La meva espina

Ha saltat de la lluna,
S'ha llençat en picat
El vent xiulava al seu pas,
Creuant els núvols,
Sobrevolant la ciutat,
a gran velocitat,
directe a la meva estança
se m'ha clavat al cap.

El record d'aquella tarda…
Els nostres cossos nus, sobre un llit d'hostal,
No massa ample…

Jo sabia que havia realitzat aquell viatge
Per concloure la història
I que havia de rebre un bon final,
Si hi pot haver un final no fatal per a tan bonica història…

Poc a poc, amb inquietud,
Però amb un afany llaminer
Com el del primer dia…
Unes mans despullaven lentament un altre cos
Entre carícies, petons, i mossegades tendres…

Els dos cossos ja eren nus,
L'un jeia sobre l'altre,
I cada porció de la meva pell,
Sentia el tacte amb la seva…tan dolça…
Jo volia fondre les pells,
Eternitzar aquell moment...
Contenia les llàgrimes de pensar que era l'últim dia.

Les meves mans resseguien el perfil del seu cos,
I les seves...ídem.
Els meus llavis buscaven zones sensibles per acariciar,
I els seus...ídem.

El fregar de les nostres pells ha estat el plaer més gran
Que mai he sentit...
I les mans buscaven encara punts sensibles,
L'excitació, la passió...i l'amor
Arribaven al zenit.

El meu cor colpejava el pit,
Alhora premsat amb els seus, nus...
No em calia cap més motiu,
Somreia, era feliç, i prou.

El record,
Tal com ha caigut de la lluna i se m'ha clavat,
Ara es desfà al llit.
Ha mort.

Ell ha mort i m'ha deixat a mi malferit,
Ara torno a agonitzar el dolor del record
Agonitzo amb cada record d'aquella història
La malaltia incurable.

I em pregunto perquè, sense saber de què
No sé a qui pregunto el perquè i perquè pregunto el què.

És la meva espina.

Vaig vendre la meva ànima al diable per una dona,
M'ho vaig jugar al tot o res,
I ho vaig perdre tot.

Menys l'esperança...