Bones, és un tema complicat el que tractes en el relat, però crec que te'n surt molt bé. Potser no té la fluidessa dels anteriors, suposo que és difícil pel tema en si.
Em dona una miqueta de repelús el segon paràgraf on intenta justificar-se, doncs penso en totes les dones que pateixen per individus com aquests (sense excuses).
Continuo pensant que tens un gran futur davant teu en el món de la literatura. Ja m'agradaria a mi tenir la teva edat i escriure com tu ho fas.
No tens que deixar de cultivar aquesta faceta, doncs amb el temps i una canya seràs una crack.

Sobre el teu comentari al meu relat, m'agradaria fer-te un comentari particular, per això et deixo aquí el meu correu electrònic. Enviem un missatge per que sapiga jo quin és el teu i així poder comunicar-nos, doncs m'ha emocionat molt el teu comentari i necessito fer-te una replica.
Vinga, aquest és el correu: argimon22@hotmail.com.
Espero la teva resposta. Una abraçada.

Genial, monstruós, el millor de moment. Tot això em fa pensar que potser aquesta petita llavor que estàs possant a la web no es perdi amb l'estiu i no acabi de florir per falta de reg, però veient-ho amb colors, crec que si algun dia tens que escriure, com has escrit aquest text, per gust, doncs això que ja arribarà i jo em sentirè orgullòs de dir que vaig compartir amb tu les primeres picades al terra.

Sobre el blanc, el negre i els colors, sempre he sentit que el gris és el millor, però a mi no m'acaba d'agradar la idea, la trobo de manual del bon economista, ja m'entens. Jo crec que tot en la seva justa mesura i que si durant uns minuts o veus negre, desprès blanc, groc, vermell, verd, taronja, lila o ves tu a saber, l'única solució és anar a l'oculista.

o de betseller. La veritat és que el teu relat està ple d'imaginació i farcit de tots els detalls que fan dels betseller el que són.
El final no m'acaba de molar. Crec que si podia donar una volta més a la història.
No cal dir que vigilis les faltes i que si practiques pot aconseguir relats de luxe.

Un petit consell: intenta escriure sense noms que coneguis ja que els personatges queden deslluits al imaginar-te als altres (i no pel fet de ser els altres, si no pels fer de no poder-los imaginar de zero)

Sucre, mel, maduixes, prèssec és una bona combinació per una macedònia.
No m'acaben de fer el pes el textos així, però no em facis cas és una opinió personal.

ets tu i les teves maravelloses lectures. La veritat que el que està passant és la demostració palpable que la informàtica no és infalible.

Amb un sol click surt en Calico Electronico.
Desprès de llegir l'anterior aquest no m'ha acabat de emplenar, a no ser que continui la cosa.
Estic d'acord amb la Bruna, que està ben escrit, però crec que pots explicar moltes més coses.

Continuo dient que somiar és gratuït i que no se si voldria trobar-me a unes noies així.
Veurem com continua, però suposo que ara sortira la Carmeta, la Josefa, la...i desprès tocarà el despertador.

Barbra? Mireia? Eren 2 o tres o tot era un somni (jajaj)
En algun moment m'he perdut.
A veure la segona part.

No se si són unes instruccions o simplement una aventura.
Crec que li ha falta quelcom.

Aquest relat és tot un cant a la trencada d'ou, un crit per fer-se adult, unes paraules salpimentades de maduressa.
Cada linea que escrius et fa creixer i això és una gran alegria per tot els que et coneixen.

Per cert, no soc gaire bo fent manualitats, però he volgut fer-te una flor de paper per a que la pintis del color que vulguis.

La teva prosa cada vegada és més fluida. Suposo que ara entendràs que quan més s'escriure més se n'apren.
Continua i si és possible enviem més postals.

i tant que és millor que els anteriors, encara que jo hagués fet el final diferent, però és la teva història.
La veritat és el robatori d'idees és un bon tema per tactrar.
Vinga que veig més inspirat.

és lo que és aquest relat.
Continués posant aquelles dossis d'humor que fa que els teus escrits siguin reconeixibles. Crec que hauries pogut posar algun toc més, doncs et donava per fer-ho.
Tens una estil peculiar d'escriure. Crec que tens tantes coses al cap, vols explicar tantes coses que al final s'embolica la troca. Però el més important és tenir aquestes idees, ja que sense elles no es pot escriure.
Espero els teus futurs relats.

LA veritat es que és un final inesperat i aquestes coses agraden. Clar que si fos forçat perdria força, però crec que cola bé.
Crec que aquest engantxar-se a algú a alguna cosa és molt perjudicial per la salut mental. Pot ser una sentiment passatger, però no perpetu.

El tema corrector com ho portes?