El poema el vaig escriure dedicat a una alumna meva que es va suicidar un mes de març. Per això era "primavera que no esclata", etc.
Gràcies pel comentari,
Carme

i molta agilitat en el relat. Semblen gremlins, gairebé. Enhorabona pel ritme dels teus relats.

Una mica més i se'm salten les llàgrimes de riure! Perque`quan em trobo una cosina a qui fa anys que no he vist i em diu: Mari Carmen! jo, que als ulls de tota la ciutat sóc Carme i al DNI sóc Carme i en el fons del cor, també, em sento arrossegada a una època llunyana amb la qual no m'identifico. I, ben cert, en aquell moment no em faria res escanyar la cosina i escurçar una mica la família...
I molt ben escrit, el relat, eh?, Molt viu i fresc.

Crec que els personatges adults estan molt clars i marcats, però que potser el relat milloraria accentuant la mirada infantil davant el que succeix, que ja s'insinua, però podria ser més potent, més evident. De tota manera, m'agrada, és un relat que toca un tema interessant d'una manera decidida.

El poema m'ha semblat leuger com una ploma, fins arribar a aquest final que suggereix altres realitats. Jo sóc més del rotllo "explicar històries", però quan trobo un poema amb el qual connecto, disfruto molt. Gràcies!

No sé el perquè, ja que això de la poesia és molt particular, però connecto bé amb els teus poemes. Més, siusplau!

de la fina. El text deixa entreveure actituds lingüístiques, ètiques i vitals. M'he llegit també els microrelats i els trobo divertits i sí, cruels, però m'ho he passat bomba, sobretot amb el primer. Salut i força per seguir així!

Escric encara sota la impressió de tristesa i inevitabilitat que m'ha deixat el relat. Profund i ben escrit, deixa marca.
Faig una petitíssima objecció: no m'ha semblat creïble que la gent de l'autobús es fixi en el detall de si duu anell o no. La resta, m'ha encantat.

Molt ben escrit, llisca amb suavitat. M'ha agradat la mirada divertida de la noia sobre el seu model, i el gat, una altra mirada que ho presideix tot. Ella hi juga, m'ha semblat, com la gata amb el ratolí, amb aquest noi. O m'equivoco?

M'ha agradat el ritme del relat, tot i que potser en algun moment decau. Queda clara la impressió d'estar fent alguna cosa que pertany a un altre moment vital, més allunyat dels -ai!-deures adults i quotidians.

M'ha agradat molt tot el poema, sobretot les imatges que relacionen el temps amb l'aigua, la sensació de pressa i desbordament. Molt bo.

M'agrada molt aquesta manera de mostrar la indiferència de la gent davant el dolor dels altres o davant una situació poc esperada. Potser he trobat el final massa el·líptic, però, en conjunt, molt ben escrit i interessant. Enhorabona

M'ha agradat molt la impressió que el poema desprèn de suavitat i sentit alhora. És com si t'acaronessin amb una ploma.

Sempre és dur pensar que els nens són els qui rebran d'una manera més devastadora els efectes del món construït segons els interessos dels adults. M'ha agradat molt el relat.

Per una banda sembla un text de comiat, per l'altra, un relat més, diguem-ne, espiritual. Molt poètic. Enhorabona i que n'escriguis molts més, aquí o on sigui.