L'estudi més caòtic (i conseqüències)

Un relat de: llàgrimes de neu

Tot va començar el dia que vaig anar a estudiar a la biblioteca de la universitat. M'estava preparant pels exàmens i la veritat és que estava una mica nerviosa. A mesura anava passant la tarda, l'escampall de papers es feia més gros, fins que vaig arribar a ocupar tres places. Resulta que no era la única que estava d'exàmens, perquè la biblioteca es va anar omplint fins que (pel que sembla) només van quedar buits els llocs que ocupava amb la meva paperassa. Total, que en ple caos i concentració màxima a la vegada (cosa que només es troba a les biblioteques), em van picar per l'esquena. Després de recuperar-me de l'ensurt del segle vaig girar-me: era un noi de la uni, dels més grans, que deia si podia seure allà. Li vaig dir que sí, de seguida i vaig recollir els papers de qualsevol manera. Els vaig posar en una pila i vaig seguir estudiant.
Però resulta que aquell bon home era tan desendreçat com jo, però com que l'examen deuria ser més difícil encara va escampar més els seus fulls. Aquella va ser una batalla campal per repartir-nos el territori a base de piles de fulls. La fila que devíem fer!
El que va passar és que quan ja va ser prou tard, vaig marxar enduent-me els meus papers (n'hi havia alguns a la seva taula, i al revés). Quan vaig arribar a casa els vaig deixar a la taula del menjador per anar corrents al lavabo (ja se sap, aquestes coses solen passar). Amb tanta mala sort, que quan vaig tornar al menjador ja no hi eren! L'examen va anar com va anar, però el tema és que les coses van empitjorar quan vaig descobrir on residien els que havien estat els meus fulls d'estudi. Bé, empitjorar... o no. De fet no ho vaig ser jo qui ho va descobrir...
El dia que vaig rebre les notes, veient com m'havia baixat la nota d'una de les assignatures degut al pèrfid examen, vaig decidir deixar-les sobre la taula de la cuina i marxar a fer un vol abans que ningú cridés res. M'estava pentinant al mirall del lavabo abans de sortir de casa quan de sobte, va ocórrer. Vaig sentir un crit estrident d'histèrica-a-punt-d'agafar-un-atac-de-nervis de la meva mare i se'm van posar els pèls de punta (ho puc corroborar perquè en aquell moment m'estava mirant al mirall). Em vaig preparar pel pitjor, però resulta que no ho vaig fer prou bé perquè quan em vaig adonar que el crit era de la meva germana gran quasi m'agafa un cobriment de cor de pensar que si la meva germana començava a semblar ma mare, aviat hauria d'aguantar dues mares. Em vaig tranquil·litzar de pensar que només era la meva germana (devia haver-se trobat un altre granet), però tampoc va funcionar, perquè els que vaig descobrir em va tornar a posar els pèls de punta (tot i que aquest cop no estava mirant-me al mirall del lavabo).
Al principi, la meva germana només cridava coses sense sentit com si tingués un malson: "no pot ser", "el meu examen", "aparicions demoníaques" i "complot dels profes" van ser els més fàcils de copsar. Jo, amb el curiosa que sóc, vaig decidir treure el cap per la seva habitació i veure el que estava passant. Estava clar que avui no era el meu dia, però el que vaig anar a veure era pitjor del que m'esperava (com de costum en aquell dia). Total, que vaig anar cap allà amb tan bon resultat, que en vaig sortir cridant coses com "no pot ser", "els meus apunts", "què fa això a la teva taula" o "complot de la meva germana contra les meves notes". Si sumem l'histèria de ma germana amb la meva el resultat era dues persones corrent per la casa amb les mans al cap i cridant coses com "no pot ser" "què fa la taula als teus apunts", "aparició de l'examen demoníac" o "complot de les notes per acabar amb els profes de la meva germana". Sort que els pares no s'hi van sumar ("pressió exterior excessiva", "visita al psiquiatre", "paranoies de grau mitjà"...) i ens van parar els peus. Després de calmar-nos (primera cosa que vaig aconseguir des que m'havia proposat arribar a casa aquella tarda), cadascuna va explicar la seva part. La meva era ben senzilla, els MEUS apunts havien anat a parar a la taula de la meva germana després de portar-los buscant més de dues setmanes. Però el que havia d'explicar ella era més fort encara: el primer full d ela pila era un examen seu suspès. Es veu que quan vaig deixar els meus apunts al menjador, la meva germana va veure un full, hi va reconèixer la seva lletra i va endur-se TOTA la pila de fulls a la seva habitació sense adonar-se que allò seu era un examen. I suspès. Aquell pilot de fulls no se'ls va tornar a mirar fins quan, en un rampell de solidaritat envers la família, va decidir endreçar la seva habitació. Així és la meva germana. Després de pensar una bona estona, vaig arribar a la conclusió que l'examen devia ser del noi que hi havia al meu costat el dia fatídic i de greus conseqüències en què se'm havia acudit anar a la biblioteca.
-Sí - vaig acabar - l'examen el devia estar corregint aquell noi que es va asseure al meu costat.
-Nooooi??!! - va exclamar la meva germana - però si el meu professor és més vell que Matusalem! (òbviament, estic fent censura a l'hora de reproduir els diàlegs de la meva germana).
-Deu ser que quan surt de classe es rejuveneix de cop - vaig dir afegint un somriure. Però el comentari em va valer una cleca per cada un dels membres de la família (exceptuant-me a mi, que encara no m'odio).
Després de descobrir la relació d'aquell embolic amb les notes de les dues (sí, sí, almenus no vaig rebre sola...) i que ens caigués una bona bronca, es va acordar per majoria absoluta (tot i que jo hi vaig votar en contra) que buscaria aquell poca-vergonya i li tornaria l'examen dient-li el que havia passat i afegint que què s'havia pensat de corregir els examens d'un altre (i de pas demanar-li que pujés la nota de l'examen - idea (i diners) aportada per ma germana d'amagat dels pares - a canvi, però, del meu silenci ).

Comentaris

  • hola!![Ofensiu]
    Egundoko | 27-06-2008 | Valoració: 9

    M'he pres la meva estona per llegir-me tots els teus relats, i he quedat molt impressionat!! T'ho tenies ben amagat això de què escrivies tan bé, no? :P

    Per mi hauria afagit un comentari en cadascun dels relats, però s'hauria fet pesat potser, així que et comento aquest que va ser el teu primer relat i elogio tots 4 que tens penjats! (aviat en posaràs més espero:P) Aquest l'he trobat divertit alhora que tenia ganes d'arribar al final per saber què és el que us feia córrer tant còmicament per la casa cridant "no pot ser". M'ha resultat fàcil imaginar-te corrent desesperada, i bé, la teva germana no la conec, però m'he fet una imatge de tu una mica més gran i ja sta xD.

    A continuació he llegit el del nen que va saber tornar, i t'he de dir que m'ha deixat paralitzat. És espectacular! Ho dic de veritat m'ha agradat moltíssim la trama de la història i el fet que tingui un ritme alt, deixant que el lector entengui moltes coses inequívocament per ell mateix. T'he de reconèixer que se m'han humitejat els ulls quan l'he vist a la platja, ajudant el nen a fer el seu castell de sorra. Molt maco! gràcies per escriure'l i publicar-lo, estic segur que aquella persona a qui l'havies de regalar va estar mooolt contenta de rebre'l.

    Seguidament la llegenda del sol i la lluna, quina una eh? L'has inventat tu o és una adaptació? En qualsevol cas també és preciosa! Dóna una visió optimista de la humanitat, és molt encoratgedor, és... molt teu ^^.

    Finalment la dualitat del cos i l'ànima, les teves reflexions són admirables, però més ho és la manera com ho exposes, com ho escrius, com ens narres el camí de l'ànima que s'ha alliberat, des de la més absoluta llibertat, fins a la condició presidiària de ser vent per tota l'eternitat.

    A hores d'ara ja deus saber qui sóc i perquè et dedico tantes paraules, però no deus entendre com t'he trobat :P potser et dec una disculpa. El cas és que volia preguntar-te què volia dir "kira lalaith", perquè estic segur que té algun significat per a tu, però abans volia veure si podia informar-me'n una mica per mi mateix, de manera que ho he posat al google, i la primera entrada que m'ha sortit és la de relatsencatalà. He pensat, ostres! també escriu a relats! Anem a llegir! I saps què? De seguida m'he adonat que aquest nom... llàgrimes de neu... no era el primer cop que el llegia! Després de meravellar-me amb totes les teves històries, he buscat per tots els comentaris en els meus relats i finalment t'he trobat! Sisi, coses de la vida, tu em vas comentar el meu primer relat, és també per això que et poso el comentari en el teu primer relat ;)

    Fins aqui el meu comentari, gràcies per llegir. No deixis d'escriure històries precioses com aquestes, perquè no deixarem de llegir-les quan ens deixis. Fins aviat!

  • Divertit i liat.[Ofensiu]
    eternasomiadora | 11-05-2005

    Jejeje la veritat esque fa gracia pq mira que ta donat problemes la paperassa ayyyy, que haurem de ser mes ordenats, es cosa molt dificil, pero m'agradat força le trobat divertit i quina paranoia d'estudiant jeje.

  • estudi[Ofensiu]
    donablanca | 06-02-2005 | Valoració: 10

    he rigut,

  • jajaja, quina gràcia![Ofensiu]
    llàgrimes de neu | 15-01-2005

    Hola! sóc l'autora del relat. moltes gràcies pels vostres comentaris. M'han fet molta gràcia, també. La veritat és que no era la meva intenció fer-ho tan enrevessat (sí q existeix la paraula!). Només volia que tingués un ritme molt ràpid, però com que tinc tendència a fer frases molt i molt llargues (i també a afegir molts parèntesis, és veritat) no m'estranya que s'hagi fet tan complicat.
    de fet, és un relat escrit a mà que més tard vaig passar a l'ordinador, però en tinc la segona part que encara no he passat (em fa una mandra...).
    bé, intentaré fer-los més clars a partir d'ara. Moltes gràcies per haver-lo llegit, eh?
    apa, ens llegim per aquí!

    p.d:el personatge és completament inventat, però m'agrada que hagi resultat tan versemblant!

  • divertit...[Ofensiu]
    Ullets | 08-01-2005 | Valoració: 7

    i per què no... molt molt molt enrevessat! (existeix aquesta paraula?)

    Endavant...

  • COLLONSQUINEMBOLICTIAT´HASPASSATAMBAQUESTAPARANOIABIBLIOTECARICA!!![Ofensiu]
    Capdelin | 27-12-2004 | Valoració: 9

    molt bé... respon perfectament a "CAÒTIC"...
    uses ( pocs ho fan ) els parèntesis... per empresonar idees i detallets complementaris... l´escrit és dens, atapeït, sense separacions majestuoses... donant la idea de caos mundial!
    Tens una imaginació i un cap... que se surten del relat i de la biblioteca...
    diga-li a la teva germana i al tio aquell de la biblioteca... va, no els hi diguis res...
    una petooooó i una abraçada, Llàgrimes CAÒTIQUES de neu...
    PD. amb tal embolic... no sé si vas aprovar o no! ( je je je )

  • ai els exàmens![Ofensiu]
    neret | 27-12-2004

    jo també era d'aquests, que cada cop que em posava a estudiar organitzava un mercat de calaf. M'he sentit identificat amb la protagonista, però t'he de dir que en algun moment el relat també s'embolica una mica massa... deu ser per donar més sensació de caos a la història!

    M'ha agradat i m'ha fet somriure, a veure si t'animes a escriure'n més!!

Valoració mitja: 8.6

l´Autor

llàgrimes de neu

4 Relats

18 Comentaris

6030 Lectures

Valoració de l'autor: 9.13

Biografia:
per a comentaris, crítiques, missatges d'esperança, ànims, curiositats, i més:

kira.lalaith@gmail.com