98765

Barcelona,

8 Relats, 21 Comentaris
10649 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25

Últims relats de 98765

  • Poema per la Naila

    98765 - 04-06-2006 - 1276 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Davant la mort sobren paraules, tot es queda en un intent de comiat, en una aproximació, potser la música serviria més que la paraula. més

  • Virus

    98765 - 23-02-2006 - 1187 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    un microrelat, curtet i espero que potent més

  • Divertimento

    98765 - 20-02-2006 - 1138 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Volia provar a fer una obra sense narrador:...i aquest és el resultat. I, a més, qui no té o ha tingut una "Elvireta" a la seva vida? més

  • L'estaquirot

    98765 - 01-02-2006 - 1469 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Que l'enveja és molt punyetera i que els bolets poden ser perillosos. Res més. més

  • Rosseta

    98765 - 20-01-2006 - 1295 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Gateta suau o gran gata furiosa? Amb qui t'identifiques? Passa, que t'ho explico... més

  • El Correu

    98765 - 19-01-2006 - 1535 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    "No hi ha missatges a la carpeta" pot ser una frase tant decepcionant com "No t'estimo" o "Vés-te'n del meu davant", almenys així ho sentia la Nuri... més

  • Prop del mar

    98765 - 16-11-2005 - 1416 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Quina sort que almenys aquella ciutat toqués el mediterrani! Sempre l'havia fascinada... Es va prometre que el fotografiaria. Buscaria un lloc davant aquella immensitat d'aigua i dispararia: clic! I serien unes imatges seves, úniques, visions no compartides amb ningú. Que des d'un mateix punt, dia rere dia, capturaria els canvis del blau saturat d'espurnes daurades al verd calmós o al gris somogut dels dies de pluja. Que s'enduria el seu record encastat al rodet, la força que la nodria en acostar-se al mar, l'escalfor del sol i el sospir profund dels dies boirosos. Es creia amb dret a intentar-ho. Ho faria, segur, trencaria la mandra que la dominava. Sols coneixia un tros de la ciutat. Amb el seu recorregut per Badalona dibuixava l'Óssa Major damunt l'empedrat: de l'estació del tren, en diagonal cap al carrer del Mar, d'aquest cap a la dreta al Canonge Bananera i finalment, a l'esquerra, el carrer de la Mercè, on hi havia el centre terapèutic. La tornada la feia pel Passeig Marítim, pe més

  • Concentració

    98765 - 16-11-2005 - 1333 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Uno dos, uno dos, izquierda, uno dos, uno dos, derecha, arr…. Aquells fills de puta nacionales estaven entestats en què aprengués a marcar el pas. El pas de l'oca. A ell, que duia tota la vida caminant com un ànec, d'ençà que una malaltia infantil li havia deixat els peus deformats… Mentre maldava per seguir la renglera, es preguntava a qui collons li havia importat si marcava el pas bé o malament, per enviar-lo al front l'any 38. Els republicans no s'hi havien mirat pas gaire, a treure'l de casa. Amb la mare vídua i la germana trastocada per l'espant de les bombes, es creia que ja tenia prou tast de l'infern, fins que el vingueren a buscar per fer-lo allistar . més

Últims comentaris de l'autor

  • 98765 | 16-06-2008

    El poema el vaig escriure dedicat a una alumna meva que es va suicidar un mes de març. Per això era "primavera que no esclata", etc.
    Gràcies pel comentari,
    Carme

  • 98765 | 07-04-2006 | Valoració: 9

    i molta agilitat en el relat. Semblen gremlins, gairebé. Enhorabona pel ritme dels teus relats.

  • 98765 | 07-04-2006 | Valoració: 10

    Una mica més i se'm salten les llàgrimes de riure! Perque`quan em trobo una cosina a qui fa anys que no he vist i em diu: Mari Carmen! jo, que als ulls de tota la ciutat sóc Carme i al DNI sóc Carme i en el fons del cor, també, em sento arrossegada a una època llunyana amb la qual no m'identifico. I, ben cert, en aquell moment no em faria res escanyar la cosina i escurçar una mica la família...
    I molt ben escrit, el relat, eh?, Molt viu i fresc.

  • 98765 | 07-04-2006 | Valoració: 8

    Crec que els personatges adults estan molt clars i marcats, però que potser el relat milloraria accentuant la mirada infantil davant el que succeix, que ja s'insinua, però podria ser més potent, més evident. De tota manera, m'agrada, és un relat que toca un tema interessant d'una manera decidida.

  • 98765 | 07-03-2006

    El poema m'ha semblat leuger com una ploma, fins arribar a aquest final que suggereix altres realitats. Jo sóc més del rotllo "explicar històries", però quan trobo un poema amb el qual connecto, disfruto molt. Gràcies!

  • 98765 | 07-03-2006

    No sé el perquè, ja que això de la poesia és molt particular, però connecto bé amb els teus poemes. Més, siusplau!

  • 98765 | 05-03-2006 | Valoració: 9

    de la fina. El text deixa entreveure actituds lingüístiques, ètiques i vitals. M'he llegit també els microrelats i els trobo divertits i sí, cruels, però m'ho he passat bomba, sobretot amb el primer. Salut i força per seguir així!

  • 98765 | 05-03-2006 | Valoració: 10

    Escric encara sota la impressió de tristesa i inevitabilitat que m'ha deixat el relat. Profund i ben escrit, deixa marca.
    Faig una petitíssima objecció: no m'ha semblat creïble que la gent de l'autobús es fixi en el detall de si duu anell o no. La resta, m'ha encantat.

  • 98765 | 05-03-2006 | Valoració: 9

    Molt ben escrit, llisca amb suavitat. M'ha agradat la mirada divertida de la noia sobre el seu model, i el gat, una altra mirada que ho presideix tot. Ella hi juga, m'ha semblat, com la gata amb el ratolí, amb aquest noi. O m'equivoco?

  • 98765 | 05-03-2006

    M'ha agradat el ritme del relat, tot i que potser en algun moment decau. Queda clara la impressió d'estar fent alguna cosa que pertany a un altre moment vital, més allunyat dels -ai!-deures adults i quotidians.

  • 98765 | 03-03-2006 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt tot el poema, sobretot les imatges que relacionen el temps amb l'aigua, la sensació de pressa i desbordament. Molt bo.

  • 98765 | 03-03-2006 | Valoració: 9

    M'agrada molt aquesta manera de mostrar la indiferència de la gent davant el dolor dels altres o davant una situació poc esperada. Potser he trobat el final massa el·líptic, però, en conjunt, molt ben escrit i interessant. Enhorabona

  • 98765 | 03-03-2006 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt la impressió que el poema desprèn de suavitat i sentit alhora. És com si t'acaronessin amb una ploma.

  • 98765 | 03-03-2006 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt la impressió que el poema desprèn de suavitat i sentit alhora. És com si t'accaronessin amb una ploma.

  • 98765 | 03-03-2006 | Valoració: 9

    Sempre és dur pensar que els nens són els qui rebran d'una manera més devastadora els efectes del món construït segons els interessos dels adults. M'ha agradat molt el relat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: