Tornaré a ser poeta

Arrodoniré els cantells del meu cap quadrat,
Amb la llima de la poesia.
Obriré les portes de nou a l'abstracció,
I deixaré meravellar-me per l'arc de sant martí al matinal.

Porto tres anys veient forces i vectors,
Enlloc de textures i colors.
Veient potencials, pertorbacions i ordres de magnitud,
Enlloc del blau del cel i núvols en l'altitud.

Nedant en un mar de fórmules i demostracions matemàtiques,
Tant infinit com el real,en que mai veus l'altra costa,
I et fa por la profunditat que puguis tenir dessota...

Estrès... et demanen mil coses,
Et manen que sàpigues entendre mil parts del món,
I m'adono ara que el món que entenc,
No és en el que visc quan torno a casa,
No és l'existent en l'aire present,
En una conversa entre els amics.

He obert una antiga carpeta,
I he llegit: "Sóc part del cel".
He obert els llavis del cor,
I he dit:

Per totes aquelles coses que no em vull explicar,
Per les preguntes que no volen resposta,
Per comunicar els meus somnis,
I deixar que la imaginació predigui el que faré demà,

Tornaré a ser poeta.