Una terra honorable

Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m’agradaria fer-me vell en un país,
on l’honesta germanor eclipsés barreres
i l’amargor de la cobdícia s’esvaís,
per apaivagar la manca de les voreres,
i ens uneixi l’amor fratern, el seu encís,
corprengui la ferma unió trencant les fronteres.

En somnis estimo una pàtria compassiva,
on el matís humà es dilueix en la terra,
on l’arrel blanca, la vena bruna no esquiva,
un indret, on els matins freds no menen guerra,
la pau substitueix una sang combativa,
la serenor de la nit, passió ens aferra,
la lluna enjoia el cor i l’ànima captiva.

El paratge on divaga l’eterna aliança,
l’honestedat embelleix els esperits purs,
la lucidesa dels rius als éssers amansa,
la puixança de la cohesió esquinça els murs.
El cultiu de la docència és l’esperança,
quan la ignorància envaeix els camins obscurs,
i quan l’amargor enderroca la confiança,
sabem que, l’essència de la vida, és la terra.