Quasi tot poc caure en l'oblit (Venjança)

Un relat de: BOLZANO

Quasi tot pot caure en l'oblit. Aquesta vida vertiginosa que portem fa que, no puguem mirar enrere i recordar certs passatges del nostre passat. Ens tornem inconscients davant seu com si mai no haguessin ocorregut.

Tanmateix, hi ha records que, per molt de temps que hagi transcorregut, per moltes coses que ens hagin succeït, no podem oblidar mai. Aquests records viuen amb nosaltres, romanen perennes com les fulles d'un eucaliptus. Fa quinze anys que va passar i encara avui em provoca una forta cremor en les entranyes, que per moltes pastilles que prengui mai podré mitigar. També sento coïssor en el meu cor provocat per l'odi, la desesperació, la impotència. He anat de psicòleg en psiquiatra durant tots aquests anys. Han intentant posar-hi remei, però sense èxit.

Venjança i odi són unes d'aquestes coses que crec que perduren. I ho dic des de l'experiència. Encara segueixo veient la seva carona somrient. Li va somriure, també a ell, com havia fet durant tota la seva curta vida. No tenia mai un mal gest, una mala cara, ni tan sols una espurna de ressentiment.

Què pensaria la meva filla si em veiés amb aquesta pistola a la mà, amagada darrere d'una cantonada, i amb aquestes terribles ànsies de venjança?

Diuen que ell ja ha complert la seva pena, que se sent penedit, però jo creo que encara li falta una prova. Per això, l'apuntaré amb l'arma, l'obligaré a mirar-me als ulls i li diré qui sóc. Espero que mai oblidi la meva mirada mirada; espero que mai oblidi el seu últim somriure.

Comentaris

  • la d'avans xd[Ofensiu]
    ullsvermells | 27-05-2007

    david, era jo.
    la mariona
    que ara ja tinc usuari.
    i estic esperant aviam si em publiquen els relats.

  • m'agradat![Ofensiu]
    Ruben Coca Garcia | 26-05-2007 | Valoració: 9

    Avui finalment he decidit començar a poser escrits aquí que feia força temps que ho tenia pensat.
    M'ha agradat molt el relat aquest.
    Normalment acustumo a llegir en castellà perque el català no li trobo tanta "belleza literaria" (que culte que sona això) i amb el teu relat aquest, m'has deixat descolocada perque avui he avançat una mica més del teu llibre i...
    no ce si m'agrades més escrivint amb català o amb catellà.

  • original [Ofensiu]
    Cynthia | 08-05-2007 | Valoració: 8

    Un to dramàtic, per tant interessant tema, has girat de ple la situació, com no es de sorprendre de tu. Curt però intens. Ple de simbolisme, i el toc final . M'agrada tan original com la vida mateixa

    cynthia

  • un tema dur[Ofensiu]
    gypsy | 29-11-2006 | Valoració: 9

    sens dubte, no ens podem posar en la pell de qui ha perdut un fill i encara menys podem jutjar els seus sentiments i emocions.
    La venjança mai no és bona, però es pot arribar a entendre, pel fet de ser humans.

    Un molt bon relat!

    Gràcies pel teu comentari, no acostumo a escriure en prosa a la web, en un dietari personal, sí.

    Benvingut siguis, espero que t'agradi la pàgina i t'hi quedis.

    una abraçada!

  • Yuna | 29-11-2006 | Valoració: 9

    Quan el dolor ens crema per dintre.... ens fa dir i fer coses insospitades, incomprensibles per la resta, però per un mateix, són la única sortida..

    Bon relat i sort

    Txell

Valoració mitja: 8.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de BOLZANO

BOLZANO

5 Relats

24 Comentaris

5183 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Fotografia: "Manos dibujando", 1948, M. C. Escher.