Manual per a les mares d'un temps nou

Un relat de: nuriagau

      En aquest moment, tens a les mans un minimanual per a mares d'un temps nou. Un material que pretén ser un ajut per a les dones que, com tu, en aquest segon mil·lenni, assumiu la responsabilitat de ser mares mantenint la vostra professió i, potser, sense la col·laboració del pare. Permet-me que t'aconselli algunes estratègies, per tal de facilitar-te aquesta aventura tan feixuga.

      En primer lloc, el més important és que tinguis una molt bona feina. Avui en dia, tenir un fill no és un mitjà per a sobreviure, com passava antigament, és un constant origen de despeses. Cal, doncs, disposar d'un bon sou.

      Sovint, ja se sap, això significa disposar de poc temps per a poder fer-te càrrec de la criatura. És un mal menor; el que has d'aconseguir és que al teu fill no li manqui de res. Estalvia-li que visqui una frustració per no comprar-li el jersei de moda, o la més moderna videoconsola, o l'últim model de bambes... T'has de permetre el luxe de poder adquirir tot allò que et demana i, fins i tot, allò que encara no t'ha demanat, però que tu, com a mare, ja intueixes que li fa molta il·lusió.

      No el llevis massa aviat, els matins només necessiten una mica d'organització. Acostuma el nen a no esmorzar a casa, ja veuràs com així guanyes molt de temps. Tampoc malgastis minuts preparant un entrepà, el millor és que aprofitis aquells productes de pastisseria envasada que pots adquirir al súper. Si et vols quedar més tranquil·la aconsella-li que prengui un got de llet, però no hi insisteixis gaire si no el vol. Discutir amb el fill no és la millor forma de començar el dia, i arribaries a la feina nerviosa de bon matí. Si no tens temps de fer els llits, tanca les portes de les habitacions i vés-te'n. Quan una és una mare treballadora, tot es disculpa.

      Per tal de poder fer real la compatibilitat entre la vida laboral i la familiar, has d'explotar al màxim la possibilitat d'apuntar-lo a activitats extra-escolars. La veritat és que caldria que aconseguíssim augmentar l'horari i el calendari escolar.(Però aquest por ser tema per a un altre assaig) És una vergonya que els mestres treballin tan poc i tinguin tantes vacances! De moment, però, ens conformarem amb les activitats extra-escolars, que són molt beneficioses per als nostres fills i els completen la formació. Actualment s'ofereix un ampli ventall d'opcions: anglès, informàtica, piano, kumon, futbol, bàsquet, dansa, patinatge, karate... Si dissenyes bé l'horari posterior a l'escola, i t'organitzes amb mares i àvies dels amics dels teus fills, pots aconseguir que el nen i tu arribeu a casa cap allà les vuit del vespre.

      Si al noi no li agrada alguna de les activitats extrascolars a la qual l'has apuntat, no et preocupis. Si diu que l'entrenador de bàsquet li té mania, no t'angoixis. Esborra'l ràpidament i prova'n una altra, d'activitat. No cal que facis que segueixi fins a finalitzar el curs, no. Cerca'n una en què el nen se senti més motivat, el responsable sigui més simpàtic i que et vagi bé per l'horari.

      Quan arribis a casa, recorda-li que ha de fer els deures. Si la feina que li han posat és molt difícil, intenta ajudar-lo, però si veus que és massa complicada, deixa-ho córrer. Expressa-li que creus que la mestra li hauria d'haver explicat més bé la lliçó, o que li hauria d'haver donat més temps o que... El més important és que el nen se senti segur quan arribi a l'escola i la mestra li demani els deures, que sàpiga que té el teu consentiment de no dur-los fets.

      Aprofita per parlar una estoneta amb el teu fill mentre poses la rentadora, fiques la pasta a bullir o fas els llits que has deixat al matí sense fer. És imprescindible un diàleg d'uns cinc o deu minuts al dia.

      Si el teu fill t'explica una baralla amb algun company de la classe, és necessari que solucionis aquest problema a l'endemà mateix, no es pot deixar passar més temps. Cal que deixis clar a la mare, a l'àvia, a la cangur... a qui sigui, del rival del teu fill que no penses consentir que ningú el molesti.

      Si amb qui ha tingut algun conflicte és amb algun professor i el pobrissó plora desconsoladament, apaga el foc de l'olla i consola'l. Assegura-li que, a l'endemà al matí, aniràs a parlar amb el director del centre per tal de garantir que aquest fet no es torni a repetir. Comenta-li que sembla mentida que hi hagi professors amb tan poca pedagogia i que coneguin tan poc els nens. Cal que senti que el defenses i que, com a mare, estàs molt preocupada per ell.

      Per sopar, no és necessari que et barallis amb ell fent que mengi aquells àpats que no li acaben de fer el pes. Si no li agraden les llenties, fes-li pasta; si no li agrada el peix, ofereix-li pollastre arrebossat... No cal que t'hi escarrassis més, avui en dia, els menús escolars són molt equilibrats. Al col·legis ja en menja, de llenties i de peix. No el facis patir com ho va fer la teva mare amb tu, que t'obligava a menjar bròquil.

      Després, deixa'l jugar una estona amb la videoconsola o que miri la tele. No el renyis massa si se'n va a dormir tard o si no recull l'habitació. Pensa que estàs molt poc temps amb ell i no val la pena que serveixi només per discutir. A més a més, el pobre necessita jugar, ha tingut un dia molt esgotador.

      No m'allargaré més. Sé que no pots perdre temps. Si has arribat fins al final d'aquest minimanual, suposo que t'haurà sobtat un petit detall: quan m'he referit al fill, ho he fet sempre en masculí. Aquesta elecció de gènere ve motivada per una qüestió d'economia de llenguatge i de minuts de lectura, res més.

Comentaris

  • caramb noia[Ofensiu]
    ESTEL | 22-07-2010 | Valoració: 10

    moltes gràcies per els teus consells savis, m´has donat la solució per a continuar la nostra vida, plena d´armonia i tranquil·litat emocional.......ufff!, i pensar que no feia lo correcte.

    La vida, d´uns, de molts, de la majoria pot ser...jo estic convençuda que no estaria d´acord amb massa gent, està clar que la teva ironia fina en aquest relat demostra que penses tot el contrari, igual que jo, però també sé que d´altre gent que no tolera això, fa una mica de dictadura en materia d´educació.
    Jo quan vaig decidir ser mare, va ser perquè volia de debó, no perquè havia de ser així, també m´ho vaig pensar molt perquè no m´agradava aquest món, però per altre banda un pot fer el seu món, obert als demés per poder conviure, però no seguint a la majoria.
    Estar clar que és una experiència maravellosa, a l´hora que difícil, per les dificultats d´aquest món, pero crec en el respecte, en posar-s´hi en el lloc de l´altre, sigui gran o petit, perquè al cap i a la fi tots som persones. HI crec en la vida, en lo meravellosa que és, en l´amor, en l´enteniment a través de la paraula, encara que a vegades hem costa molt que m´entenguin.
    Mira acabo de recordar una conversa que vaig tenir fa poc amb una dona. Parlavem de la cultura musulmana. Ella hem parlava d´un article sobre la visió que tenien els homes àrabs envers la dona, que es mereixien una pallisa de tant en tant, que no pasava res, era qüestió de que entenguessin certes coses, res més... A mi em va venir al cap la polémica sobre si s´ha de pegar o no al teu fill...."una bofetada a temps...", en fi, la consciència la perdem massa sovint.
    T´entenc perfectament quan fas referència als profesors. Jo sempre he estat molt a prop d´ells, o d´elles en el meu cas. Mai els he desautoritzat d´avant del meu fill, sempre ha hagut un bon enteniment. No m´allargo més que acaven de venir visites

    Molts petons guapa!

  • S'ha acabat el bròquil![Ofensiu]
    Nubada | 20-07-2010

    Ai quanta raó que tens, pobrets de nosaltres, els nens i nens que vam haver de menjar bròquil a la força!

    No saps el pes de sobre que m'has tret, amb aquest manual. Ja m'ho semblava a mi, que tenia massa miraments en buscar temps per estar amb els fills, fer-los menjar verdura i peix i dir-los no de tant en tant... una feinada, tu.

    Fora bromes, caram quina ironia que gastes quan et surt el rampell de mare i mestra. Tant de bo ens llegíssim i creguéssim el teu manual... llegit del revés!

  • Un manual completíssim[Ofensiu]
    Josoc | 05-07-2010

    Només hi manca un "diguem No" a cada un dels seus consells per convertir-lo en allò que caldria fer cara a obtenir una societat millor. O així ho veig jo.

  • Aquest minimanual no cal que el llegeixin moltes [Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 05-06-2010 | Valoració: 10

    de les mares que conec, perquè és EXACTAMENT el que fan elles. Així que no cal que et molestis a donar-los-hi consellsperquè de tot el que contes en saben bastant més que tu.

    Un relat molt irònic, bonica. Irònic i amarg perquè sense adonar-nos-en estem criant monstruets i això ho pagarem tots car.

    En una cosa estic molt, molt d'acord. Els professors TENIU massa vacances, ja, ja, ja.
    Si la gent ho sapigués...!

  • molt bon...[Ofensiu]
    joandemataro | 16-05-2010 | Valoració: 10

    relat....és un retrat de la vida familiar,quant a la relació pares-fills, d'avui en dia ...malauradament...
    et felicito
    fins aviat
    joan

  • IMPOSSIBLE!!![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 29-03-2010 | Valoració: 10

    Aquest manual no pot ser que l'hagis escrit tu! Ja, ja, ja. Ostres, quina manera de satiritzar el dia a dia. I el mes bò, és que funcionem així. Vols dir que alguna de nosaltres no s'ha vist reflectida en el manual? Sort que jo, no et penso fer cas... quan tingui néts, procuraré no caure en aquests paranys, ja que amb les filles ja no he tingut temps. Molt bò!!!

  • valee;)[Ofensiu]
    Eva Fabrés | 19-03-2010

    vale si que vull fer això del llibre de relatsencatalà
    però, com es fa??
    un petò!

  • Molt , però que molt bo ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 13-03-2010 | Valoració: 10


    Com a mestra t'he de dir, que aquest assaig és, i tu saps que tinc raó , la pura realitat o la trista realitat de molts, molts pares. És clar que molts d'ells, per desgràcia amb economies molts minses, no poden ni portar els nens a extra-escolar i resten sols a casa o al carrer , fent de les seves -però aquest seria un altre tema- Què li pots dir a una mare que acut a l'entrevista plorant i dient-te que no sap que fer amb el nen, que no el domina, que no el controla, que, que ... Els mestres hem de fer sovint més de psicòlegs que de mestres i acabes l'entrevista amb el cor encongit.
    Com a mare, ja no puc parlar, ja fa temps que vaig passar aquesta etapa, però jo , potser per que m'ho vaig poder permetre o per què vaig prescindir d'algunes coses, els primers anys només treballava pels matins i arribava a tot. Ara tothom està lligat de cap i peus amb despeses, es necessiten els dos sous, si tenen la sort de tenir-los!
    Com a padrina, ai, Núria, podria fer un altre relat com el teu, no tant ben fet, és clar , ni tant divertit, de seguida he sabut per on anaves. Sabies que les padrines som els comodins de tots els fills? Sabies que tots poden disposar de nosaltres a totes hores? Sabies que les nostres activitats sempre poden esperar ? I el més important , sabies que per damunt de tot, cansades, atrotinades i "empastillades" som molt felices de poder-ho fer ?
    Per damunt de tot el teu missatge és molt bo i intens, llàstima que qui el tindria que llegir potser no ho farà, i a mi personalment, el que m'entristeix de veritat, és pensar en el dia de demà de les nostres criatures innocents víctimes d'aquesta societat de "voràgine" contra la que tenim poca cosa a fer.

    PS: He tingut que esperar a avui dissabte per tenir temps per fer-te el comentari, durant la setmana també faig de padrina ! - Ei, és broma! - que sóc una padrina molt i molt feliç !

    Perdona l'extensió, quasi em deixo l'acomiadament !
    Un llarga i càlida abraçada,
    Núria

  • Ai! que jo he vingut de bona fe...[Ofensiu]
    Leela | 13-03-2010

    i m'he trobat amb això. Hahahahaha...molt bo!!! el problema és que les conseqüències de tot això les acabarem pagant tots d'aquí uns anys, si no hem començat a pagar-les ja ara. Un relat amb molta ironia que espero que convidi a la reflexió a tots els pares i mares que fan allò que descrius al teu relat. Llàstima que vagin tant atrafegats i no tinguin temps de llegir-lo.
    :-D

    Una abraçada!

  • Sí, senyora![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 12-03-2010 | Valoració: 10

    Així de clar i català es com s'han d'exposar les idees de la relació quotidiana entre mares treballadores/fills consentits. Crec que has tocat tots els punts claus de com s'ha d'educar un fill en el teu minimanual ben amanit amb una salseta humorística/sarcàstica/irònica que et deixa un gustet de boca agradable. La gràcia de tot plegat està en donar-li la volta al que de per sí pot ser un drama diari a cada llar. Molt divertit!
    Encantada de visitar-la mare treballadora. Si més no el seu fill li ha permès un temps de respir per escriure aquest assaig tan enginyós.
    Una abraçada!

    Mercè

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: