Les hores ja no compten

Va ser un impuls incontrolat. Va llençar la ràdio contra la paret en sentir la notícia.
S'havien fet milers de pel·lícules sobre el tema, s'havien escrit infinitats de llibres, però tot era una farsa, mera especulació, i aquesta nit es tornava realitat. Al cel es distingirà una petita bola de foc no més gran que una mandarina. Esperaria fins el vespre per veure-la amb els seus propis ulls; encara quedaven unes hores perquè el sol s'amagués.

La ràdio estava destrossada i es va penedir del seu acte. Amb molta cura la va agafar, intentaria arreglar-la; sempre li havien dit que tenia bones mans per manipular aparells electrònics.
Amb la ràdio sobre la taula va recordar la que va fer quan cursava tercer de secundària. Les hores de tecnologia eren les que més li agradaven.
Aquesta no era tant moderna. El seu avi li havia donat abans de morir; la conservava com un tresor. Va poder comprovar que les coses havien canviat i molt, però no va desistir en el seu intent fins ben entrada la tarda quan es va donar per vençut.

Estava fosquejant. Va sortir al balcó i va atalaiar l'horitzó. Es va sorprendre en veure l'estranya combinació de colors; un to verdós, mesclat amb vermell i amb tocs blau. Era tot un espectacle. En la seva vida havia vist res igual, i pel que deien, no ho tornaria a veure.
Filosofar, va començar a filosofar; quin un altre moment podria ser millor? Les hores ja no comptaven; els minuts eren els reis. Serien aquells tons el crit esquinçador de la naturalesa en veure's en perill?

El sol es va acomiadar per última vegada. Una ràfega glaçada el va fer tremolar.
Volia passar les seves últimes hores en aquell balcó i per això va entrar a la casa per cercar un abric, uns mitjons gruixuts, uns bons guants i el casquet de llana que li havia fet la seva mare.
Al posar-se el casquet va sentir nostàlgia i a la vegada egoisme. No havia trucat a ningú i tampoc ningú s'havia preocupat per ell.
Va despenjar el telèfon per acomiadar-se de la seva mare.
Un to.
Dos tons.
Es va tallar la comunicació en el mateix instant que una llum encegadora el va impedir de veure l'hora que marcava el rellotge de paret.