... per aquest final, després de mantenir-me en tensió i patint pel que hagués pogut fer aquesta pobra dona, per accident. M'agraden els finals feliços.

M'ha arrancat un ben sincer somriure imaginar-me en Biel el superdotat per l'hospital. Una història molt ben enginyada! Si se'm permet una curta crítica, m'ha fallat que després d'un inici tant genial, en Biel acabi anant a parar un paradís... fiscal? no m'agrada pensar que per ser prematurament llest aprofiti aquest potencial per al que sembla són activitats no molt lícites. Però m'adono que si això m'ha importat és que la història m'ha atrapat i motivat, tot i ser tan curta!

El més terrible és adonar-se al final d'aquest relat tant sincer, que es tracta d'una història real, i no d'una rèplica curta de la vida d'Anna Frank :(

M'ha semblat un protopoema sublim. Un metapoema molt ben aconseguit.

No puc evitar sentir-me molt identificat amb això que has escrit. Sé molt bé, per desgràcia què se sent, i que les llàgrimes són agres i sentides.

Tens tota la raó que, si escrius sobre ella, ella mai no morirà. Com no va morir la meva Lluna :).

... que he llegit el teu comentari per primer cop, quatre anys més tard? Justament quan venia a penjar-hi un altre relat meu, que potser es podrà entendre com la tercera part de la formigueta i la boleta, però que tu, segurament, ja no llegiràs...

M'he pres la meva estona per llegir-me tots els teus relats, i he quedat molt impressionat!! T'ho tenies ben amagat això de què escrivies tan bé, no? :P

Per mi hauria afagit un comentari en cadascun dels relats, però s'hauria fet pesat potser, així que et comento aquest que va ser el teu primer relat i elogio tots 4 que tens penjats! (aviat en posaràs més espero:P) Aquest l'he trobat divertit alhora que tenia ganes d'arribar al final per saber què és el que us feia córrer tant còmicament per la casa cridant "no pot ser". M'ha resultat fàcil imaginar-te corrent desesperada, i bé, la teva germana no la conec, però m'he fet una imatge de tu una mica més gran i ja sta xD.

A continuació he llegit el del nen que va saber tornar, i t'he de dir que m'ha deixat paralitzat. És espectacular! Ho dic de veritat m'ha agradat moltíssim la trama de la història i el fet que tingui un ritme alt, deixant que el lector entengui moltes coses inequívocament per ell mateix. T'he de reconèixer que se m'han humitejat els ulls quan l'he vist a la platja, ajudant el nen a fer el seu castell de sorra. Molt maco! gràcies per escriure'l i publicar-lo, estic segur que aquella persona a qui l'havies de regalar va estar mooolt contenta de rebre'l.

Seguidament la llegenda del sol i la lluna, quina una eh? L'has inventat tu o és una adaptació? En qualsevol cas també és preciosa! Dóna una visió optimista de la humanitat, és molt encoratgedor, és... molt teu ^^.

Finalment la dualitat del cos i l'ànima, les teves reflexions són admirables, però més ho és la manera com ho exposes, com ho escrius, com ens narres el camí de l'ànima que s'ha alliberat, des de la més absoluta llibertat, fins a la condició presidiària de ser vent per tota l'eternitat.

A hores d'ara ja deus saber qui sóc i perquè et dedico tantes paraules, però no deus entendre com t'he trobat :P potser et dec una disculpa. El cas és que volia preguntar-te què volia dir "kira lalaith", perquè estic segur que té algun significat per a tu, però abans volia veure si podia informar-me'n una mica per mi mateix, de manera que ho he posat al google, i la primera entrada que m'ha sortit és la de relatsencatalà. He pensat, ostres! també escriu a relats! Anem a llegir! I saps què? De seguida m'he adonat que aquest nom... llàgrimes de neu... no era el primer cop que el llegia! Després de meravellar-me amb totes les teves històries, he buscat per tots els comentaris en els meus relats i finalment t'he trobat! Sisi, coses de la vida, tu em vas comentar el meu primer relat, és també per això que et poso el comentari en el teu primer relat ;)

Fins aqui el meu comentari, gràcies per llegir. No deixis d'escriure històries precioses com aquestes, perquè no deixarem de llegir-les quan ens deixis. Fins aviat!

Tu tens un do. El do de transmetre emocions, diverses i profundes emocions, a través de les paraules, a través de les històries i els contes. I els receptors d'aquestes emocions, només et podem donar les gràcies.

És un relat fantàstic i que, ara mateix m'ha vingut molt bé. Felicitats Giser, sincerament.

Molt ben utilitzat el semàfor per simular l'espera, la posada en escena, i la llum verda per l'acció.

Curt però m'ha agradat.

Salut!

Encara no he llegit un relat teu que em desagradi (que no els he llegit tots, però seguiré buscant aviam si el trobo)

Ràpidament m'he posat al món del personatge i he viscut la derrota a mans del seu homòleg com si ja estigués acostumat a la seva vida de mentida. Molt ben escrit!

...d'aquesta carta, perquè jo em sembla que els demanaré el mateix als reis mags.

Salut

És molt serè, és molt tendre.

M'ha posat els pels de punta la tristesa que desprèns amb aquest escrit, sense arribar a la desesperació però serenament imprimeixes una tristor que tens a dins. Molt dur, em commou.

Tira endavat, en Ferran encara és el teu amic.

Doncs passarem tot el dia fent les coses amb un somriure a la cara i pensant en la persona a qui es dedica això. I quan tornis a ser amb ell/a tornarem a sentir el desig. No és això? ^^

Jo un cop també ho vaig sentir

Salut