Sense tu....

Un relat de: ESTEL

Què puc fer?, no puc demanar-te res ni ara ni demà, i potser no hauria d'haver-te demanat res aquell bon dia......
He estat jo la que hauria d'haver-te donat.
Tot el que et pertany, tot el que porta el teu nom, tot el que vas transformar amb la teva vareta màgica.
Tot el que en definitiva és teu, perquè al no donar-t´ho aquí es queda amb molta pena, amb molta tristesa, amb molta angoixa , orfe de tu................

Si un dia hi tornes, no t´oblidis de fer un cop d´ull, duu-te´l tot, tingues compassió

Comentaris

  • .........[Ofensiu]
    Nyanga | 19-02-2009 | Valoració: 10

    M'ha encantat la conjugació....orfe de tu..trobo que expresa tant amb tan poc. i per suposat els punts..............com ja t'han dit sempre estan plens de dura tristesa.
    Et segueixo llegint! ;)

  • compassió i coneixement[Ofensiu]
    4punts | 10-02-2009 | Valoració: 10

    molts de punts....

    és el típic cas de la duresa que porta a tristesa, que fa que la teva ànima escrigui

    salut i fins ara

  • Dia de demanar i donar[Ofensiu]
    Unaquimera | 06-01-2009 | Valoració: 10

    Avui és un dia especial: aquell en què molts esperen veure satisfets els seus desitjos, confirmades les seves esperances... Sembla que la gran majoria són infants, però... no ho som tots sempre, ben endins, una criatura amb ganes de creure, de confiar en la màgia, en l'omnipotència i la generositat?

    Avui i ara llegeixo el teu text que parla tot just de no demanar, sinó de donar.
    Ho fas amb tristor i amb serenitat, amb un suau enyor sense retrets i amb certesa: em sembla un pas molt important, una actitud que t'allibera!

    T'envio una abraçada triple: magna, màgica, i majestuosa,
    Unaquimera

    Ah, se m'oblidava: vaig deixar un petit aclariment sobre el teu comentari a la Galeria de retrats, que tal com succeeix amb tots els teus, vaig rebre com un regal.

  • Trobar el punt just[Ofensiu]
    joanalvol | 02-01-2009 | Valoració: 10

    entre donar i rebre, és trobar l'harmonia. L'equilibri intern ens fa veure allò que pels sentits és una utopia. Cadascú ha de cercar el que és més adient per la seva manera de pensar i de ser. Així són els sentiments com una mena de reserva per fer-nos conèixer d'altra manera.

    Joanalvol

  • Feblesa momentània[Ofensiu]
    Naiade | 12-12-2008 | Valoració: 10

    Un relat trist, de pèrdua...un cop passat el dol dels primers moments, on tenim dret a enfonsar-nos. S'ha de fer el cor fort, no mirar el passat, tan sol aprendre'n la lliçó i mirar el futur amb optimisme, encara que sembla que el món sens acaba, sempre i a quelcom a punt de passar.

    Una abraçada

  • Sempre[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 14-11-2008 | Valoració: 10

    escrius de meravella, feia temps que no et llegia, ESTEL i m'agrada molt sempre quan escrius, sobre tot l'amor, tracten de l'amor.

    Salut i records!

    ullsblaus1

  • El passat...[Ofensiu]
    llacuna | 07-09-2008 | Valoració: 10

    El canviaríem?
    No demanaríem allò que vam demanar?
    O ara mateix retornaríem el que hem après perquè està impregnat de masses records?
    O haver estat nosaltres els donants? I així sentir-nos com pensem que se sent l'altre, en una hipotètica situació de pau...domini?
    No sortim de les relacions com una peça de roba de la bugaderia. Anem ben carregadetes de tot, potser algun dia ens en servirà. Espere'm-ho. Confiem en nosaltres mateixes en la nostra tria, no?

    salut!

  • ...HOLA...[Ofensiu]
    jos monts | 04-09-2008

    Bé acabo de llegir-te.

    El teu relat ficció o realitat, mostra que el protagonista te un sentiment ambivalent i molta feblesa, no pot ser tan dèbil, sempre donarà pas a no ser el que un vol ser.

    Que pot fer?. Deixar de fer al que li dicta el cor, i actua com li predisposa la ment.

    Vull llegir-te uns relats + positius.

    Quin serà el pròxim ?.

  • Et trobo a faltar...[Ofensiu]
    Danvers | 22-08-2008 | Valoració: 7

    Es nota la meva influència... en la vareta XD
    Et trobo molt a faltar. Si tens quelcom que no puguis entregar, aquí em tens a mí.
    Molts petonets.

  • et tens a tu mateixa[Ofensiu]
    Lèvingir | 19-08-2008

    i el record de no oblidar mai.

    baixa al carrer i participa

    Lèvingir

  • El temps camina...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 19-08-2008 | Valoració: 10

    Sembla un missatge desesperat cap a una persona que s'ha escapat de tu fa cert temps. Els camins de l'amor són tan incerts...
    No t'atabalis amb coses de les quals no en saps el resultat, de les quals no en coneixes el futur... val la pena renovar l'interès per coses que són pròpies i deixar que el teu voltant camini sol... el temps dóna les respostes. Un cop més, no et supliquis a tu mateixa el que depèn del temps i de les circumstàncies, doncs el dia a dia val molt més que l'atordiment per l'esdevenidor...

    Un petó.


    Sergi

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ESTEL

32 Relats

237 Comentaris

43133 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Sempre m´ha agradat escriure però sense intenció de fer literatura, ho he fet perquè necessito transmetre el que sento, he escrit a la meva mare moltíssimes vegades, ara també al meu fill, quan m´he empipat amb algú i no he tingut la possibilitat o no me atrevit a dir-ho, , quan volia dir-li a algú que era feliÇ de tenir la seva companyia, quan m´he enamorat , en fi m´agrada.
Però en realitat estic aquí perquè gaudeixo llegint als autors què transmeten tant bé situacions de la vida, sentiments....., reflexions, que tots hem sentit o ens hem plantejat en alguna situació..........