blanc i negre, o molts colors?

Un relat de: nestu

Blanc i negre:

Trec el cap per la finestra, i veig, un cotxe de policia perseguint a un immigrant, sento els sorolls de les obres que es fan al voltant de casa meva, oloro una forta olor a deixalles en descomposició, del contenidor de sota el balcó, i puc tastar l'aire contaminat al qual estem sotmesos dia a dia. Surto al carrer, i trepitjo un bassal d'aigua, em cau l'anima els peus, camino pensant amb la feina que haure de fer a l'oficina, i la que faré quan arribi a casa, no trobo taxis, i em poso nerviós per l'escridassada del director, arribo a l'oficina i em donen mes de 100 arxius per organitzar, surto a fer el cigarret i veig que se m'ha acabat, la meva falta de nicotina em fa anar-ne a comprar, i per el camí, em trobo la veïna, que m'entreté mes de mitja hora xerrant, i nomes em capfico que m'hauré de quedar a la tarda per recuperar el temps perdut, arribo a casa a les 8, estressat de tot el dia, i em veig obligat a fer totes les coses planejades, amb poquíssim temps, no sopo per l'estrès que ma tret la gana, i me'n vaig a dormir, però no puc dormir, penso que dema serà un altre dia, i que serà el mateix que avui, es a dir ja no dormiré en tota la nit per culpa de la feina.

Amb colors:

Trec el cap per la finestra, i veig, la veïna prenent un cafè a la cuina i amb roba interior, sento el sorolls dels ocells cantat, oloro la dolça olor que desprenen les roses del balcó, desprès d'una nit humida,i puc tastar l'aire amb un gust a pa, que prové del forn de la cantonada. Surto al carrer, i trepitjo un bassal d'aigua -així tindre els peus frescos!-, camino pensant amb la pel·lícula que faran aquesta nit a la televisió, no trobo taxis, però no em fa res, així faré exercici que ja prou que em convé! Arribo a la oficina i el director m'escridassa, i m'ho prenc com un ajut de part del director per rectificar-me els meus propis errors, em dones mes de 100 arxius per organitzar, i penso que com mes feina faci avui menys en faré dema, surto a fer el cigarro, i veig que se m'ha acabat, i penso que es una bona oportunitat per deixar-ho ja que no te cap sentit inhalar fum expressament, sabent que ens deixa negres per dintre, m'haig de quedar a la tarda a acabar la feina, penso que haure de suprimir la pel·lícula per fer la feina a casa però, ja em va be, per que tanta ficció al cap no ens va be, arribo a casa i em no tinc gana, em part ja em va be, perquè em sobren uns quilets, acabo la feina de casa, i me'n vaig a dormir, pensant en que dema serà un nou dia, am moltes aventures noves, i pensant que feina feta no te estrop!

Hi a dos maneres de mirar la vida, una es amb blanc i negre, l'altre es amb colors, en blanc i negre, nomes es beu la realitat cruel, les coses son o bones o dolentes, deixant enrere els petits detallets que ens dona la vida. En canvi, en colors, la vida te mes varietat, es la part optimista, les coses sempre tenen una part bona i una dolenta, però perquè sempre ens escarrassem a mirar la part dolenta, es mes complicat, ja que hi ha mes coses bones que dolentes. Mirar la vida en colors, ens ajuda molt a la vida, t'estalvies problemes, t'estalvies feina, i perquè no, et diverteixes vivint.

La vida es el camí mes llarg que arribarem a fer mai, no ens el compliquem mes del que es, i facilitem-nos els passos vers a un dema molt mes proper del que ens pensem. Transformeu les petites i constants alegries que ens dona la vida, en grans moments de glòria i felicitat.

Comentaris

  • Doncs la veritat, ni l'un ni l'altre.
    El primer és ser massa negatiu, massa pessimista.
    Però en el segon també és molt exagerat. No sempre és fàcil trobar quelcom positiu en tot allò que ens passa. A més, trobo que és una bona manera de que ens enredin i considerar-ho normal per la felicitat que busquem de tot...

    Caldria equilibrar-se. Tenir un costat positiu.
    Almenys això opino.


    No t'aturis

    L'escriptor mediocre

  • TOTAL[Ofensiu]
    BOLZANO | 11-06-2007 | Valoració: 10

    Genial, monstruós, el millor de moment. Tot això em fa pensar que potser aquesta petita llavor que estàs possant a la web no es perdi amb l'estiu i no acabi de florir per falta de reg, però veient-ho amb colors, crec que si algun dia tens que escriure, com has escrit aquest text, per gust, doncs això que ja arribarà i jo em sentirè orgullòs de dir que vaig compartir amb tu les primeres picades al terra.

    Sobre el blanc, el negre i els colors, sempre he sentit que el gris és el millor, però a mi no m'acaba d'agradar la idea, la trobo de manual del bon economista, ja m'entens. Jo crec que tot en la seva justa mesura i que si durant uns minuts o veus negre, desprès blanc, groc, vermell, verd, taronja, lila o ves tu a saber, l'única solució és anar a l'oculista.

  • albamartin | 29-05-2007 | Valoració: 9

    ernest...m'ha agradat.

    Un punt de vista molt característic de tu i..la vida i la feina continua per tant, pq no mirar les coses positivament?

    està trist per algu, o per alguna cosa...és de ser egoista i no pensar en els altres, si o si?


    per cert..m'hi ha faltat el teu element essencial...LLUM!


    aniiiiiiiiiiiiiiiiiimmmmmmmmmmmmsss



    - albaaaaaaa

Valoració mitja: 9.67