Una nit inesperada, però bonica II

Un relat de: Davidmorillas

...Vam començar a fer l'esmorzar tots junts, amb unes mirades molt apassionades. Ens volíem donar de menjar, però em feia vergonya que en Víctor em veiés amb la Mireia. Va arribar l'hora d'acomiadar-nos però jo i suposo que en Víctor tampoc volíem deixar aquelles noies tan maques penjades fins que en, Victor em va dir: Aquí et presento la Barbra, es la meva xicota des de fa dues setmanes; em vaig quedar molt sorprès, i li vaig dir: Doncs jo et presento a la Mireia, la meva xicota des de fa unes hores.

Al saber aquesta noticia no em vaig tallar, i li vaig donar un peto ben amoros a la Mireia, que es va quedar molt sorpresa, em va empenyer i vaure al terre i em va treure la roba.

Vaig veure com en Victor ja estava en ritme...

Ja eren les 11:25 quan en Victor hem va dir: puja al cotxe i deixa-la, que ens esperen. Ens vam acomiadar amb una grapejada...

CONTINUARÀ...

Comentaris

  • Però això que és?[Ofensiu]
    BOLZANO | 11-06-2007

    Continuo dient que somiar és gratuït i que no se si voldria trobar-me a unes noies així.
    Veurem com continua, però suposo que ara sortira la Carmeta, la Josefa, la...i desprès tocarà el despertador.

l´Autor

Davidmorillas

2 Relats

11 Comentaris

3027 Lectures

Valoració de l'autor: 7.00