El meu súper Heroi

El meu súper heroi és una persona normal. Vull dir que no és com els herois que surten a les series de televisió, tenen súper poders i destaquen sobre els altres. El meu súper heroi és un home físicament rabassudet, que té un cabell molt llarg i farcit dels puntets blancs que formen la caspa, unes mans aspres i unes ungles negres i llargues que no es neteja mai. Duu la cara sempre bruta i amb unes barbes molt i molt llargues. Les seves dents són groguenques i n'hi falten la meitat de les de dalt. Tot plegat, doncs, és un home lletjot i molt deixat. Però tot i això és el meu súper heroi.

Vaig conèixer el meu súper heroi un dia d'estiu, de molta i molta calor, i he de reconèixer que la primera impressió que em va fer va ser de fàstic, mentre el veia venir cap a mi des de l'altra punta del carrer.

Però de sobte aquell home llardós i gairebé repulsiu es va convertir en un súper heroi dels de veritat. La transformació va tenir lloc just davant de l'entrada del parc, on un nen d'uns tres anys jugava, despreocupat, amb una pilota. La bola se li va escapar de les mans i va anar a parar al mig del carrer. Sense mirar, el xaval va córrer a buscar-la, just quan un autocar s'aproximava a gran velocitat. Jo, que observava la situació des de l'altra vorera, em vaig quedar glaçat, sense saber com reaccionar. En canvi, aquell home gras i brut, es va llançar al carrer sense pensar-s'ho dos cops, com només saben fer-ho els autèntics súper herois. En un vist i no vist, va fer el nen al costat d'una revolada i, sense dir res, va seguir el seu camí, com si no hagués passat res.

Des d'aquell moment, aquell home panxut, misteriós i deixat s'ha convertit en el meu súper heroi. I ara somio ser com ell, per salvar la gent dels grans perills que amaga el món darrere cada cantonada.