PA AMB TOMÀQUET

Un relat de: Eva Fabrés
Fa anys i panys, en una petita illa d'algun de tots els planetes de l'univers, anomenada Cataclunya , vivia un senyor, en Pol Guerra, ell, de casa humil , es dedicava al camp , i a les hores extres portava a passejar a la seva gossa Chugui, tot després la seva àvia li ensenyava noves receptes de cuina. Potser no es tant important la aclaració: "la seva àvia li ensenyava a cuinar", però, si tens molt menjar, i no saps aprofitar-lo, de que et serveix?
Bé, doncs això, amb els fruits que collia al camp, no li arribava per alimentar a tota la família , la seva mare estava malalta i ella no podia treballar ,per aquest motiu el seu pare els va abandonar quan tan sols en Pol era una criatura. Ell era la persona de la qual depenia la seva petita família , una branca fràgil de l'arbre genealògic que no s'havia de trencar.
Les terres de l'illa, les manava un senyor gran , que amb el pas del temps va morir sense descendència i en el seu testament, posava clarament que deixava a càrrec tot el terreny, a la seva tieta Ramona, que ella, era molt gran, i només que es morís la terra no la regnaria ningú i esclataria una gran guerra, llavors, en arribar al poble va fer un llarg discurs, el qual, va engrescar a l'illa a fer un concurs: la família que el dia 1 de Setembre al jardí del palau reial li preparés el dinar més bo de totes les famílies, seria la que s'encarregaria de tot el terreny.
En Pol, que en aquells moments passejava la Chugui, va escoltar tot el discurs, i content va arribar a casa, per explicar-ho a la mare i a l'àvia. Finalment es van apuntar al concurs. La tarda següent, es van reunir a una habitació per decidir quin dinar farien, i van sorgir moltes idees; la mare, va dir que podien fer una paella ben grossa, en Pol se li va acudir que podrien fer uns plats d'escudella amb pilota, i l'àvia, va dir que fessin pa amb tomàquet.
En Pol i la mare van riure sobre l'idea de l'àvia, deien que era ridícula, i que finalment farien la paella. L'àvia es va enfadar, però no va queixar-se. Van baixar al poble a canviar tomàquets i patates per els ingredients que els hi faltaven per fer l'arròs, llavors sense l'àvia es van espavilar per fer-lo ells sols.
Va arribar el dia del concurs, i portaven els ingredients en una bossa, van arribar al jardí del palau reial, estava ple de taules amb tot de gent al voltant. Van estar-se tres hores esperant el seu torn, i finalment, només hi havia una família davant d'ells. Aquella família havien fet uns plats de canalons enormes i feien una pinta impressionant, i quan la reina Ramona va probar-los, va treure un somriure d'orella a orella. La Chugui estava lligada a un arbre, i quan la reina ja estava a punt de passar de taula, la gossa es va deslligar i acte seguit va abalançar-se sobre la paella destrossant-la i deixant a tots els altres amb un pam de nas.
Desconsolada , la família guerra va estar a punt de retirar-se, però llavors, va aparèixer l'àvia , la qual no havia vingut aquell dia, i portava, amb ella , plats i més plats de pa amb tomàquet. La Ramona, va apropar-se a la taula, i en veure el pa amb tomàquet, no va donar-li importància al guirigall , i va provar les tapes preparades per l'àvia. Contenta, va agrair que per fi hi havia una família, que no s'havia trencat la closca en fer un menjar complicat, amb el més senzill i els productes de la terra ja es podien crear menjars fantàstics. Va tornar al seu tron , i allà , va anunciar qui seria la família que s'encarregaria de manar l'Illa.
Com es natural , i ja se sap, les històries que comencen bé, acaben bé, per tant no cal que expliqui que va guanyar la família Guerra, i van ser tots feliços, perquè així va ser. Van viure al castell, i la malaltia de la mare van aconseguir curar-la. En Pol va casar-se i tot el regne de Cataclunya va seguir evolucionant creant una terra plena d'esperit i il·lusió.

Comentaris

  • Un relat deliciós, Eva ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-11-2011 | Valoració: 10

    Amb la teva imaginació prodigiosa ens expliques una història molt "sucosa ".Saps com m'agrada el pa amb tomàquet? Amb una bona truita de patata amb ceba.
    Et felicito i t'envio una carinyosa abraçada..

  • Sí senyor! [Ofensiu]
    allan lee | 09-11-2011 | Valoració: 10

    El regne de Cataclunya té pa amb tomàquet per fer-se passar la gana i llepar-se els dits! Junt amb l'oli d'oliva, les botifarres de Vic, els carquinyolis, les meravelles dolces de cada contrada, la llet i el formatge de cabra! MMM. M'encanta el teu escrit, Evita: m'encanta llegir sobre menjar. Però l'amaniment que hi poses, la gràcia narrativa, la ironia, les segones lectures, en fan un conte rebó, d'aquells de llegir unes quantes vegades. Visca Cataclunya i visca Evita, l'escriptora!! Un petó

    a

  • Felicitats !!! Mlt bona.[Ofensiu]
    umpah | 09-11-2011 | Valoració: 9

    Ostres , ostres … no sabia que el pa amb tomàquet amagués aquesta fantàstica història.
    La veritat és que el pa amb tomàquet es una delicatessen en tota regla. On es posi un bon pa de pagès, sucadet amb un encantador
    tomàquet de penjar i amanit amb un exquisit oli d’oliva verge (del país ehhh !!) … uuummmm
    I és clar, la Reina Ramona va caure embadalida, per què com era possible que amb aquell senzill plat, es pogués assolir aquell grau d’exquicitesa superba ?
    I aquesta és la gràcia de la cosa, la simplicitat alhora de fer-lo i l’enorme recompensa que obtenim al menjar-lo, una creació genial.
    A la tieta Maite, quan era petita i anava a l’escola de monges, aquestes li deien ‘que los catalanes ensuciamos el pan (que es el cuerpo de cristo) con el tomate’…
    Però jo com que no sóc gaire de sants i no m’acabo de creure això del cos de Crist, m’estimo molt més les històries terrenals com les teves, i estic content i satisfet que es donin les regnes de la terra als creadors del pa amb tomàquet, que no són Déus sinó homes i dones, però que amb el seu invent s’apropen molt a la divinitat.

    Magnífic conte Eva !! aquesta història és molt millor del que en un principi sembla, plena de simbolisme i amb un profund sentit metafòric.

    Pd. Ja estic esperant que facis un escrit de les mongetes amb botifarra ….. uummmmmmm !!! 

    Un petonàs nino

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: