Em mira i somriu

El veig prop de la barra, està distret, escolta atent la cançó. Duu una samarreta blanca que li ressalta els braços cremats pel sol de juliol. Està més atractiu que mai. Tants dies sense veure’ns i ara no sé com acostar-m’hi, el cor em batega accelerat.
Des de darrere li pregunto si li està agradant el concert, així d’esquena noto com somriu i respon:
- Una mica fluix però sembla que comença a millorar.
Em mira. Efectivament somriu.
- Com estàs?
- Bé. I tu?
- Bé. Fem una cervesa?
- Em sembla una bona idea.
Em mira. No deixa de somriure.
Parlem tota la nit, mengem, ballem, bevem...
La nit es desdibuixa però no la seva mirada que desprèn certa intriga, no té clar quines intencions estan passant pel meu cap, la veritat és que jo tampoc ho sé.
Mentre demana més cervesa m’hi apropo per sentir la seva olor i sense voler, impulsivament, li agafo la mà. Ell la pren i m’acaricia els dits, són pocs segons que a mi se’m fan eternament agradables.
Ni mitja paraula, em mira i bevem.
El sol apunta el nas per l’horitzó quan la música es fon entre la remor de la gent que se’n va cap a casa.
-Anem?
No sé cap on anem però el miro al fons dels seus ulls tristos que somriuen i li dic que sí.
Caminem l’un al costat de l’altre, notant cada frec als braços i la marinada eriçant la pell, buscant el dit petit comença una carícia que recórrer tota la mà fins a entrellaçar-se amb fermesa.
Pugem al seu cotxe, el desig em crema. Just quan arrenca i posa la marxa enrere estiro de cop el fre de mà, la sotragada el deixa descol•locat i aprofito per agafar-li la cara i menjar-me’l amb delit. És un petó llarg, amb neguit taquicàrdic i especialment dolç a la vegada. Ens aturem per poder recuperar l’alè, tots dos respirem com podem, presos d’una sensació que no esperàvem tenir: absoluta connexió.
Aparquem prop de casa meva, m’acompanya fins a la porta. Tots dos en silenci, corpresos.
De sobte, s’acosta i m’empeny fins a notar la paret freda a l’esquena, el seu pit contra el meu, noto com se li endureix i em talla la respiració amb un petó deliciosament apassionat. M’agafa un pit, m’ensuma la pell.
- Fas una olor deliciosa.
Impacients ens descordem els pantalons l’un a l’altre mentre l’ascensor sembla anar més lent que mai, quan obrim la porta ja és amb les mans regalimant de sexe.
Em puja al coll i m’asseu a la taula del menjador despullant-me amb presses, li trec la samarreta, m’encanten els seus pectorals, els hi agafo amb les dues mans i li mossego els mugrons, gemega. Llença al terra els papers que hi havia damunt la taula i cau també una senalla que rebota a la cadira i escampa tot l’espígol per la sala. M’agafa les cames i engrapant-me el cul em penetra, tres cops només i s’atura. Estic bullint. I em comença a masturbar poc a poc, començant pel clítoris, amb moviments circulars i continuant amb dos dits a dins pressionant hàbilment un punt concret, ja sé què vol... i li regalo, ejaculo tant que li deixo les cames regalimant de plaer.
M’arriben alenades d’espígol barrejat amb olor de sexe que impregna l’ambient.
Em torna a envestir i no para, no para... fins que hi torno i ell em llepa fervent, les cuixes, la panxa, el cony. S’enfonsa entre els meus pits mentre me la torna a ficar dins i m’abraça, molt fort. Sento com retorna l’orgasme i just en el moment que ell es deixa anar jo m’arquejo de plaer, les cames em tremolen, les galtes vermelles amb els cabells enganxats de suor i de sobte, m’agafa la cara i em mira, em mira molt endins i diu:
- Preciosa
Voldria dir-li que l’estimo, que mai m’havia sentit tant connectada a ningú com em passa amb ell, que avui m’ha fet volar, que vull estar amb ell, que no se’n vagi, que m’ha fet tornar a sentir viva.
No puc.
El miro i somric.