Divertimento

DIVERTIMENTO


Faig tard. Bé, és igual, que s'esperin. Millor. El vestit vermell i les botes. No, no, no, el negre de l'escot. Sí, el negre. Que es fotin, seré la reina. Va, Elvireta, ràpid. Les arracades verdes, no, les de plata, no, les verdes, les verdes. Que faig tard, hòstia. I ara on són? Aquí, aquí. Vinga, les mitges, amb calma, o em faig una carrera de les bones. Les botes altes. Estupenda, estupenda. Va, l'abric i fora.
Fora de l'Elvira, ja hi som tots, no? Sempre igual, aquesta dona es fa esperar. Al sopar de Nadal de l'any passat també va arribar tard, me'n recordo. A veure com vindrà avui, que aquell dia a més d'un se li va tallar la respiració, no t'ho va semblar? Ja ens vénen a preguntar què volem per beure.
Beure. Una copeta. Abans de sortir una copeta m'anirà bé, que m'entono una mica. Va, cap al cotxe. On tinc les claus. Ai, quines presses!
Presses? Ui, a aquella no li vinguis amb presses, tu! Si sempre va igual: li agrada arribar tard als llocs, dona, per fer-se l'estrella. Que sí, que sí, no és enveja, no. Enveja de què? Tu t'hi has fixat bé? Si està mig tronada…Bé, bé, no t'enfadis, és la teva amiga, ja ho sé.
Sé que no hauria de córrer. Tot plegat, si ja hi són, ja hi són. Puc agafar el mòbil i truco la Maria, que ja vinc. No cal, ja ho saben, va, marxa.
Marxa? Vols que anem de marxa després de sopar? Ai, mira, no ho sé, fem una enquesta, tu.Ei! Ei! Nois i noies: qui s'apunta a sortir de marxa quan acabem? Sí, a ballar o a fer una copa, va. I perquè hem d'esperar que arribi l'Elvira? No ho podem decidir ara? Si segur que s'apunta, a més, vaja quina una…
Una mica més i m'estampo! Si és que la gent no vigila!
Vigila, no critiquis l'Elvira davant la Maria, que li veu totes les gràcies. Mira, ella és així. A mi tant me fa si arriba tard o d'hora, si ve despampanant o no hi ve. És el seu problema. Jo vinc aquí a passar-m'ho bé, i d'Elvires el món n'és ple, però no m'interessen. Ja ho sé que ella es pensa que sí. Ella es pensa que tots babegem quan la veiem, se l'hi nota molt. Però jo tinc altres gustos, què vols.
Vols córrer, i és pitjor. El susto que m'he fotut amb aquell ximple d'abans, i ara no trobo on aparcar. Ja no em deuen ni esperar, hauria d'haver trucat la Maria.
Maria, dona, no et preocupis, l'Elvira sempre arriba tard, si això ho sabem tots. Va de bòlit, quan plega va a casa seva a arreglar-se bé, ja saps que l'hi agrada, i a més, potser ha trobat trànsit. Va, tranquil·la.
Tranquil·la. Ja hi sóc. Quaranta-dos minuts de retard tampoc es notaran gaire, entre que la gent arriba i no arriba…
Arriba l'Elvira! Arriba l'Elvira! Semblem tontos, tu. A sobre que arriba tard, hem de fer veure que ens encanta, com si fos la senyora marquesa, la Madonna, la súper-súper. I les altres què, que ens bombin? L'any que ve, la citem una hora abans i la deixem esperant-nos una bona estona. Si és que aquí hi ha imbècils que encara li posarien la catifa vermella…
Vermella? Ai, sí, perdoneu, eh? És que he vingut corrents. Em sap greu arribar tard, però és que m'han fet una trucada urgent de l'editorial, són uns pesats.Ai! que bé, no? Ja hi és tothom, oi?
Oi, i tant, però el proper sopar, et juro que un correu a tothom i l'única que no arribarà tard seràs tu, Elvireta bufona. I la Maria, pobra, que si li ho diem se'ns xiva.