Suposo que és puntual

Un relat de: ESTEL

He vingut avui perquè no sabia on anar. Em sento molt sola i no és que no tingui a ningú. Ha arribat un moment en que tothom s'ha posat d'acord en no apropar-se a mi, no és que no s'acostin és que les meves necessitats no les tenen en compte. El cas és que ara mateix
no vull que res canviï, no reclamo companyia, no vull que s'apropin com abans, vull pair aquesta etapa jo sola, per poder recuperar-me i aflorar amb més força, no vull que em toquin el cor perquè el meu cor és massa sensible i ara necessita tranquil·litat, no necessita ni carícies ni res, necessita fer-se fort, que no vol dir insensible perquè m'agrada sentir.
Sóc optimista per natura, però estic arrossegant ja fa massa dies, per com sóc jo, una sensació de soledat i tristor que em pesa molt.
Demà igual estic cantant, perquè jo sóc així, però ara tinc ganes de plorar. Em fa pena pensar que em pugui allunyar de qui més estimo, perquè pot ser per ser jo egoista, per no poder viure sense la felicitat, sense l'amor, sense la il·lusió de viure, de vegades
trenco per poder continuar el camí amb l'equipatge que jo necessito per la vida. I no trenco en l'afecte, en l´amor, en intensitat, trenco en distància, i potser mai sabran que continuo estant pel que els faci falta, però sóc jo la que no vull comptar per quan em facin falta, per si de cas no hi són.

La veritat és que fa por que et donin tant, i a mi el que em passa és que quan el que em donen és molt valuós, m'agrada cuidar-lo com si d'una planta es tractés, m'agrada regar-lo que no ofegar-lo,
però jo també necessito hidratació,
que em nodreixin

Comentaris

  • Moments[Ofensiu]
    Naiade | 18-05-2009 | Valoració: 10

    Moments que tots una vegada o altre hem experimentat. Davant situacions que ens superen, que ja fa temps que arrosseguem com una bola de ferro afegida al nostre cos encadenat. Es necessari aïllar-se, descarregar tensions, plorant si cal, i pensant el que em de fer, com podem seguir endavant. Preguntar-nos que volem? On anem? I poc a poc tornarà la calma i seguirem endavant. Has descrit a la perfecció un d'aquets moments, amb una claredat i senzillesa. Tal com ets tu.

    Enhorabona per aquest relat tan sentit

  • Sí, serà puntual[Ofensiu]
    nuriagau | 12-02-2009 | Valoració: 10

    Permet-me que prengui nota d'unes frases que m'han semblat impactants:

    ·El meu cor " necessita fer-se fort, que no vol dir insensible perquè m'agrada sentir"
    ·" continuo estant pel que els faci falta, però sóc jo la que no vull comptar per quan em facin falta, per si de cas no hi són"
    ·" quan el que em donen és molt valuós, m'agrada cuidar-lo com si d'una planta es tractés, m'agrada regar-lo que no ofegar-lo, però jo també necessito hidratació, que em nodreixin"

    Segurament, molts hem passat per situacions semblants, però tu ho has sabut expressar fantàsticament. Sortosament, són situacions puntuals.

    Et felicito per aquest relat!

    Núria

  • Puntual, des del començament[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-01-2009

    A diferència del que manifestes en el teu text, fruit d'un estat d'ànim molt concret, jo si que sabia on volia anar i fins aquí he vingut!

    He vingut per agrair-te els comentaris i la teva companyia, la simpatia i la teva calidesa, la teva franquesa que m'arriba a través de les paraules escrites...
    Per tot això i per un parell de coses més, et deixo aquí mateix els meus millors desitjos per a l'any que comencem, ben bé des del seu començament!

    I cuida't, sigues prudent, que l'hivern es fa llarg i és fred...
    T'ofereixo una abraçada de les que abriguen, feta d'amistat i sentiments,
    Unaquimera

  • Fa anys...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 29-08-2008 | Valoració: 9

    em van dir una frase que sempre he procurat tenir present: "Patir per si un dia patissis, és més dur que afrontar-ho quan ho tinguis al davanr". I sí que ho és perquè sense adonar-nos, mentre ens protegim d'un dolor inexistent ens neguem a viure intensament, assumint els riscos amb valentia. És clar que quan un s'arrisca pot perdre, però en tot cas té l'aventatge d'haver sentit i d'haver gaudit obertament de tot el que la vida li ha posat al davant. Endavant, Estel, que la vida tot són etapes i n'hi algunes que costen més que d'altres però de tot s'aprén.
    Una abraçada ben gran, i gràcies pels comentaris que fas dels meus relats. Sempre és un plaer llegir.los.
    Una abraçada

  • L'amor... ens representa?[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 28-07-2008 | Valoració: 10


    Hola ESTEL!

    Mira, aquesta situació pot representar dificultats, és clar, però en el fons el camí és un mateix, com indica la filosofia taoïsta, i volem ser lliures. Si estimar és difícil a vegades, per què ho fem? Jo crec que perque volem regalar, regalar el que portem a dintre, i això també pot fer patir.
    Si parlem d'una persona en concret, quan arriben aquests tipus de moments, ens fem creus del que ens està passant, a la panxa, al cor,... . El cas és que ja saps que decidim el que decidim mai ens hem de rendir, hem de ser guerrers, ja sigui de l'amor, de la vida, de tot.
    El cert és que vivim en un món complicat per a l'amor. Jo crec que estem massa ben civilitzats, no creus? El que vull dir és que ens trobem limitats per parets que no podem trencar, ja siguin reals o imaginàries. Però sigues un guerrer, ESTEL.


    Salutacions cordialíssimes i una forta abraçada a través de tots aquests cables emprenyadors!


    Sergi

  • Caram [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 09-07-2008 | Valoració: 10

    quanta tristesa que descarregues en tant poc tros!
    Molts com tu, trobem en l'escriure el complement oral per apaigavar en el silenci dels nostres pensaments, a vegades les flames i altres cops la set, la ira, la nostàlgia, l'enyorança o el dolor dels nostre sentiments.
    M'ha agradat

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ESTEL

32 Relats

237 Comentaris

43122 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Sempre m´ha agradat escriure però sense intenció de fer literatura, ho he fet perquè necessito transmetre el que sento, he escrit a la meva mare moltíssimes vegades, ara també al meu fill, quan m´he empipat amb algú i no he tingut la possibilitat o no me atrevit a dir-ho, , quan volia dir-li a algú que era feliÇ de tenir la seva companyia, quan m´he enamorat , en fi m´agrada.
Però en realitat estic aquí perquè gaudeixo llegint als autors què transmeten tant bé situacions de la vida, sentiments....., reflexions, que tots hem sentit o ens hem plantejat en alguna situació..........