El Súper Heroi de dibuix

El meu súper heroi era un dibuix típic de nens aquells dibuixos que fas normalment a classes avorrit en la teva cadira i mirant la classe i agafes un full i comences a dibuixar. Aquella tarda estava força inspirat, vaig dibuixar un home normal i corrent però poc a poc vaig anar-li ficant complements i va quedar un dibuix molt divertit, estava fort, en el meu dibuix volava i tirava raigs de gel, elèctrics i de foc era el millor súper heroi que podia existir. El dibuix el vaig anomenar " electró yea " .
A la meva classe hi havia el típic notes que l'únic que feia era treure les idees de les altres persones, picava als nois inofensius i els i treia el esmorzar, el meu dibuix estava guardat dins la carpeta de totes els assignatures, vaig torna del pati i em vaig trobar oberta la meva carpeta, desesperadament buscava el meu dibuix i no estava allà, allò no podia ser, estava trist un dibuix molt simpàtic que m'havia sortit des de el meu cap i tenir-lo de perdre. En aquest anys tot era tecnologia molts científics descobrien cada dia coses impossible de fer. Aquell dibuix el van presentar a un científic i va fer aquella vestimenta per alguna persona que puges tornar-se un gran súper heroi , poc a poc el meu dibuix es veia en mes llocs , ja no era un simple dibuix ara era una vestimenta per alguna persona , una persona que es podria transforma en un gran súper heroi, jo vaig anar a parla amb aquest científic i li vaig dir que jo havia fet aquest dibuix però no em creia, poc a poc ell deia que jo estava obsessionat perquè volia ser el propietari d'aquell vestit de súper heroi. Desprès de que em passes tot això, el dia següent vaig anar classes i vaig enxampar al notes de la classe i li vaig deixar les coses clares que rebel·les el propietari d'aquell dibuix que es transformaria en un vestit p súper heroi , o que jo revelaria ho que veritat era ell , un nen marginat que tenia una família de misèria i que ell vivia gràcies a les ajudes del amic del seu pare que era un d'aquells grans científics.
Ell va dir que anirem junts a rebel·la la veritat, a la tarda al sortir de classes vam anar-hi, ho van publicar a la gent i des de les hores sense porta el vestit súper heroi la gent ja em veia com si ho fos. El dibuix era meu i el vestit de súper heroi també em pertanyia, i d'aquesta manera jo em vaig quedar els dos coses i el vestit quedaria guardat per casa meva.