Coses de la vida

Un relat de: ESTEL

Necessitava de tu. Volia trucar-te, perquè sempre estàs al meu costat.
Ets el meu pany de llàgrimes. Ets tu l´única persona amb qui puc mostrar-me com sóc. A qui li puc explicar amb llàgrimes als ulls, quant l´estimo, quant la desitjo.
I tu mirant-me fixament em dónes ànims, em dius que no em capfiqui, què algun dia ella es fixarà en mi, què no vagi darrere de qui m´ignora. Què de vegades les dones
quan més s´insisteix, més s´anllunyen.
I jo em sento defallir, em pesa molt. El cor està malferit.
Tu no em parles de la teva relació perquè va sobre rodes. Ets feliç amb la Carla, i no vols fer-me mal, no vols ser el centre, quan saps què sóc jo qui necessita parlar,
explicar, treure el que sento.
Necessitava trucar-te, necessitava veure´t, però ara no puc, em sento brut, em sento traïdor, em sento estrany en la meva pell.
Sento què el meu cor es trenca, sento què no puc demanar-te el què anhelo.
Sento què t´estimo més què res en aquest món, sento què m´enamorat
de tu amic meu.
I m´acomiado per covard.

Adeu estimat


Joan

Comentaris

  • M'ha agradat es...[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 09-06-2009 | Valoració: 10

    Un monòleg preciós, commovedor per la càrrega de sentimentalisme dolgut i molt ben expressat.

    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • El laberint de les necessitats[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 14-04-2009 | Valoració: 10

    Amb dolcesa vull animar-te a proclamar la teva autonomia sentimental.
    A sentirte més lliure i retrobar camins nous que tu sols saps descobrir.
    Crea el teu MUSEU DELS RECORDS. Hi vas de tant en tant. I després a VIURE LA NOVETAT DE VIURE.

  • Aquests sentiments![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 14-04-2009

    Coses que passen, ja veus, ja ho deia l-altre; on menz et penses, salta la llebre, i [es que amb els entiments no si pot jugar, perquçe a voltes et toca la rifa, i tu creies que no jugaves... de fet, tots i juguem i a tots ens pot tocar.
    Per cert, molt ben narrat, i amb aquest gir que li dones, com qui no vol la cosa, allo que podria ser un bluf, ho deixes amb un molt bon nivell literari, que potser demana mes espai, pero tenim m[es dies per fer/ho.

    PS em fallen els accents i m[es coses, ostres de teclat...

    Una abra]ada

    Ferran

  • Tots ho som[Ofensiu]
    Aquarela | 14-04-2009 | Valoració: 10

    Tots som una mica covards, el que passa és que no tots ho confessen, no tots són conscients del seus sentiments.
    He trobat valent el monòleg del relat.

    Gràcies pel teu comentari, em va alegrar!
    Ens seguim llegint.....

  • Amb un joc de paraules[Ofensiu]
    brins | 02-04-2009 | Valoració: 10

    i uns pronoms adequats, has sabut presentar-nos un relats amb sorpresa final. La sorpresa de conèixer l´autèntic amor del protagonista.

    Les teves paraules són plenes de sentiment que colpeixen el lector. Felicitats!

    Una abraçada

    Pilar

  • Molt lograt[Ofensiu]
    Naiade | 01-04-2009 | Valoració: 10

    Un relat de tematica profunda. És trist el teu personatge, tan enamorat, tan necessitat d'afecte i no poder-ho dir tot hi tenir-lo al davant.
    Una forta abraçada

  • Un retrat impecable[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 25-03-2009 | Valoració: 10

    d'uns sentiments que no s'atreveixen a dir cara a cara, en aquest cas, per covardia. Aquesta confessió d'un amor no correspost resulta molt trista i punyent. L'has descrit amb una gran senzillesa i sensibilitat fins al punt de commoure'm mentre l'anava llegint.
    M'ha agradat molt, Estel.
    Una abraçada.
    Mercè

  • Es precios..[Ofensiu]
    Nyanga | 23-03-2009 | Valoració: 10

    tot el que has escrit i ens has trasmès..a vegades la vida seria mes facil si enlloc de escriure-ho en paraules captives siguessim capaços de dir-ho en veu molt alta.
    Gracies pel comentari!!
    Una abraçada,

  • Estimar sense ser estimat[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-03-2009 | Valoració: 10

    Aquest relat és tot ell sentiment, emoció en estat pur que s'expressa en cada línia...

    Has portat molt bé el doble joc amb els pronoms i els referents que permeten el pressupòsit que després demostra ser un falç punt de partida: "A qui li puc explicar amb llàgrimes als ulls, quant l'estimo, quant la desitjo..."

    Ha estat una molt bona lectura, breu i bona, que demostra que no sempre és necessària una gran quantitat per assegurar la qualitat.

    T'envio una abraçada valenta i primaveral,
    Unaquimera

  • És trist[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-03-2009 | Valoració: 10

    estimar sense esperança. Un relat valent, directe, sincer i tendre.
    M'encanta com escrius, Estel. No sé si ja t'ho havia dit però és que és cert.
    Una abraçada.
    Nonna_Carme

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ESTEL

32 Relats

237 Comentaris

43131 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Sempre m´ha agradat escriure però sense intenció de fer literatura, ho he fet perquè necessito transmetre el que sento, he escrit a la meva mare moltíssimes vegades, ara també al meu fill, quan m´he empipat amb algú i no he tingut la possibilitat o no me atrevit a dir-ho, , quan volia dir-li a algú que era feliÇ de tenir la seva companyia, quan m´he enamorat , en fi m´agrada.
Però en realitat estic aquí perquè gaudeixo llegint als autors què transmeten tant bé situacions de la vida, sentiments....., reflexions, que tots hem sentit o ens hem plantejat en alguna situació..........