I altre cop...

- I a lapses periòdics al llarg del dia sento que els meus sentits desconnecten de la insatisfactòria realitat i prenen els records guardats de tu per alimentar-me. La meva vista, deixa de veure la pissarra, i et veu a tu, caminant amb gràcia al meu costat, somrient de felicitat. La meva oída deixa d'escoltar les somníferes veus de les, probablement interessants assignatures, i passen a sentir la teva tan enyorada veu, dient-me que m'estimes, i que passarem la resta de les nostres vides junts. El meu tacte, deixa d'informar el cervell que estic assegut en una inerta cadira, i m'enganya dient-me que t'estic abraçant, que el que palpen les meves mans no és un bolígraf sinó la suau pell de la teva esquena, i que els meus llavis reposen sobre els teus, besant, ignorant que pugui existir un final. El meu olfacte, normalment inactiu, ara em diu que ensuma l'agradable perfum de la teva presència, i es deleita confirmant-me que ets aquí. I finalment, el gust em confirma que són els teus llavis el que assaboreixen...

I és que tots els meus sentits, recolzats pel meu cor i els sentiments, volen ser amb tu, al teu costat, per sempre més...