Per sempre......LA LLUNA

Un relat de: ESTEL

23:40 acaba de dutxar-se després de recollir per sobre i preparar la roba per demà. Per fi, avui ha estat un dia esgotador.
Surt a la terrassa, la lluna és plena, quasi tant maca ..........
Encén un cigarret, li envaeix l'enyor. No, no vol pensar, no pot pensar, li fa mal perquè son records de quelcom què encara està viu en ella, de moments màgics què necessita per sentir-se plena. Però ella ho ha decidit així, no vol pensar, no vol fer-se mal, arribarà el moment en què els records li ompliran per dintre, la meravella del que ha viscut li farà sentir-se bé, li farà sentir-se afortunada d'haver viscut aquells moments, d'haver-lo conegut.

23:40 surt al jardí, lluna plena, quasi tant maca.............
es tomba a l'herba, contemplant-la i un somriure se li dibuixa al seu rostre. Recorda el primer dia que la va convidar a casa seva. Va ser seva. Tant de temps...i, .....i la va poder abraçar, sentir, tenir. Li va venir un calfred que li va recórrer tot el cos.
Quan de temps, quants moments de complicitat, quan d'amor. Recordava aquell bon dia quan estava rentant la bicicleta amb la mànega d'aigua, ella el va venir a buscar per prendre un cafè, no recorda per què però es van fer una abraçada, plena d'amistat, d'estima, d'amor. Després ella va relliscar i va caure (de la emoció), se li va dibuixar altre somriure. Molts moments de complicitat, molts.
Es sentia bé, s'estava recuperant d'aquesta etapa complicada a força de treballar molt. S'estava obrint camí, estava més tranquil. Esperava trobar el que buscava.



La lluna estava plena, estava impressionant, serena, callada, màgica. Els estava unint en aquell precís moment;
Però la Lluna era sàvia, va ser còmplice de tants i tants moments, la Lluna ho sabia. Portava un segell.

El segell de...."PER SEMPRE"





Comentaris

  • N'has fet de millors.[Ofensiu]
    Armari | 25-02-2009 | Valoració: 5

    És tendre i sentimental però fluix en general.

  • Molt tendre[Ofensiu]
    nuriagau | 22-02-2009 | Valoració: 10

    Un relat tendre i nostàlgic, alhora que molt ben descrit.

    Una lluna com a element d'enllaç entre dues persones durant una relació sentimental i després d'haver finalitzat aquesta.

    Felicitats per aquest text narratiu tan poètic!

    Núria

  • La lluna inspira[Ofensiu]
    joanalvol | 16-12-2008 | Valoració: 10

    El sol, masculí, la lluna, femenina: la vessant creadora. El sol l'impuls intel·lectiu, la lluna ens embolcalla amb la calidesa d'una mare.

    M'ha agradat
    Joanalvol

  • Dos persones...[Ofensiu]
    natasha | 13-12-2008

    ... unides per la Lluna, per una nostàlgia comuna i pels bons moments viscuts, aquells que es guarden per sempre i son capaços de fer-nos somriure per més temps que hagi passat.
    Preciós i la Lluna...la testimoni d'un munt de històries, la protagonista del mil contes.

  • La lluna[Ofensiu]
    M.Salles | 03-12-2008

    Sempre resulta magnètica.
    Com a imatge és una mica ja vist, el tema de la lluna.
    Però m'han agradat les dues imatges paral·leles. Sincròniques.

  • És bonic el que dius[Ofensiu]
    llacuna | 03-12-2008 | Valoració: 10

    Ja sé que la meva opinió només és això, una opinió. Crec que hi ha gent que té la sort o el destí d'estar units per sempre, sintonitzen, tenen una complicitat eterna, però crec que el 95% de les relacions no són així, i suposo que no hi passa res. I com que ara no hi vull donar voltes, tiro de les frases budistes, que diuen que "allò que avui és teu demà serà d'un altre" i ho extrapolo a les relacions.
    Que pateixes quant ets amb ell i patiràs quan el perdràs i que no podem sortir del patiment si no ens acostumen a desprendre'ns de tot. I això...avui això meu serà d'un altre, no es pot dir més clar. Mentrestant, fem pinya i estiment-nos tots i totes en massa.
    Petons i gràcies pel comentari ESTEL i que el vent faci el que vulgui, tant és.

    llacuna.

  • Ai la lluna, que n'és de bruixa![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 02-12-2008 | Valoració: 10

    Ës el primer cop que et comento i m'ha encantat el teu relat en el que la lluna hi juga un paper important. Sempre la lluna. Quantes males passades ens ha jugat a la vida i quantes vegades ens ha fet gaudir de l'amor sota el seu empar! La nit és bruixa i ens encisa amb el seu magnetisme devorador. Per sempre...la lluna
    Petons

  • Jo també[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 28-11-2008 | Valoració: 10

    em sento còmplice de la complicitat que pots trobar amb la persona estimada sota la lluna plena.
    Molt romàntic aquest "PER SEMPRE".
    M'ha agradat, ESTEL.
    Mercè.

  • Àgil i ben expressat[Ofensiu]
    brins | 15-11-2008 | Valoració: 10

    La lluna et serveix d´excusa per fer belles descripcions i els horaris donen agilitat a tot l´argument.

    Has sabut descriure amb encert cada un dels moments.

    Et felicito.

  • Gràcies...[Ofensiu]
    montxita | 07-11-2008

    per donar-me la oportunitat de conèixre't, per comentar-me i gràcies a això, saber que tu també escrius, amb tot aquest sentiment que es transmet via les paraules.
    I la lluna, tant màgica... si algun dia pogués parlar la lluna... segur que no ho faria, masses coses a dir. Quantes nits mirant-la i "parlant" amb ella, quantes mirades amb una sola nit.
    Quants records tornen a viure quan ella hi és...

    Et continuaré llegint!!!!

    Bon relat! felicitats!

    Montxita

  • Que tindrà la lluna? [Ofensiu]
    Naiade | 19-10-2008 | Valoració: 10

    Que tot sovint ens fa somiar. Una aureola de màgia ens embolcalla amb ella fent-la còmplice dels nostres sentiments. Com una gran mare ens escolta callada, donant-nos pau, posant bàlsam a les nostres ferides. Sempre que quelcom m'aclapara m'agrada estar sola, nomes il·luminada per la seva claror i em sento consolada. M'ha agradat el teu relat tan tendra i ple de sentiment.

    Una abraçada

  • Preciosa...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 29-09-2008 | Valoració: 10

    la manera en que expreses aquest sentiment que coincideix en el moment i resta amparat per la lluna. Crec que sovint hi ha instants màgics com aquests, en el que la força de l'amor és capaç de fer que alguna part nostre es manifesti i coincideixi en el temps amb un altra ser humà amb el que ens sentim molt units.
    Tendre i delicat, com si les paraules acaronessin tot el relat.
    Una abraçada

  • Per sempre![Ofensiu]
    Bonhomia | 12-09-2008 | Valoració: 10

    Encara que mai sabem el que ens depara el futur, un amor així té molt de romanticisme i tot plegat fa somniar.

    Una forta abraçada.


    Sergi

  • La lluna[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 10-09-2008 | Valoració: 10


    LLuna plena,
    o bé creixent,
    aire alena,
    maca essent.

    Lluna plena,
    o bé minvant,
    un xic aliena,
    quant va canviant.

    La LLUNA figura recent al cel.

  • Nostàlgia, per ara...[Ofensiu]
    Unaquimera | 09-09-2008 | Valoració: 10

    Ara que he llegit aquest darrer text teu entenc plenament el comentari que em vas deixar a ENYOR.
    En efecte, les teves línies són plenes de nostàlgia, escrites amb mots que parlen de records amb relleu i amb color, vius fins al punt de no permetre la pau interior, la serenor per damunt l'enyorament, la calma per sobre el dolor.

    Tots hem passat algun cop per moments com els que tu descrius i només des de la pròpia experiència ( que ens allunya de la petulància ) m'atreveixo a opinar que les teves paraules semblen les encertades per recrear la sensació, el sentir que tu personalitzes.

    Per cert: gràcies, sincerament, també per les teves paraules de benvinguda després de l'estiu, i sobre tot per l'afecte que es desprèn d'elles.

    T'envio una abraçada ben viva i real, malgrat la seva virtualitat obligada,
    Unaquimera

  • AI LA LLUNA...[Ofensiu]
    ATZAVARA | 09-09-2008

    i l'enyor....
    la lluna ho sap tot, perque tot ho veu....
    el teu relat m'he fet recordar...en la lluna....en les paraules, en els moments...

    endavant!!
    una airejada!!!
    atzavara

Valoració mitja: 9.46

l´Autor

ESTEL

32 Relats

237 Comentaris

48516 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Sempre m´ha agradat escriure però sense intenció de fer literatura, ho he fet perquè necessito transmetre el que sento, he escrit a la meva mare moltíssimes vegades, ara també al meu fill, quan m´he empipat amb algú i no he tingut la possibilitat o no me atrevit a dir-ho, , quan volia dir-li a algú que era feliÇ de tenir la seva companyia, quan m´he enamorat , en fi m´agrada.
Però en realitat estic aquí perquè gaudeixo llegint als autors què transmeten tant bé situacions de la vida, sentiments....., reflexions, que tots hem sentit o ens hem plantejat en alguna situació..........