La finestra indiscreta

Tota la meva vida es basava al voltant d'aquella finestra, que jo l' anomenava la finestra indiscreta. Jo em deia David Morillas Padilla i vivia al carrer Doctor Robert en un poblet anomenat Santa Coloma de Farners, la meva vida era una vida com la de qualsevol adolescent de 16 anys tranqui-la i rudimentària però a l'hora mol i mol excitant. Era excitant ja que em pesava moltes de les tardes que tenia lliures mirant la finestra indiscreta en aquella finestra que jo l anomenava aixins i passaven infinitat de coses però la mes important era que darrera d'aquesta finestra si amagava un anoia preciosa. Si m'agües de para per descriure-la no se ni per on començaria ja que seria impossible, des de el primer moment que la vaig veure em vaig enamora d'ella i d' això ja feia 5 anys però durant aquest període de temps no em vaig ha atrevir a dir-li res de re nomes amb observar-la ja en tenia més que suficient ja que els seus ulls eren la meva font d inspiració, ella era l'única esperança de la vida per continuar endavant i això que no la coneixia.
Un dia al mati que jo anava a la escola me la vaig trobar per casualitat per el carrer i em va dedicar un dels seus preciosos somriures aquell dia va ser per mi el mes feliç del mon vaig pensar " David aquesta noia ja la tens al sac has de tira la canya". Al dia següent em vaig atrevir anar a casa seva i parla amb ella per dir-li que feia mol de tems que vivíem en el mateix bloc de pisos i que mai havíem torbat la ocasió de coneixens i parla entre els dos. Vaig trucar al seu timbre i eren uns minuts que realment ho vaig passar molt malament el cor m'anava a 2000 i de sobte la porta es va obri i va sortí aquesta misteriosa noia que observava per la finestra desde que tenia 5 anys. De sobte li vaig dir tot lo que pensava que m agradaria coneixala i sobretot que m'agradaria coneixia el seu nom i mel va dir es deia Yolanda la noia dels meus somnis, vam quedar una tarda per sortí i parla una mica per coneixens més i més àfons. Passaven els dies i jo esperava que arribes aquella tarda, quan va arribar aquella tarda a les 17.00 la vaig anar a busca a casa seva i vam anar a fer una volta per a Sant Salvador i vam passar una tarda inoblidable i li vaig donar el meu mòbil que era ******* i ens vam despedir. Passaven els dies i no s'havia re de re d'ella i estava angoixat i de sobte un dia em va trucar i ens vam passar una hora parlant per el mòbil. Va ser la última vegada que vaig saber algú d'ella ja que dos dies desprès em va trucar la policia i em van dir que la Yolanda va mori atropellada per un autocar. Des de aquell dia per mi la vida ja no va tornar a ser lo mateix, vivia una vida sense motiu no tenia cap esperança de seguir endavant d afrontar noves etapes de la meva vida no tenia sentit.