Que yo no me llamo Manolo!

Un relat de: Far de Cavalleria

Maleït sigui el moment que li vaig tocar l'esquena i li vaig dir :
-Ostres, Daniel, què fas per aquí?

Que havia vingut a viure al barri. Que per fi havia pogut retornar i que vivia en uns pisos nous que havien fet en els antics terrenys que ocupaven La Font del Vidre o Can Girona, ara no me'n recordo ben bé on m'havia dit; a Enna, ara Ramon Turró. Vaja que després de 20 anys tornava als carrers on havíem passat la infantesa. Que després de voltar en pisos de lloguer per Sants, Joanic i Sant Antoni, per fi ja era al Poble Nou i collons s'havia fotut en un pis de quatre habitacions i atenció, dos "quartos de bany". Impossible en aquella època de casetes petites, te'n recordes? 20 0 25 metres quadrats a tot estirar; cuines de petroli i bany al safareig.
Cansat de voltar i pagar quantitats desorbitades en autèntics antres, finalment, havia pogut fer un raconet per poder donar una entrada.

- Tant la meva dona com jo estem molt contents. Ella és de Gràcia de tota la vida. Allà hi van néixer els seus avis i els seus pares. Però ara noi, s'ha tornat tota una poblenovina activa:
Coral al Centre Moral,
Ball de Carnaval al Casino;
per festes, la primera en parar taula al carrer.
Foguera per Sant Joan, coca de la Mireia i cava .
A les festes de maig, sardinada a la platja.

Que si tio, que ha vist la llum. Que gracienca fins al moll de l'os però ara, que no li treguin el tio Che, la Rambla, el parc de mar, la platja. N'està enamorada. Talment com jo.
(Es va aturar, va agafar aire i em va dir tot ufanós)

- Manolo, he tornat!

Al sentir aquell nom sortir dels seus llavis em vaig sentir transportat directament a la meva infantesa i alhora em va produir una sensació d'esgarrifança que m'obligava a fugir.

Em va fer gràcia trobar-me'l. Ostres era el meu col·lega més col·lega. Amb ell havíem agafat tot tipus de sargantanes, grills, cucs bola i alguna que altra aranya peluda. Era el paio amb més punte del nostre carrer, tant li feia pedres al cap com bales al terra: Xiva, pie, tute i gua. Canica al sarró. Cinema al Rellisquin, Califòrnia o al galliner del Triunfo. I això em fa cosa, però, ho recordo perfectament, junts havíem iniciat el satisfactori art de les palles. Allà, darrera les rígides cortines dels vagons-llits d'un Ter o un "Borreguero" aturat per sempre més, a les vies mortes que s'omplien d´herbes, entre Poblenou i Pekín; vam aprendre a pelar-nos-la. Després corríem cap al Bogatell a fer una guerra de taronges i mandarines podrides o bé baixàvem a les clavegueres que ens feien a Bac de Roda.


Sempre se'ns feia tard i les mares, amb morros i davantal, ens esperaven al carrer i abans de ser lliurats a la justícia ens acomiadàvem atemorits i enfosquits pels núvols negres que anunciaven tempesta. Sempre queia algun calbot mentre, no sé a tu, però a mi sí, em tornaven a repetir que feia olor a fum.

- Has vingut a llogar una peli? Ets soci? Aquest vídeo està molt bé!- li vaig dir, tornant al temps actual. Anava amb el nano i em feien vergonya alguns records de crio.
- Sí, l'altre dia em vaig treure el carnet. Penso venir sovint. Escolta, ara que ens hem trobat ens anirem veient, oi Manolo?- em va dir mentre somreia i em pessigava una galta.
- És clar que sí. Bé, em sembla que hem de marxar. M'estan esperant. Tinc uns amics a sopar. - Fuetejada al sentit. El segon cop que em deia Manolo. El meu fill va deixar de mirar títols i em va anar a cercar els ulls amb un posat estranyat. Estava mentint i ell ho sabia.

Li vaig estrènyer el braç utilitzant un codi secret que acabava d'inventar-me: Si t'escanyo qualsevol part del cos vol dir que
tranquil, que ja t'ho explicaré.
Era el meu soci i de seguida va moure el cap "ja t'ho faràs" i va continuar mirant les novetats de la setmana.

Ara, en sentir-lo de nou, em va agafar un atac de pànic i vergonya. En aquell moment, si hagués estat en les meves mans m'hauria mudat, d'immediat, a La Garrotxa, Missouri o Pontevedra, per exemple. Però allà, palplantat li vaig retornar un somriure fals, hipòcrita i mesquí. En aquell instant l'hauria d'haver agafat pel coll de la camisa, abraonar-lo discretament,(com un regidor de cultura), abordar-lo dissimuladament, i amollar-li a cau d'orella:

- Cretí de merda!, que yo no me llamo Manolo. La santa de la teva mare potser es diria Manola i al borratxo del teu pare li dirien, a la tasca, Manolete, però jo, tros de quòniam, jo no em dic Manolo.

(M'he encès)

Però no, no vaig tenir pebrots de dir-li-ho. Tan sols em va aparèixer aquella estúpida rialleta de polític amb falsos arguments i bigoti postís. Vaig tancar la conversa amb el pretext del "se'm fa tard" i vam sortir amb la cinta de "Los visitantes atacan de nuevo" on surt el Jean Reno fent de pallasso.

Havia recuperat i perdut un amic en breus instants.
Havia guanyat un enemic la resta de la meva vida.

Instal·lat al barri, cada cop que em veu, em crida,
VOCIFERA
Des de l'altre banda del parc, passejant amb la família a les galeries del centre comercial; amb barret i ulleres, des del carrer 3 de la piscina, llençant-me la orxata per sobre d'un cop sorprès a l'esquena, a la plaça, al camp de la Monopol, a la platja, a la parada del peix. A tot arreu em posa en evidència.

MANOOOOLOOOO!!!

La mare que et va parir!


No ho he pogut evitar, demà veniu a sopar a casa i ja n'estic fart; t'ho he de dir.
Mai he sabut agafar, com dirien els castellans, "el toro por los cuernos" així que he pensat que...

(no ho sé, no ho sé encara. Ho intentaré, ho juro!)

Quan marxeu, en acomiadar-nos a l'escala, et donaré aquest escrit dins un sobre. No, no, millor sense que te n'adonis, quan vagi a la cuina a buscar les postres te'l ficaré en una butxaca de l'americana que estarà penjada al rebedor. Bé, encara no ho sé com m'ho faré. Però això ho he d'enllestir. Tu, és clar, no tens ni idea del que sento. Sé que no vas a fer mal. Si jo no t'ho dic com ho hauries d'endevinar que a mi em molesta tant? La vida n'és plena de malentesos i el silenci no ajuda gens a solucionar-los.
No, si la teoria ja la sé!

Mira, si en aquesta segona època he estat brusc, sec i antipàtic amb tu, és per aquest motiu. Ho sento. Espero que sàpigues entendre'm. Et posaré un exemple,

Daniel, oi que tu abans eres del Madrid?
Recordes?
Tenia un equipàs en futbol i no hi havia un altre en bàsquet. Te'n recordes? No hi havia més i tampoc no enteníem pas de política, nosaltres.
T'excuso.
I ara, oi que si perd el Barça, (m'ho vas confessar l'altre dia) nano, ni sopes?
Doncs, jo també he canviat.

Abans què vols que et digui, no em feia res, però ara em molesta, em toca la gaita, m'esborrona.

Daniel, em dic Manel.
MANEL, VALE TIO?

Comentaris

  • ets un caxondo![Ofensiu]
    ANEROL | 28-06-2007 | Valoració: 10

    i a tomar por culo! A veure si continues amb relats. Et llegiré la resta

  • ets un caxondo![Ofensiu]
    ANEROL | 28-06-2007 | Valoració: 10

    i a tomar por culo! A veure si continues amb relats. Et llegiré la resta

  • Quin "desgüeve"!!![Ofensiu]
    RATUIX | 22-06-2007 | Valoració: 10

    M'ho he passat molt bé llegint el teu relat. Re-bonissim.
    Hi ha ires incontrolables per coses petites, que... fan petar.
    Ja et rellegiré. I pel que fa a l'ús del castellà o no... Bé, jo em considero catalana bilingüe i no tinc cap trauma. Inclús he escrit alguna cosa amb un títol anglès o italià. Els meus besavis eren valencians i aragonesos i un d'ells es va casar amb una cubana. Vull dir, Visca la llengua catalana i la llibertat total per pensar i escriure.
    (Uffff)

  • Boníssim!!!![Ofensiu]
    Aurinkon_Kuu | 21-08-2006 | Valoració: 10

    Osti, m'ha encantat!!!! He llegit el títol per curiositat, i mare de déu! M'he enganxat a la primera línia! L'has escrit amb molta habilitat i trobo que l'has sabut portar molt bé :D
    És molt entretingut i divertit!!

    M'ha agradat que poséssis el títol en castellà (si us plau, no us tireu a sobre meu!! xD) perquè a part d'atreure l'atenció del lector, té la relació amb el tema del relat, el canvi que fa el protagonista etc :)

    molt bé!!!

    t'aniré llegint!!

    Aurinkon Kuu

  • idò jo trob que està bé així com està [Ofensiu]
    Conxa Forteza | 29-04-2006

    ja hi som, pel tema del relat trob que el títol en castellà és encertat. No farà esbucar la llengua catalana escriure un títol en castellà i bilingüe és un doi.

  • NO em vinguis amb paranoies[Ofensiu]
    Far de Cavalleria | 29-04-2006

    Si la veu del protagonista és en castellà jo que vols que hi faci? T'hauries de fer mirar aquest filar tan prim.

  • Si no fos el títol...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 07-04-2006

    Faig una aclaració. Accepto que una part del relat estigui en castellà. Però el títol és molt decisiu. El títol hauria d'estar en bilingüe mínim, trobo.

  • Genial el relat... perquè en castellà el títol?[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 07-04-2006 | Valoració: 8

    M'agrada molt el relat. Sí, és emprenyador com un company de tota la vida i un dia va i ja no et reconeix... No he llegit tot el relat, però és molt bona la idea.

    No m'agrada gaire que el títol sigui en castellà. D'acord, de moment és la meva sola opinió, però què en troben la resta de relataires?

  • Que bé que m'ho he passat![Ofensiu]
    98765 | 07-04-2006 | Valoració: 10

    Una mica més i se'm salten les llàgrimes de riure! Perque`quan em trobo una cosina a qui fa anys que no he vist i em diu: Mari Carmen! jo, que als ulls de tota la ciutat sóc Carme i al DNI sóc Carme i en el fons del cor, també, em sento arrossegada a una època llunyana amb la qual no m'identifico. I, ben cert, en aquell moment no em faria res escanyar la cosina i escurçar una mica la família...
    I molt ben escrit, el relat, eh?, Molt viu i fresc.

  • annabella pampallugues | 22-08-2005 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt molt!
    Sobretot el final, amb l'oposició Manolo-Manel. No sé si coincidireu amb mi, però sovint ens sembla que la nostra vida no canvia gaire fins que ens topem amb un element exterior (o que ha sigut exterior durant un temps) que ens fa veure que realment sí que ha hagut un canvi perceptible.
    Vaja, jo sóc encara prou jove i potser no en sé gaire, però em dona eixa impressió.

    En resum, un relat divertit i tendre al mateix temps. Xulíssim.

    annabella pampallugues

  • NO ME LLAMO DOLORES LLAMAME LOLA[Ofensiu]
    xavier de Ventolà | 19-05-2005 | Valoració: 10

    ET FELICITO TIU PER AQUEST MAGNIFIC RELAT.

    ESTÀ MOLT ben ACONSEGUIT.

    M´has fet recordar coses de la meva infantesa, al barri de Gràcia i els estiuegs a Vilassar, però si bé el lloc no coincideix, temps era temps, que canta en Serrat, senyora Francis m´entén, que es podia esperar de nosaltres.....

    si...........................

  • El galliner del triunfo[Ofensiu]
    Biel Martí | 23-12-2004 | Valoració: 8

    El galliner del triunfo és una de les poques coses que em semblen haver compartit de la meva infància al Poble Nou, tocant a Pere IV és on vivia... El relat m'ha agradat força, és dinàmic com diu el quasi sempre encertat Vicenç, però no li he trobat el toc amarg que diu la o el rnbonet. He de dir (per dir alguna cosa negativa, que si no no val :p) que m'he fet una mica de merder entre quan representa que recorda un o recorda l'altre, però al final ho he copsat (em sembla). I per altra banda, collons quin tio més plasta!

    Biel.

  • Alça, que dinàmic![Ofensiu]

    M'ha agradat. L'he llegit d'una tirada i se m'ha fet curt. Jo no conec massa bé el Poblenou, però si els que hi han estat, hi estan o el coneixen et feliciten, bé, és que l'has recreat en lletra.
    El meu comentari va en la línia del de BARBABLAVA; entranyable, sensible, evocador d'una joventut amb inevitables trafolleries... i efectivament, s'entén l'enuig. I sé del que parlo.
    Salut!

  • Potser...[Ofensiu]
    rnbonet | 18-12-2004

    ... perquè l'ambient no m'és conegut. O perquè les situacions no són les que he viscut habitualment... que li retrobe un gustet amargant, que no m'acaba de fer el pes...En el contingut, que no en el continent, armoniós, precís, exacte... literàriament.

  • t'entenc molt be !!!![Ofensiu]
    Conxa Forteza | 15-12-2004

    Em sent completament identificada amb tu, quan vaig a Mallorca i trob amigues de l'escola o amics de les festes particulars del temps del Duo Dinamico i em diuen Conchita o Conchi, m'agafa un calfred a l'esquena ...

    M'agradat el teu relat, som una nostàlgica del passat ...


    Conxa

  • S'entén, l'enuig![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 15-12-2004 | Valoració: 9

    M'ha agradat el teu relat, la nostàlgia dels vells temps, i les ingènues "gamberrades"... Molt evocador com diu Perdix.
    També el tema és interessant i ben real: petites coses que ens emprenyen molt!
    I sí, més val dir-ho quan més aviat millor, perquè si no les coses s'acaben embolicant...

  • snif![Ofensiu]
    pèrdix | 15-12-2004

    Molt evocador el relat, sobretot per a un del barri . M'has transportat cap al Poblenou de la infantesa i, en algun cas, al que coneixia pels pares (m'ha fet molta gràcia El Rellisquín, que jo ja vaig coneixer com a Ideal).
    Està ben escrit, amb el teu estil suau de sempre.

    Una abraçada

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: