Una tarda que es va comvertir en un embolic-4

Un relat de: Eva Fabrés

La selva de les plantes carnívores

Abans de veure que m'esperava en aquella planta, em vaig fixar que allà, no posava tercer ni el número 3, s'hauria trencat. Les escales semblaven rodar i em feia més mal el cap.
Aquella planta era buida, però la porta 2, era oberta.
Vaig entrar per dir al amo de la casa que s'havia deixat la porta oberta, però que estrany! no hi havia ningú. LesParets i el terra de la casa, era blanc i no tenia mobles, es trobava molt buit.
La porta del fons de la casa, si tenia color, era verda.
Caminava contemplant aquella casa més lletja, fins arribar al final del passadís. Quina cosa més increïble! La última habitació, era un bosc, més ben dit, una selva! Era impossible, era una selva massa grossa per un pis tan petit! Vaig anar caminant selva endins, fins que algú em va agafar. Al girar-me, hi havia una planta carnívora. Era molt grossa i li queia la saliva.
-Ah!! Una planta carnívora! -Em va agafar del braç- Deixa'm estar!-.
Llavors van venir de darrere d'uns arbres moltes més. Semblava que m'aguessin olorat. Quina por! vaig començar a córrer cridant, però elles eren molt més ràpids i em van atrapar.Em van lligar les mans. Eren altes i tenien una llengua llarga com la d'una serp. Va venir una més grossa, darrere seu hi havia una carro que el portaven dues altres plantes,vaig endevinar que era un mitjà de transport, perque amb les arrels es movien. La planta carnívora grossa, m'entres amb una arrel m'agafava, amb l'altre em va introduir a dintre del carro. S'escoltaven arrels arrossegar-se. Era un mitjà de transport molt incòmode i feia olor a podrit. A través d'una fusta trencada i enfangada es podia veure totes les plantes seguint aquell carro fastigós. Vaig observar tot el trajecte, es va parar en un escenari. Em van deslligar, podia veure una mena d'assamblea davant meu.S'escoltaven unes passes. Una noia, per fi una humana!, es va apropar fent una senyal i totes es van ajupir.
No em podia aguantar més, estava apunt d'explotar, el mareig del trajecte i el cap que ja em rodava d'abans!:
-Això es bona manera de tractar als convidats?- Estava molt enfadada.-
- Ei, ei! para el carro. A tu, qui t'ha convidat?-. Les plantes van esclatar a riure i vaig dir enfadada:
- He vingut aquí perquè la porta estava oberta i volia avisar no fos que entrés qualsevol boig!-
Una planta es va aixecar dient:
-Protesto!, tu ets una boja!-. Les altres van aplaudir i em vaig empipar més.
- I vosaltres sou unes plantes inútils!-. Vaig baixar de l'escenari molt empipada i les plantes carnívores es van apropar molt:
-Fas molt bona olor mm..!- Se'm volien menjar!- Apropat una mica més que et volem dir una cosa...-
No sabia que fer, però vaig tenir una idea. De la butxaca em vaig treure la mosca i la vaig llençar enlaire per despistar a les plantes, i vaig sortir corrents.
-S'escapa! La teca s'escapa!-. No els hi va donar temps que ja m'havia fós entre els arbres. Era una selva espessa, el que no podia acabar-me de creure era que fos tan grossa, sabia el camí perquè l'havia observat des del carro, així que vaig arribar perfectament fins a la porta.
Vaig creuar el passadís i al sortir a la planta i tancar la porta em vaig sentir més bé que mai!.

Comentaris

  • Aquesta noia ho té malament ...[Ofensiu]
    umpah | 24-08-2010 | Valoració: 9

    HA DEIXAT ANAR EL MAG MOSCA ??!!
    AI AI AI

    Ara tindrà el cientific boig i el mag darrera seu, això si no els dona a les plantes per perseguirla també. Cada cop es complica més la situació i amb la beguda vermella fent estralls al seu cap no crec que pugui aguantar gaire.

    Em sap greu però no crec que s'en pugui sortir. Eva, la teva prota acabarà malament .. o no ??

    petonets

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: