Assumptes pendents

Un relat de: nuriagau




      -Què és allò que tenies tantes ganes d'explicar-me? Vinga, comença, que encara tinc molta son després de la gresca d'ahir amb els ex-companys de "col·le".

      -Ahir, em vaig embolicar amb la Noèlia.

      -No fotis!

      -Sí, en sortir del bar on havíem pres una copa, ella mateixa em va convidar al seu apartament. No vaig trigar massa a acceptar la proposta, ja que, d'aquesta manera, enllestiríem un assumpte pendent que conservava des de l'adolescència.

      -Quin assumpte?

      -A mi, ella ja m'agradava quan fèiem EGB, ja ho saps. Crec que és de la primera noia que em vaig enamorar. Llavors no li vaig dir mai res, però, ahir, amb els vint-i-vuit anys complerts i la seva aparent disposició, vaig decidir que era el moment.

      -I com va anar?

      -Va ser una nit inoblidable. Jo em vaig deixar fer. No creguis que sóc un home còmode jo, no, ni de bon tros, però és que...

      -Vaja! I què tal?

      -Em va agradar tot d'ella: la pell suada i la pluja de cabells fent-me pessigolles al pit. Em van encisar aquells ulls plens de luxúria i desig. Les seves incomprensibles frases de plaer em van accelerar. Creu-me quan t'asseguro, que perdre's aquests estrambòtics jocs de llit, hauria estat un error imperdonable. Quan em va demanar que em llevés i em vestís, ni tan sols sabia com es cordaven els botons de la camisa. Què? T'has quedat de pedra, oi?

      -No m'ho crec.

      -Per què?

      -I si jo et digués que la Noèlia i jo hem passat la nit junts a casa meva? Als catorze anys, a mi, també m'agradava, però no ho havia confessat mai a ningú. Com podia haver-me permès perdre'm aquesta experiència durant tant de temps? T'has quedat bocabadat, eh?

Comentaris

  • Bon desenllaç![Ofensiu]
    copernic | 25-05-2011

    Has portat hàbilment aquest diàleg en forma de confidència desenvolupant-lo amb sensualitat i mostrant una mica la fatxenderia pròpia dels homes que han aconseguit els favors sexuals d'una dona (que seria d'un bon "affaire" sense un amic al que poder explicar-ho?) És una llàstima que l'amic et descobreixi la trampa i no hi hagi possibilitats de rebatre'l. Una cirereta gustosa per un pastís de molt bona qualitat.
    Ens seguim llegint.

  • M'he enamorat de la Noèlia[Ofensiu]
    qwark | 20-07-2010

    A més de les habilitats sensuals que desplega per enamorar a tots els nois, aquesta noia té el do de l'omniprescència, domina l'espai-temps com ningú. (A no ser que algú menteixi en aquest relat però no ho crec ;)

    Un diàleg fresc, amè i divertit.

    PD: Records de part meva a la Noèlia.

  • INDIFELS[Ofensiu]
    lluis perealbert | 11-09-2009

    Del relat et diré que xulo i divertit , del mateix relat es un xic de l 'estil de la serie Infidels de tv3 ( la nostre )salutacions

  • Un relat que enganxa[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 09-09-2009 | Valoració: 10

    des de la primera síl·laba. Diàleg ben pensat estructurat plantejat exposat i redactat i dins de tot amb un final sorprenent per la descoberta de la inesperada bisexualitat amagada de la Noèlia que... Ha fotut als dos!.

    J. Lluís

  • Hola Núria[Ofensiu]
    Naiade | 28-08-2009 | Valoració: 10

    Un relat divertit i ben aconseguit. Tens un estil molt personal, que arriba a fer-te entrar dins l'historia. Com es possible poder dir una mentida tan creïble i ben treballada, amb tota classe de detalls. Quin fracàs anar a topar amb el que ho havia fet de veritat.
    Veig que segueixes molt inspirada.

    Una forta abraçada

  • caram[Ofensiu]
    ESTEL | 25-08-2009 | Valoració: 10

    al principi pensava que la Noèlia havia satisfet als dos aquella nit, però veient el tema: Enganys, només puc dir que el desig, l´imaginació pot jugar males passades.

    Un petó molt gran Núria i que gaudeixis els dies que et queden

  • Diu el refrany[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-08-2009

    que s'atrapa abans a un mentider que a un coix...
    Un relat molt en la teva línia : àgil ,amè i molt ben escrit.
    Una abraçada, Núria.
    Nonna

  • Mentider descobert[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-08-2009 | Valoració: 10

    Quina sorpresa al final!

    Coneixent el tema del repte, imaginava que per algun lloc havia de sortir la trampa, la falsedat o la mentida... però no suposava que precisament l'enganyador mentider estava parlant amb una de les poques persones que podia descobrir-ho a l'acte, jejeje!

    Molt ben plantejat i portat, Núria!

    Una abraçada de felicitació,
    Unaquimera

  • I tant![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 01-08-2009 | Valoració: 10

    Jo també m'he quedat bocabadada amb aquest desenllaç. M'esperava un final "trapella" però no pas aquest del company. Un relat molt àgil i divertit que m'ha deixat amb un somriure generós.
    Molts petonets, Núria!

    Mercè

  • Ostres, què bo![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 01-08-2009 | Valoració: 10

    Un relat sorprenent, com els que ens acostumes a oferir. Mira que en són de fantasmes alguns homes (ep, sense generalitzar) que expliquen allò que haguessin volgut fer i no han esta capaços de fer. Aquests tios ( sense generalitzar) sempre es perden per la boca.
    Però aquí la qüestió no són els tios fantasmes sinó la mestria amb la que escrius els teus relats, buena mujer.
    Molts petons bonica

  • Excuses!Ai, el 'dit'! Seria ......'vull dir'!!![Ofensiu]
    rnbonet | 31-07-2009

    Saps que surts a una mitjana de 14 comentaris per relat? Segons el company T. Cargol, és un tot un èxit!

  • D'això se'n diu...[Ofensiu]
    rnbonet | 31-07-2009

    ...'el caçador caçat'. No, xicona?

    Fresquet com cal en aquestes temperatures estiuenques, sense massa complicacions. No és que siga 'aire condicionat', però sí 'ventilador a tota marxa'. Se'n surt, vull dit!

    Bon estiu! I salut i rebolica, que no falten!!!

Valoració mitja: 10