Foto de perfil de Comsi Comsa

Comsi Comsa

6 Relats, 7 Comentaris
3041 Lectures
Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Soc naixcuda a Ontinyent (València), actualment establida a Catalunya. He creixcut amb autors tan variats com Joan Fuster, Hermann Hesse, Charles Bukowski, Simone de Beauvoir o Henry Miller, i tan la poesia com les reflexions que un dia llegeix-ho del món i escric, son el reflex de la bellesa amb que es mostra la vida amb el seu dolor i plaer, amb el seu plor, el seu crit, el seu amor i la seua esperança, a la meva manera.

Últims relats de Comsi Comsa

Últims comentaris de l'autor

  • Comsi Comsa | 23-02-2017 | Valoració: 7

    M'ha estat molt fàcil llegir-lo i m'ha agradat el ritme de la narració. Trobe que és un art saber escriure d'una manera tan senzilla. Estil propi a barrals. I el final molt curiós, hehe pobra mare, quant que aguantar.

  • Comsi Comsa | 21-12-2016 | Valoració: 9

    M'has deixat sense paraules. Un dels relats eròtics que més m'ha arribat. Fas una descripció ben acurada desde el punt de vista femení que em sembla molt molt bona.

  • Comsi Comsa | 21-12-2016 | Valoració: 8

    M'ha agradat molt com has jugat amb la paraula calent. Una miqueta de poesia deconstructiva de lèxic és agradable llegir de tant en tant. Molt enriquidor.

  • Comsi Comsa | 10-01-2016

    Quan he posat "predisposat", ha estat en un sentit més bé de "treballat", "buscat per nosaltres". Que ho llegeix ho per segona vegada i em sembla que no ho he expressat molt bé.

  • Comsi Comsa | 07-10-2015

    Caram quina preciositat de poema!

  • Comsi Comsa | 30-09-2015

    Jordi, moltes gràcies! Espere que aquesta nova etapa et sigui el més enriquidora possible i que les bombolletes de records que et rebenten sense voler, et pillen hàbil de reflexes o bé rodejat de gent que t'estime (a mí m'ha funcionat molt el telèfon i la xocolata, jeje). Les que rebentes tu... son una altra cosa, no? jeje. Molts ànims! Em pase a llegir pel teu perfil.

  • Comsi Comsa | 19-09-2015 | Valoració: 8

    M'encanta trobar-me amb reflexions com aquestes. Per al meu entendre com dius, es poden confondre amb pors i per a mi son com el punt i final que cada cop més es posa amb la edat a segons quines coses, no? Quan de xiqueta deia "jo això no ho puc fer" i algú em deia "doncs clar que pots", em picava la curiositat enlloc de reafirmar-me en la meua tossuderia i a la fi, creixia. Gran toc de atenció, sí senyor, amb humilitat ben rebuda.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: