Nou de Juny de 2015

Hui és vuit de juny,
a penes falten dies per a què arribe el nostre aniversari.
Han passat tantes coses,
hem viscut tant la vida aquest any,
que a dures penes,
quan compartiem sostre
ens haguérem pogut imaginar.

Ja fa un any que no ens toquem,
vora un any que no renyim, que no ens besem,
que no ens fotem.
Vora un any que respirem millor,
riem millor i plorem millor;
que som qui volem i podem,
que ja ningú ens defrauda tan profund.

Ja fa un any que tots ens abriguen,
que tenim més amics,
que ens sentim més sols.
Vora un any que ens coneixem millor.
Vora un any que estem millor...

Hui, ja es nou de juny.
A penes falten dies per a què arribe el nostre aniversari
i jo, em sent-ho un poc inhumana
per celebrar un fet tan dolorós.

Dolorós, perquè t'he perdut,
a tu, el meu amic més íntim,
conseller i amant d'entre els amants,
l'elegit.

I això passa els dies que t'enyore
i es que em sento alegrement trista
mentre rebenten les bombolles de records una a una,
quan em toquen la consciència i m'aborronen la pell.
I els dies que no t'enyore son una altra història.