Cercador

Tots els relats de 98765

  • Poema per la Naila

    98765 - 04-06-2006 - 1327 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Davant la mort sobren paraules, tot es queda en un intent de comiat, en una aproximació, potser la música serviria més que la paraula. més

  • Virus

    98765 - 23-02-2006 - 1242 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    un microrelat, curtet i espero que potent més

  • Divertimento

    98765 - 20-02-2006 - 1192 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Volia provar a fer una obra sense narrador:...i aquest és el resultat. I, a més, qui no té o ha tingut una "Elvireta" a la seva vida? més

  • L'estaquirot

    98765 - 01-02-2006 - 1523 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Que l'enveja és molt punyetera i que els bolets poden ser perillosos. Res més. més

  • Rosseta

    98765 - 20-01-2006 - 1345 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Gateta suau o gran gata furiosa? Amb qui t'identifiques? Passa, que t'ho explico... més

  • El Correu

    98765 - 19-01-2006 - 1583 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    "No hi ha missatges a la carpeta" pot ser una frase tant decepcionant com "No t'estimo" o "Vés-te'n del meu davant", almenys així ho sentia la Nuri... més

  • Prop del mar

    98765 - 16-11-2005 - 1521 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Quina sort que almenys aquella ciutat toqués el mediterrani! Sempre l'havia fascinada... Es va prometre que el fotografiaria. Buscaria un lloc davant aquella immensitat d'aigua i dispararia: clic! I serien unes imatges seves, úniques, visions no compartides amb ningú. Que des d'un mateix punt, dia rere dia, capturaria els canvis del blau saturat d'espurnes daurades al verd calmós o al gris somogut dels dies de pluja. Que s'enduria el seu record encastat al rodet, la força que la nodria en acostar-se al mar, l'escalfor del sol i el sospir profund dels dies boirosos. Es creia amb dret a intentar-ho. Ho faria, segur, trencaria la mandra que la dominava. Sols coneixia un tros de la ciutat. Amb el seu recorregut per Badalona dibuixava l'Óssa Major damunt l'empedrat: de l'estació del tren, en diagonal cap al carrer del Mar, d'aquest cap a la dreta al Canonge Bananera i finalment, a l'esquerra, el carrer de la Mercè, on hi havia el centre terapèutic. La tornada la feia pel Passeig Marítim, pe més

  • Concentració

    98765 - 16-11-2005 - 1388 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Uno dos, uno dos, izquierda, uno dos, uno dos, derecha, arr…. Aquells fills de puta nacionales estaven entestats en què aprengués a marcar el pas. El pas de l'oca. A ell, que duia tota la vida caminant com un ànec, d'ençà que una malaltia infantil li havia deixat els peus deformats… Mentre maldava per seguir la renglera, es preguntava a qui collons li havia importat si marcava el pas bé o malament, per enviar-lo al front l'any 38. Els republicans no s'hi havien mirat pas gaire, a treure'l de casa. Amb la mare vídua i la germana trastocada per l'espant de les bombes, es creia que ja tenia prou tast de l'infern, fins que el vingueren a buscar per fer-lo allistar . més

l´Autor

98765

8 Relats

21 Comentaris

11121 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25