Una terra honorable

Un relat de: Eva Fabrés
Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m’agradaria fer-me vell en un país,
on l’honesta germanor eclipsés barreres
i l’amargor de la cobdícia s’esvaís,
per apaivagar la manca de les voreres,
i ens uneixi l’amor fratern, el seu encís,
corprengui la ferma unió trencant les fronteres.

En somnis estimo una pàtria compassiva,
on el matís humà es dilueix en la terra,
on l’arrel blanca, la vena bruna no esquiva,
un indret, on els matins freds no menen guerra,
la pau substitueix una sang combativa,
la serenor de la nit, passió ens aferra,
la lluna enjoia el cor i l’ànima captiva.

El paratge on divaga l’eterna aliança,
l’honestedat embelleix els esperits purs,
la lucidesa dels rius als éssers amansa,
la puixança de la cohesió esquinça els murs.
El cultiu de la docència és l’esperança,
quan la ignorància envaeix els camins obscurs,
i quan l’amargor enderroca la confiança,
sabem que, l’essència de la vida, és la terra.

Comentaris

  • Gracies[Ofensiu]
    Calordeforn | 25-04-2014 | Valoració: 10

    Ben pensat.

  • Resposta[Ofensiu]
    Eva Fabrés | 25-04-2014

    He escollit la paraula terra perquè és l'arrel de la qual tota la poesia es basa, no volia que la última paraula de rimés amb els últims versos ja que d'una manera defugia de la resta del text. Gràcies pel comentari!

  • Enhorabona[Ofensiu]
    Calordeforn | 25-04-2014

    A la teva escola tenen bon gust. Puc preguntar la raó per haver escollit la paraula terra com l'ultima del poema en l'únic vers que no té rima? No estic sent primmirat, en absolut. El poema m'agradat molt, però m'ha sobtat el final.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: