Cercador
D I V I N A
Un relat de: ESTEL- Compartir:
I ballava, al voltant del foc
Sense sabates, sentint-se part de la terra, sentint-se natura dins la cadena
Portava un vestit de gasa
què deixava entreveure la seva pell pàl·lida, la seva pell nua ..
Es perfilaven les línies del seu cos, suaus, perfectes, encisadores
Ballava amb provocació, sabia que la desitjaven.
Amb els braços estirats per d´amunt el cap, com
si acariciés el vent, què bufava suau I càlid
La seva cabellera, llarga i arrisada
ballava en cada moviment
Aquells homes, asseguts al voltant ., amb la mirada penetrant, freda.
Ella amb la mesura justa d´innocència i provocació, es deixava anar,
era tota sensualitat, era natura, era terra,
era fruit, era t e n d r a
I ballava i ballava
i els provocava
La miraven, la oloraven, la desitjaven
Es van aixecar, i es van apropar, i després
de delectar-se, no van deixar
més què el ossos
Comentaris
-
Sensualitat[Ofensiu]Joan G. Pons | 11-04-2009 | Valoració: 10
Molt suggerent. Molt ben escrit. Molt suggerent. Molt descriptiu. Molt suggerent.
-
Interpreto[Ofensiu]brins | 11-04-2009 | Valoració: 10
que tot el poema és una metàfora. Potser de la innocència, de la llibertat... no ho sé exactament, però m´agrada com l´has escrit. Paraules belles i colpidores alhora. Felicitats!
Pilar -
Innocència[Ofensiu]Bonhomia | 23-03-2009 | Valoració: 10
La innocència d'algunes persones pot dur a aquest tipus de catàstrofes, si és que vas per aquí. Jo prefereixo apuntar-me a la sinceritat, a la senzillesa, a un diàleg amb amor.
Una abraçada.
Sergi -
Metàfora[Ofensiu]Aquarela | 17-03-2009 | Valoració: 10
És com un son que es converteix en malson, primer desig i al final canibalisme.
Tota una metàfora de tantas cosas... primer les provoquen i al final ens devoren.
M'agrada aquest estrany relat! -
som analfabets[Ofensiu]jaumesb | 17-03-2009 | Valoració: 10
no conscients
colgats d'inútils motxilles
sovint
alguna veu
com la teva
ens porta
la llum que ens cal
moltes gràcies pel teu comentari
-
UAU!!!![Ofensiu]Naiade | 16-03-2009 | Valoració: 10
Un relat sorprenent. Que és deixa llegir suau, imaginant la figura, el ball, la provocació, Suposant que és com un ritual d'iniciació, la mare terra...
Quina imaginació tan desbordant que tens i quin final més inesperat i espantós.
Una abraçada tremolosa
-
Apoteo...[Ofensiu]Melcior | 14-03-2009 | Valoració: 10
si ,si aixó ,apoteosic .
Endavant ! -
Una dansa abrusadora[Ofensiu]Unaquimera | 13-03-2009 | Valoració: 10
Has aconseguit elaborar una estranya beguda en aquest relat: ingredients fantàstics, to entre misteriós i oníric, començament mític, final esgarrifós!
Un cop servit, s'apura el text d'un sol glop, apurant les línies fins al final, i llavors una es queda mirant el fons del got, pensant... imaginant... suposant... i les idees dansen al cap, sense sabates, al voltant del foc que TU has provocat!
T'envio una abraçada encesa,
Unaquimera
-
...[Ofensiu]gypsy | 13-03-2009
m'has estabornit amb aquest final!
Mentre ballava, semblava que fos d'un món protegit on no hi ha perills, només la bellesa del moviment.
Molts petons!
Valoració mitja: 10
l´Autor
32 Relats
237 Comentaris
48610 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Sempre m´ha agradat escriure però sense intenció de fer literatura, ho he fet perquè necessito transmetre el que sento, he escrit a la meva mare moltíssimes vegades, ara també al meu fill, quan m´he empipat amb algú i no he tingut la possibilitat o no me atrevit a dir-ho, , quan volia dir-li a algú que era feliÇ de tenir la seva companyia, quan m´he enamorat , en fi m´agrada.Però en realitat estic aquí perquè gaudeixo llegint als autors què transmeten tant bé situacions de la vida, sentiments....., reflexions, que tots hem sentit o ens hem plantejat en alguna situació..........