Desenganya't

Un relat de: Egundoko

Mentre et mirava, t'allunyaves,
vas arribar a l'escala i,
em vas er un últim adéu.

Quan vas desaparèixer rere la paret,
vaig estar a punt de cridar-te que tornessis
però em vaig ofegar.

Hauria estat un crit tan dolorós
que cap ésser viu que el sentís
podria tornar a dormir tranquil.
i me'l vaig guardar per mi

Vaig sentir mil espases travessant-me l'estómac,
i vaig tornar enrera, cap al metro.
Un cop de puny em va desencaixar el somriure,
per sempre,
i men vaig anar, jo també

"El nostre amor és impossible", ens vam dir,
i per tant no ens podem tornar a veure,
besar, abraçar, sentir aquells llavis calents,
que s'aturen enmig d'un petó
per sentir la passió del moment

Recordo que em vaig estripar
com un drap de roba
en ser conscient que ja no et veuria, mai més

Com el dia en que va morir la lluna,
em torno a repetir que no suporto el "mai més"
Però de fet no és del tot impossible...
tu encara respires...
dolorosament, però respires.

Qui sap el que pot passar, carinyo,
qui sap on podran anar les nostres carns...
i...jo no crec que pugui deixar-te d'estimar,
mai

Com tu mateixa vas dir:
Si et torno a veure davant meu,
no podré evitar donar-te un petó,
desencadenar la nostra passió,
i prometre't altre cop el meu amor.

Comentaris

  • Què bonic i què dur![Ofensiu]
    llacuna | 27-06-2008 | Valoració: 9

    I si això fos la normalitat? L'adéu incomprès.

    llacuna

  • oh! és dolorós...[Ofensiu]
    Somnikat7 | 18-01-2006 | Valoració: 10


    Arnau, felicitats!!

    Molt macu, de debò!!
    Però tant doloròs, un amor prohibit...un amor q s'ho val tot, q ho és completament tot...però q no pot ser...
    Em dol comprendre cm et sents, després de llegir aquests relat tant emotiu, tant teu...

    Bé, per avui no puc comentar més, que he d'entrar a classe, avui si q hi vaig!! hehehe.

    Cuida't i a viure el màxim cada moment, cada detall, cada gest, cada sospir, cada paraula...


    Nina (K)