Fairy tale

Un relat de: nuriagau

*

      -Biel, corre, lleva't! - diu fent-li pessigolles als peus -. Ja fa estona que ha sortit el sol!
      -Però si són vacances... mama...
      A la cuina es preparen llesques de pa torrat amb mantega i melmelada. Cada any, quan comencen les vacances, s'instal·len en una caseta de poble. El pare continua treballant, va i ve cada dia de Barcelona.
      -Que bona!
      -Sí, ahir vam tenir molta sort trobant el forn obert. Això de sopar un bon pa amb tomàquet quan arribes cansat i carregat de maletes...
      -Puc sortir a veure els amics?
      -No. Abans, desfés la maleta i fes els deures.
      -Podria anar ara a la piscina i treballar a la tarda?
      -No -respon la mare adonant-se que pronuncia el segon "no" en poc temps-, cal que facis la digestió.
      -Per què els mestres posen deures d'estiu? No en tenen prou amb els deures de tardor-hivern-primavera?
      -Per què els fills no feu cas a la primera ni a la primavera, ni a la tardor ni...?
      -Puc fer-los a la cuina? -interromp abans que continuï amb el sermó. Pensa que així mata dos pardals d'un tret: deures i digestió.
      -Sí, mentre frego els plats i endreço coses.
      Comença pel quadernet d'estiu d'Anglès. La primera lliçó es titula: Fairy tales.
      -El pitjor dels deures és fer-los amb bona lletra. M'agradaria només pensar les respostes i que el llapis escrivís sol.
      -Doncs a mi, que els plats es rentessin sols.
      -Fes servir el rentavaixella!
      -Què vols dir?
      -Saps què significa Fairy, mama?
      -Una marca. Vol dir alguna cosa?
      -En anglès, vol dir fada.
      -Ah sí? Quin nom li han anat a posar! Rentar plats no té res de màgia!
      En Biel frega l'ampolla i volen un munt de bombolletes. Una d'elles aterra sobre la cafetera exprés.
      -Podeu demanar desitjos mentre la bombolla no exploti -diu una fada diminuta que hi ha dins.
      -Mama, corre, comença tu!
      -Voldria que els plats es rentessin sols.
      -Jo, que el llapis escrivís allò que pensés. Mama, segueix!
      -A veure... Que la roba sortís sense taques,neta i planxada de la rentadora com passa a la tele!
      -Que el casc de la bici, que sempre em fan posar, tingués aire condicionat!
      -Fes-me desaparèixer el greix de la panxa! -demana tot i que la bombolla ja ha rebentat.
      -I a mi, les pigues de la cara!

---o0o---

      Quan arriba el pare al vespre, no es pot creure el que veu. Mare i fill estan contents. Recorda l'estiu anterior que sempre els trobava discutint. Li expliquen que una fada els ha concedit dos desitjos a cadascun. Intenten que torni a aparèixer fregant l'ampolla del rentavaixelles perquè ell, també, en pugui demanar algun. Però, res de res.
      Decideixen conformar-se. La mare s'ha quedat amb la panxa i en Biel, amb les pigues. El pare considera que arribar a una casa amb harmonia és suficient i, a més a més, les camises estan molt ben planxades. Sembla que aquest estiu serà fantàstic.





Comentaris

  • molt bé[Ofensiu]
    bessons | 30-06-2011 | Valoració: 10

    A Marc li agradat que el seu casc també tingui aire acondicionat, demanaria a la fada; i més els seus desitjos
    Àlex: m'ha agradat el conte

  • Tens raó...[Ofensiu]
    brins | 30-05-2011 | Valoració: 10

    Ara entenc d'on vaig treure el nom de "Biel"...

    Un relat deliciós, Núria. Hi predomina el diàleg, cosa que podria limitar-nos a conèixer, tan sols, un moment determinat de la història, però no és així, la destresa amb què està escrit permet de conèixer, també, moltes característiques i sentiments dels protagonistes. Felicitats!


    PD. No sabia que el Fairy tingués tantes propietats...cada dia me n'assabento d'una de nova. Saps que també va molt bé per a eliminar el pugó de les plantes...? Barrejat amb aigua, diuen que el mata immediatament. I és molt més econòmic que els fungicides que venen al mercat..


  • L'he rellegit...[Ofensiu]

    L’he rellegit i m’ha passat una cosa molt curiosa. De bell començament m’ha semblat que ho feia per primera vegada i, això ha estat positiu perquè l’he assaborit millor. Després ja he recordat haver-ho fet... l’edat no perdona!
    —Joan—

  • Ja fa temps...[Ofensiu]
    deòmises | 08-05-2011

    ...que el vaig llegir, i el rellegeixo avui; també els comentaris, evidentment! I aquí he de treure'm el barret (un cop més) per dues raons: la manera de treballar el diàleg, que jo encara no he sabut aprendre, i el gènere del conte infantil (és més difícil que matar la sogra o esquarterar un rodamón, t'ho asseguro!).

    Et dec una cervesa, i xerrar més estona, a veure si se m'enganxa la teva perícia 'dialeguista', d.

  • Bonic conte de fades...[Ofensiu]
    Englantina | 09-12-2010 | Valoració: 10

    Un conte tendre, maternal i infantil alhora. M'ha encantat, perquè m'he pogut posar en la pell de tots dos: mare i fill.
    Un relat així, diu molt de la personalitit de l'autora. Felicitats.

  • Sobre el "Concurs ARC de Contes Infantils 2010"[Ofensiu]

    Hola:

    Ens posem en contacte amb tu com a relataire participant en el Repte Clàssic 429: Contes.

    Com ja deus saber, des de l'Associació de Relataires en Català (ARC) hem convocat un concurs per a associats que, precisament, té com a temàtica el conte infantil. Amb aquest correu voldríem animar-te a participar-hi.

    Si vols llegir les bases de la convocatòria les trobaràs en el següent enllaç:


    Concurs ARC de Contes Infantils 2010

    Gràcies a l'avançada i disculpa, si us plau, aquesta intromissió dins els teus comentaris a RC. Quedem a la teva disposició per a qualsevol consulta.

    Cordialment,

    ARC

  • màgic relat[Ofensiu]
    Avet_blau | 24-07-2010 | Valoració: 10

    com els somnis curts d' estiu;
    donant força a totes les petites coses,
    que omplen la monotonia del temps,
    que a l' estiu passa feixuc i lent.

  • Tant de bo puguessim tots demanar un desig a les bombolles del fairy.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 24-07-2010 | Valoració: 10

    Un relat molt enginyiós i imaginatiu. Com sempre, ens delectes amb la teva mestria d'estupenda escriptora/ mare, dues coses absolutament compatibles.

    Ostres, quina llàstima lo del greix a la panxa! T'asseguro que és el que jo hagués demanat primer. Els plats no són tan difícils de fregar, però el greix...

    Una abraçada al pare i a l'Arnau.

  • hola Núria![Ofensiu]
    ESTEL | 22-07-2010

    quin moment més agradable entre mare i fill, l´imaginació dels nens és encisadora, si més sovint tanquéssim els ulls i ens traslladéssim com ho fan ells, dibuixaríem molts somriures a la nostre cara

    Molts petons guapa!

  • Molt bé, mama![Ofensiu]
    uanra | 19-07-2010

    Si haguessin demanat l'últim desig en primer lloc ara serien més guapos.

    A mi també m'agradaria tenir un casc de bicicleta amb aire condicionat i un llapis que escrivís sol. També hagués demanat una bici que corrés sense pedalar i que arribés fins a l'altra punta del món.

    Vaig a mirar si tinc alguna fada a la cuina sobre la cafetera exprés.

    Arnau

  • Escriguis el que escriguis...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 19-07-2010 | Valoració: 10

    te'n surts de meravella. Ara també contes pels més petits i també per aquells grans que encara tenim l'esperit dels menuts. Que bé que aniria comptar, de tant en tant, amb l'ajuda d'una fada com aquesta que ens facilités una mica més la vida i el tràfec que portem en el dia a dia. M'ha semblat divertit i amb un diàleg molt encertat entre mare i fill.
    Segueix, segueix... que ve ara, novel.la negra? :-)
    Una abraçada ben gran, Núria

  • Seria una meravella ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 19-07-2010 | Valoració: 10

    ... que "Fariy", la fada ens fera allò que no ens agrada fer, perquè les coses que ens agraden cal que ens costen faena i anar-les fent a poc a poc i sentir el desig com corre per les venes i veure-les acabades i tornar a començar-les, però ai de les que no ens agraden, també ens donen alegries quan les veiem acabades amb el nostre suor, però, sí, de tant en tant que es pogueren fer soles. Seria molt còmode, tot i que de vegades si n'abusarem també seria avorrit.

    Una meravella, però tenim el rentavaixelles, la rentadora, el frigorífic, la granera, la televisió, i tants d'altres electrodomèstics que vaja...
    El món si ho mirem bé i posem una mica de la nostra part si no tenim desgràcies, el món és bonic, i el pare pot veure'ns joiosos sempre o gairebé sempre.

    Vinga, una abraçada de Vicent, Núria.

  • Núria![Ofensiu]
    Nubada | 18-07-2010

    Quina alegria, rebre un comentari... És clar, com que no en faig, no en rebo.

    Ets tota una engrescadora a relats, i has dinamitzat els relataires més petits. Encara no m'havia llegit cap dels contes del teu repte, aquest és el primer, m'ha agradat, és fresc i divertit.

    Ara que tinc els dos nens de colònies i és com si tingués una Fairy tale a casa, a veure si m'animo a llegir-vos una miqueta i penjar l'última col·lecció de nanos, o fins i tot escriure algun relat! (I, qui sap... potser penjaré els nanoreptes que tinc pendents... que ja toca!).

    Bon estiu!

  • sembla que aquest estiu serà fantàstic[Ofensiu]
    panxample | 18-07-2010 | Valoració: 10

    el teu conte també ho és, fantàstic i harmoniós.
    En realitat traspua, que el Biel ja n'està tip,desprès de passar el curs amb bona nota, tingui que continuar fent treballs, ja n'està tip i cuit. La mara no ho diu, però odia renta plats i planxar, sobre tot planxar. El pare cada dia arriba més tard, ves a saber per que?.
    Aquesta fada aconsegueix l'harmonia i que els plats estiguin nets.
    enhorabona i felicitats per aquest conte tant ben construït.
    avant i ben amunt!

  • No és fàcil, no[Ofensiu]
    copernic | 17-07-2010


    Escriure un conte per infants que no sigui una còpia de la caputxeta vermella o qualsevol altre clàssic. Ho has aconseguit amb una història de fades sorgides de les bombolles de Fairy (de quin rentaplats podia ser, si no?) Enginy i imaginació impregnen aquest relat en el que els desitjos es fan realitat. Tan de bo em trobés en un cas semblant rentant els plats. Salut, relataire i companya de reptes!

  • Aix, la màgia![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 15-07-2010 | Valoració: 10

    Això és el que necessito jo en aquests moments: una fada que em doni un cop de mà ( o dos o tres...)
    M'ha agradat aquest diàleg estiuenc i casolà entre mare i fill: fresc, planer, proper... però, per damunt de tot, entranyable i màgic. Llàstima que el pare ha arribat tard! Què ho fa que els pares sempre arriben a misses dites?
    Petonets, Núria!

    Mercè

  • Bon principi de vacances.[Ofensiu]
    Josoc | 15-07-2010

    De fet és ben cert que el nostre estat d'ànim ho condiciona tot. El teu text és simpàtic i fa pensar. Gràcies!

  • bonic conte...[Ofensiu]
    joandemataro | 14-07-2010 | Valoració: 10

    d'estiu, amb fades i personatges reals... la fantasia i la realitat s'entrellacen, m'ha agradat núria
    una abraçada refrigerada
    joande

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: