Coses de la vida

Un monòleg preciós, commovedor per la càrrega de sentimentalisme dolgut i molt ben expressat.

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

Amb dolcesa vull animar-te a proclamar la teva autonomia sentimental.
A sentirte més lliure i retrobar camins nous que tu sols saps descobrir.
Crea el teu MUSEU DELS RECORDS. Hi vas de tant en tant. I després a VIURE LA NOVETAT DE VIURE.

Coses que passen, ja veus, ja ho deia l-altre; on menz et penses, salta la llebre, i [es que amb els entiments no si pot jugar, perquçe a voltes et toca la rifa, i tu creies que no jugaves... de fet, tots i juguem i a tots ens pot tocar.
Per cert, molt ben narrat, i amb aquest gir que li dones, com qui no vol la cosa, allo que podria ser un bluf, ho deixes amb un molt bon nivell literari, que potser demana mes espai, pero tenim m[es dies per fer/ho.

PS em fallen els accents i m[es coses, ostres de teclat...

Una abra]ada

Ferran

Tots som una mica covards, el que passa és que no tots ho confessen, no tots són conscients del seus sentiments.
He trobat valent el monòleg del relat.

Gràcies pel teu comentari, em va alegrar!
Ens seguim llegint.....

i uns pronoms adequats, has sabut presentar-nos un relats amb sorpresa final. La sorpresa de conèixer l´autèntic amor del protagonista.

Les teves paraules són plenes de sentiment que colpeixen el lector. Felicitats!

Una abraçada

Pilar

Un relat de tematica profunda. És trist el teu personatge, tan enamorat, tan necessitat d'afecte i no poder-ho dir tot hi tenir-lo al davant.
Una forta abraçada

d'uns sentiments que no s'atreveixen a dir cara a cara, en aquest cas, per covardia. Aquesta confessió d'un amor no correspost resulta molt trista i punyent. L'has descrit amb una gran senzillesa i sensibilitat fins al punt de commoure'm mentre l'anava llegint.
M'ha agradat molt, Estel.
Una abraçada.
Mercè

tot el que has escrit i ens has trasmès..a vegades la vida seria mes facil si enlloc de escriure-ho en paraules captives siguessim capaços de dir-ho en veu molt alta.
Gracies pel comentari!!
Una abraçada,

Aquest relat és tot ell sentiment, emoció en estat pur que s'expressa en cada línia...

Has portat molt bé el doble joc amb els pronoms i els referents que permeten el pressupòsit que després demostra ser un falç punt de partida: "A qui li puc explicar amb llàgrimes als ulls, quant l'estimo, quant la desitjo..."

Ha estat una molt bona lectura, breu i bona, que demostra que no sempre és necessària una gran quantitat per assegurar la qualitat.

T'envio una abraçada valenta i primaveral,
Unaquimera

estimar sense esperança. Un relat valent, directe, sincer i tendre.
M'encanta com escrius, Estel. No sé si ja t'ho havia dit però és que és cert.
Una abraçada.
Nonna_Carme