Ombra desconeguda

Havia sentit històries sobre súper herois, fins i tot havia llegit còmics, però no em creia res; com podia ser que existís una persona amb poders capaç de salvar quelcom en qualsevol situació? Per mi era impossible pensar que això pogués ser real, era una cosa impossible però, en aquesta vida tot és possible pel que es veu.
Feia molt de fred i tenia unes ganes boges d'arribar a casa per poder estar davant de l'estufa i oblidar-me del col·legi per una bona estona mentre parlava i em divertia amb el meu germanet. Casa meu no estava molt lluny, però en aquells moments em semblava etern. Quan faltava poc per arribar-hi, em vaig topar amb una baralla entre bandes al mig del carrer; tota la gent estava esverada i no parava de córrer amunt i avall, allò era un caos. Estava a punt de recular quan, de sobte, aparegué una ombra negre a l'horitzó, caminava i s'apropava lentament, com més a prop estava més bé es definia la seva silueta, era un home o això semblava, vestit molt normal; no se per què m'havia semblat que aquella silueta podia ser un súper heroi. Quines coses de pensar. Vaig girar-me i vaig continuar el meu camí, però llavors, una gran llum envoltà la ciutat, no era una bomba, perquè no s'havia sentit cap soroll i a més tot estava en silenci, però tampoc era un llum normal del carrer, vaig girar-me espantada. No hi havia ni rastre de la baralla, la gent estava mirant sorpresa aquella silueta que amb un sol click feu desaparèixer la batalla que feia un segons ocupava el carrer. Cada una de les bandes estaven ara una a cada punta del carrer, al mig, només hi havia aquella silueta d'home que també amb un sol click va desaparèixer.