Suposo que són les set

Un relat de: nuriagau

*


      Suposo que són les sis. M'he despertat amb un calfred i em llevo amb una estranya sensació. M'apropo a la finestra i em ressonen i em colpegen les paraules que vaig pronunciar ahir: "He decidit que us deixo". El carrer, transitat i sorollós a totes hores, ara està desert i silenciós. Ensopego amb un dels catres que despleguem als vespres per tal de poder dormir tots els que habitem aquest pis. L'olor de resclosit m'acompanya mentre busco la dessuadora vermella que la mare sempre vol que em posi. Sento dringar les campanes. Les escolto amb atenció. Sí, són les sis. Em vesteixo, em rento i em pentino. I mentre em miro al mirall em pregunto, com faig cada vegada més sovint, per què es tan fosca la meva pell.

      Surto de casa pràcticament a les palpentes: no vull despertar ningú. Passejo pels carrerons solitaris acompanyat per la llum blanquinosa de la lluna plena. Fa molt de temps que no vaig sol pel carrer. Un pressentiment em fa estremir. Camino lentament, molt lentament, més aviat vagarejo sense cap destí en concret. Tan sols pretenc trobar la meva identitat enmig d'aquest desolador paisatge. M'envolten muntanyes d'escombraries pudents que cobreixen els carrers i els fan més estrets del que ja són.

      Un noi corre i m'avança. Mira enrere. Fuig d'algú. Em mira. Ell i jo sabem que, per a alguns, la soledat és perillosa en determinades zones del barri. Ell desapareix i retorna de nou el silenci. "He decidit que us deixo". Potser no és ben certa aquella afirmació que diu que és de savis rectificar. Tant de bo totes les equivocacions tinguessin un camí de tornada.

      Una boira matinal ho embolcalla tot. El silenci nocturn és interromput. Passes. Sonen passes, però no goso tombar-me. M'apresso. Sé qui són. No creia que em trobessin tan aviat. Accelero el pas. Moltes passes. Cada cop les sento més properes, ràpides, tumultuoses, es confonen amb els batecs del meu cor. Corro. Sembla que són set, o vuit, o deu persones. Fujo esperitat i, amb el meu desassossec, no m'adono que arribo al final d'un cul de sac. Em tombo. Davant meu onze nois, uniformats amb roba negra de talla superior i gorra, em saluden alçant els tres dits en forma de corona. Se m'abraonen tots alhora. Em plouen els cops mentre sona la primera campanada d'una església propera. Les mans que ahir em colpejaven amistosament, m'asseguren que ara sóc el seu enemic. Una ganivetada. S'escolta un altre toc. Una altra ganivetada. "He decidit que us deixo". Els meus onze germans sembla que no hi estan d'acord. Amb el tercer repic una fulla freda i esmolada em penetra el ventre. M'etziben més cops i puntades de peu. El quart repic em busca el cor. Només arribo a sentir quatre campanades però, mentre el món es fon en negre penso, abans de tancar els ulls, que deuen ser les set.

Comentaris

  • crohnic | 28-12-2010

    Excel·lent relat!
    M'ha sorprès el tram final perquè ja m'havia creat la meva pròpia història i pensava que el text aniria per un altre camí... El relat et manté intrigat fins al final,... fantàstic... A més a més, conté una crítica social important...
    Molt bon relat, Núria!!

  • Englantina | 13-12-2010

    El meu comentari anterior NO s'havia de titular "dubtes"... No en tinc cap, de dubte. El que passa és que anava a preguntar-te alguna cosa sobre l'argument, i després m'he tirat enrera, perquè no m'ha calgut.
    Una abraçada.

  • dubtes[Ofensiu]
    Englantina | 13-12-2010 | Valoració: 10

    Felicitats, nuriaga, per aquest excel·lent relat.
    M'he quedat amb ganes de saber més coses.... però això no és una crítica, sino un fet (per a mi). És un relat que es fa més i més interessant amb cada ratlla que llegeixes. El final és angoixant, però sense recrear-te en el terror que ha de causar una mort tan cruel. Mesurat i equilibrat, i al mateix temps brutal. No sé si m'explico.
    Els abusos de poder em deixen corglaçada, i més quan es tracta de posar final a una vida humana, en desigualtat de condicions.
    La teva frase "Tant de bo totes les equivocacions tinguessin un camí de tornada" és magnífica.
    M'ha agradat, i molt!

  • ostres![Ofensiu]
    Shu Hua | 29-07-2010

    no m'esperava pas aquest desenllaç, em pensava que era un nen que fugia de casa seva i no, fugia de la seva banda. un relat engrescador que no et deixa respirar.
    Mai no tinc temps de ficar-me a relats, però avui sí í, és clar, t'he buscat.
    Em vas demanar permís per ficar els meus contes a un enllaç, evidentment, la resposta es que estic encantada.
    Ens anirem trobant pel barri
    petons
    gloria

  • esgarrifós[Ofensiu]
    ESTEL | 22-07-2010 | Valoració: 10

    quina lluita és aquesta?, desgraciadament hi ha qui és deixa manipular, o qui és fàcilment manipulable per manca d´autoestima, perquè com pot arribar a estimar la vida amb tant menyspreu i odi dintre seu?
    Aquests temes a mi m´esgarrifen moltíssim, no puc arribar a entendre el fastic que es pot sentir envers una persona, pel fet de que no sigui com tu.
    Jo també sento fàstic, però ho sento per aquells que, sense escrúpuls, poden fer tant de mal.
    La por és present en aquesta societat, i sempre ha estat així, la por que ens atura i no ens deixa avançar. És la capacitat d´alguns per a manipular a la resta

  • Curt trajecte [Ofensiu]
    Illadestany | 18-07-2010 | Valoració: 10

    Curt trajecte de llibertat, i pagat caríssim. Sort que no sempre és així, però val a dir que, malgrat que no tots passem per situacions com la que ens relates, sempre és difícil d'abastar, la llibertat de cadascú.
    Realment colpidor, sense concessions de cap mena, tal com raja: deu ser això, la creació, no?
    A quina mena d taller us referiu? només hi és a Sants? perquè jo encara no n'he trobat cap que m'acabi de convèncer, i agrairé qualsevol orientació al respecte.
    Illadestany

  • Molt ben treballat el final![Ofensiu]
    qwark | 15-07-2010

    Recordo que al taller vam estar discutint sobre el final d'aquest relat i vaig pensar que a mi em faria molta mandra reescriure'l fent cas als suggeriments (especialment als d'un membre del taller que no anomenaré).

    Veig que al final te n'has sortit prou bé, amb les ganivetades i les campanades i el suposo que són les set. I me n'alegro perquè un bon final és com el postre d'un relat. Si es culmina bé, doncs deixa millor sabor de boca.

    Una altra cosa que et volia comentar és que normalment els teus relats tenen un missatge moral (si vols puc retirar aquesta paraula), la qual cosa no és inacceptable en literatura però pot fer que es concentri l'atenció en el missatge i se'n vegi ressentida la part literària.

    En el cas d'aquest relat això no ha passat. La història es defensa a si mateixa en el terreny argumental i la moral (que hi és) queda totalment implícita

  • Tot al voltant d'una frase...[Ofensiu]
    angie | 11-07-2010

    contundent, repetitiva, que, inserida en altre context podria integrar el relat en una categoria ben diferent. Ambient ben treballat, d'una fluïdesa que s'agraeix, i amb un títol que crida l'atenció (almenys per a mi). Una prosa bona, dels millors relats que t'he llegit, que no en són gaires però...
    Els sentiments solen ser protagonistes dels teus relats i és per això que acostumo a visitar la teva plana, encara que no sempre t'ho comenti. M'agraden aquelles històries que et deixen pensant si podria o no podria ser real.
    Molt bé, Núria!

    angie

  • Trobat![Ofensiu]
    deòmises | 11-07-2010

    De sobte, arriba la mort (Repte CCCLXVII; 2)


    d.

  • En particular...[Ofensiu]
    deòmises | 11-07-2010 | Valoració: 10

    ...no busco missatge en tot allò que llegeixo perquè, normalment, són textos de ficció. Però en el teu relat, Núria, hi ha un missatge ben clar, malgrat ser ficció (és a dir, en el teu cas, no autobiogràfic).

    L'acceptació d'entrar en un grup sectari o violent (hauríem de concretar de quin grup vol escapar el teu personatge) és perillosa: mai no saps com en sortiràs ni de quina manera afectarà el teu futur, de sortir-ne viu, evidentment.

    Bon relat, almenys per al meu gust. Ja saps que això de l'obscurantisme em tira...

    d.

    PS: hauria de buscar-te un relat que és germà bessó del teu... Perquè parla d'una altra secta... Però no sé si el tinc penjat... en alguna banda (crec que no)

  • magnífica ambientació[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-07-2010

    i narració fluida, que com un riu ens fa arribar al desenllaç, com un delta de sentiments i sensacions fatals.
    Potser era això mateix el que et comentava l'últim cop, tens prou força literària per assolir relats molt bons, i aquest, diria jo, és el teu primer pas d'una llarga caminada.
    I d'ara endavant, et serà més fàcil ser agosarada en el que escrius, i com ho escrius.
    Ben fet escriptora!

    Ferran

  • Em costa...[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 10-07-2010 | Valoració: 10

    Aquest Relat estic convençut que porta un missatge, però no atino quin... Accepto aquesta limitació.

  • Magnífic relat![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 10-07-2010 | Valoració: 10

    Mentre l'estava llegint i després, quan l'he rellegit, m'ha semblat estar presenciant una pel·lícula de cine negre amb tots els ingredients per a preveure un fatal desenllaç.
    Tots els detalls que exposes, amb la teva natural mestria, donen ritme a una acció que pren característiques de seqüencies cinematogràfiques.

    Ets molt bona, Núria, ja saps el que penso de tu.

    Una abraçada per a tots.

  • Excel.lent ambientació[Ofensiu]
    copernic | 09-07-2010


    amb detalls que et posen en situació com el de la lluna plena, la descripció dels carrers solitaris, les passes ressonant en la nit...Tot es conjumina per crear un ambient inquietant, afegint-hi la més que notable administració de la tensió al llarg del text. La frase repetida "He decidit que us deixaré" equívoca, intrigant, esdevé al final la clau per comprendre el relat, un text molt ben treballat en molts aspectes i que demostra que ets una alumna avantatjada de l'escola de Sants.
    Salut i reptes, companya!

  • Magnífic![Ofensiu]
    Núria Niubó | 09-07-2010 | Valoració: 10

    Un relat tens i trepidant, des del principi, amb l'atenció i la fluïdesa d'una lectura fàcil, aconsegueix mantenir l'interès, amb el temor d'un desenllaç cruent, però l'enigma del perquè, està tan ben portat que el final et sorprèn i alhora fa sentir ràbia.
    Núria, és un relat tan ben portat que has aconseguit transmetre'm la por del personatge.
    Ens retrates una part de la nostra societat dura i cruenta, que per desgràcia és noticia molt sovint.
    Felicitats pel teu saber fer en parlar-nos sobre temes socials.
    Una abraçada de tot cor,
    Núria

  • Que fotut és el moment de la traïció[Ofensiu]
    T. Cargol | 07-07-2010

    Perquè el protagonista és un traïdor (a una idea) però honest amb ell mateix, segurament,...el dotzè (apòstol) es fa fonedís i l'enxampen. potser ja sospitaven d'ell de la seva feblesa!
    I, sí, potser són les set i dormir aquesta hora de més ha pogut resultar-li fatal,...

  • La solitud ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 07-07-2010 | Valoració: 10

    ... de saber-se sol i lliure és molt dura i moltes persones, millor expecificant, molts xiquets no ho comprenen i no poden pair-la, suportar-la, i decideixen semblar forts amb la seua inferioritat, la seua por a la solitud, i la volen substituir per la valentia, la falsa valentia de fer coses grans ajudat pels que després et foten dues ganivetades a l'hora de marxar, et donen companyia però et lleven la llibertat.
    Després fugir, pensar per sí mateix, ser un mateix ens és impossible.
    Millor no entrar-hi mai.

    Una salutació i una forta abraçada de Vicent

  • sembla la decisió d'un ñeta o altre membre d'una banda llatina o similar.

    Desgraciadament i pel que diuen els noticiaris és molt difícil deixar una banda un cop si ha entrat.

    (des del dia 7 de juny que no valoro cap relat. Demano que no s'em valorin els meus)

  • una hora...[Ofensiu]
    joandemataro | 06-07-2010 | Valoració: 10

    última d'una vida... descrita amb un llenguatge precís i amb una torrentera de sentiments que acaben en un final colpidor... cru...
    molt bo nuria

    fins aviat
    joande

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: