La finestra indiscreta

Un relat de: er_subi

Avui dia 17 de maig he anat cap a casa de la meva mare com es normal en els diumenges però avui no a sigut un diumenge qualsevol he tingut que portar el Tobby que era el meu gos al veterinari perquè la meva mare el va deixar que rondes per el carrer hi el va atropellar una bicicleta. En Tobby estava a les ultimes i només arribar al veterinari va morir, jo me estimava molt el meu gos salxixa.

Seguidament tenia que anar a casa dels meus pares a anar a menjar però estava tan deprimit que vaig agafar el mòbil i vaig trucar a la meva mare que aquest diumenge no hi aniria, ella ho va acceptar i posteriorment vaig agafar el cotxe i me vaig dirigir cap els estanys de Sils a meditar ja que veien aquell paisatge em tranquil·litzava ja que es molt acollidor veure la natura en la seva esplendor.


Desprès d'aquest parèntesis vaig decidir anar cap a casa on tenia el meu treball i es que desprès de ho que havia passat era el moment de dedicar-me a la meva feina en tota la meva plenitud, perquè era ho únic que em satisfeia i em feia feliç, ara estic treballant en una maquina del temps que seria capaç de revolucionar tot el món, clar esta que no se si es la millor idea ja que jo en fes un mal us encara es podria arreglar però que la humanitat en fes no.

Per això em vaig posar les piles i vaig acabar la maquina vaig estar un parell de dies sense menja només tocant engranatges perquè funciones adequadament hi ara tocava personalment prova aquella meravella però com seria el portal que em portés cap a la meva adolescència seguidament vaig clicar el interruptor però no es va encendre fins que vaig descobrir que no estava encès, i vaig a tornar a clicar el interruptor i el portal era petit, molt petit semblant a una finestra que era molt indiscreta per el seu forat em vaig ficar dintre era molt obscur semblava un cuc arrossegant-me per les parets de aquell portar interdimensional.

Vaig aterrar amb els meus anys de joventut però portava una roba massa moderna, però encara portava aquella cara de imbècil de quan era jove.Vaig veure a la Margarida i avanç de intentar-me amagar amb va saludar i vaig tindré que reaccionar em va dir que em veia amb mala cara jo li vaig dir que el dinar me havia vingut mal de ventre i ràpidament en va dir que em quedes a casa meva que seria ho millor i que no anés al cole però jo ja havia complert amb allò avanç però, el meu jo del passat el vaig intentar segrestar i vaig aconseguir però bàsicament perquè es va deixar i vaig parlar amb ell i li vaig dir que els dos teníem que lluitar per la amor de la Margarida preo ell em va a contar histories que jo havia passat hi això em feia posar nostàlgic i com jo a la edat de 15 anys era molt viu em va calar al moment i amb va dir que feia que me estava arrossegant com un simple cuc per terra per una dona, jo vaig admetre que no era ho correcte però no me vaig impedir però ho que jo no sabia es que ja no podria sortir de allà tan sols hi havia una manera de sortir hi era obrint la meva finestreta indiscreta que estava en el meu petit cor dolorit i egoista ja que per sortir de aquell món tenia que poder-me de haver trepitjat el meu passat però jo vaig insistir a la Margarida i però els meus pesats intents van ser en va van passar els anys i amb vaig quedar a viure a casa del meu jo però al fet de estar allà va alterar el meu passat ja que la Margarida estava en el seu xicot però el meu jo estava en la Laura una noia bastant guapa la veritat llavors em vaig donar conta que havia fet el pallasso i que no feia res jo en aquell món seguidament es va sortir una finestreta del meu cor vell i apunt de morir ja q va ser com un sobre esforç ja que a la edat de 75 anys un no esta gaire be que diguem però aquest portal se'm va empassar cap a un lloc estrany on estava que feia i ho més important no em vaig poder despedir-me de la gent que volia, quan vaig arribar al meu món tot havia canviat jo no era ningú en aquell món, preo vaig preguntar per al carrer a una senyora bella i era la Natàlia la meva dona del passat em va dir que tenia noticies per mi se havia mort el marit de la Margarida i avui dia 17 de desembre era el enterrament vaig anar a tres potes com vaig poder dic tres perquè anava en basto i vaig veure la Margarida irrecongible ja que els anys no passen en va vaig dir-li que era jo en Subi i es va quedar assombrada però no era ho que mes li preocupava perquè tenia suficients mals de cap amb el seu marit difunt li vaig dir que la ajudaria a superar aquell mal moment i que si algun dia necessitava alguna ajuda que em troques al mòbil, seguidament ella no em va dir res però avanç que fes el intent de marxar-me em va agafar del braç clavant-me les ungles i em va dir que se sentia molt sola ja que no havia tingut fills i sense el seu marit no era ningú em vaig quedar a dormir com em va demanar, jo sense interès però va passa el temps i aquest cura les ferides al cap de dos anys de convivència em va dir que m'estimava i jo vaig ser el home més feliç del món però em vaig portar una lliçó important, que mai un ha de pensar en si mateix si no també pensar donar amb els altres i ajudar-los i donar ho millor de un mateix!

Fi

Comentaris

  • Una història d'anada i tornada[Ofensiu]
    BOLZANO | 04-06-2007 | Valoració: 8

    és lo que és aquest relat.
    Continués posant aquelles dossis d'humor que fa que els teus escrits siguin reconeixibles. Crec que hauries pogut posar algun toc més, doncs et donava per fer-ho.
    Tens una estil peculiar d'escriure. Crec que tens tantes coses al cap, vols explicar tantes coses que al final s'embolica la troca. Però el més important és tenir aquestes idees, ja que sense elles no es pot escriure.
    Espero els teus futurs relats.

l´Autor

Foto de perfil de er_subi

er_subi

2 Relats

15 Comentaris

1860 Lectures

Valoració de l'autor: 8.25