me'n vaig.

... a conèixer nous indrets, plens de sorpreses, emocions i noves experiències que ens fan créixer.
M'agrada el teu relat. Potser perquè a mi també m'agrada fer les maletes i marxar, sense saber ben bé per què. I perquè està molt ben escrit, per descomptat!
Fins aviat.

...per aquí perquè un ocellet m'ho ha recomanat i m'ha dit que m'agradaria i, pel que vaig llegint, ho ha encertat de ple!

Ha estat un plaer, una abraçada! Ah i bon viatge!

I bé? per quan un "ja he tornat"?

M'encomanes ganes de viure, de veure món, de descobrir... Que el viatge et dugui a bon port... i que el camí sigui molt llarg...

no puc afegir res més que m'hagues agradat ser capaç d' haver-lo escrit jo
Baiba liepa

... sempre he tingut la sensació que deus ser una noia intel·ligent, profunda i extremadament sensible.
No sé exactament de què va aquest "viatge" que has emprès (tampoc em toca saber-ho), però sigui quin sigui, vagis on vagis, espero que no canviïs gaire el poc de tu que el poc que els relataires hem pogut anar descobrint a través dels teus escrits (alguns, m'atreveixo a dir, autèntiques lliçons de vida) i que, si algun dia tornes a aquest ciberespai anomenat relatsencatala, segueixis tenint la mirada de quetzcoatl que, almenys a mi, tant i tant em meravella.

M'agrada aquest relat. Curt, condensat, fa pensar.

L'espiritualisme no és cap tonteria. Molts filòsofs (potser més del 50%, de fet) són espiritualistes, tot i que no tots els espiritualistes filosòfics són cristians. Shopenhauer i Spinoza eren teistes (és a dir, creients) i poc simpatitzants amb la religió catòlica.

Fins i tot Epicur i els estoics, tot i ser materialistes, admetien explícitament l'existència de divinitats en el seu sistema, que en ocasions identificaven amb la religió grega de Zeus i Heracles (Hèrcules).

El que m'extranya és que el teu espiritualisme, segons m'ha semblat entendre del teu relat, "provingui d'un ateisme". Ets, potser (preguntat amb respecte) un apòstata de l'ateisme, com ho seria Sant Agustí?

ets molt bona.

Thalassa

P.S.: jo no en sé, de marxar. Potser és la or a l'enyor...

Per una banda sembla un text de comiat, per l'altra, un relat més, diguem-ne, espiritual. Molt poètic. Enhorabona i que n'escriguis molts més, aquí o on sigui.

com va tot guapa? fa moolt que no parlem, i no se res de tu. Un dia et vas conectar però va passar una cosa molt extranya i no contestaves. Tinc ganes de tindre noticies teves, sempre espero impacient algun email teu. Continuo esperant ;) Molts petons!

xarop

em costa molt marxar.. serà una mica tótila o vaga, però mira agafo carinyo als llocs, això si com a casa no s'esta enlloc. Jo també tinc de vegades la necessitat d'anar al lloc i quan hi vaig, penso, és una tonteria, però hi vaig i noia, em quedo a gust!!!


Un mua!!

que quan duc massa temps a la mateixa casa, al mateix lloc, al mateix treball, em sento com si cremessin brasses sota els meus peus… no conec aquesta sensació d'anyor per allò que deixes, més aviat anyoro el que encara no conec.

Crec que has transmès una bella emoció en el moment de la partida.

Bon viatge, dolça Quetzcoatl, fins que els vents et portin denou devant d'un teclat.

esel que es desitjaven els pescadors avans de salpar .
tu ja tens barca nova, una poesia viva i fresca i una llengua, tan teva.
i sembla que ja has triat el vent,
Nosaltres esperarem en a aquest port, No tardis a venir amb la viva i saborosa pesca.
t'esperem amb fam

i jo...
trobaré a faltar...
Les veuetes petites
que a voltes,
com el vent,
com l'eucaliptus em deixen, em donen permis per respirar... per viure i per sentir ... les teves veutes petites, petites histories.
Petites histories teves que ja m'he fet tant meves ...
les trobaré a faltar...
Una abraçada Quetzcoat

8-,~

Crec que el que fas és deixar-te anar, volar. Com bé dius: com fan les papallones i deixar-te arrossegar per l'aire...

Amb la teva capacitat per captar l'entorn, els paissatges i tot el que t'envolta i plasmar-ho perfectament amb paraules dibuixant grans pintures; penso i crec que els teus ulls no fugen, sinó que necessiten veure'n molt més!

Que els teus pulmons volen sentir l'aire d'altres indrets, tastar-ne els seus varis sabors i assaborir-ne les diferències...

Me'n vaig, Te'n vas, per retrobar noves sensacions que et permetin endinsar-te en un nou viatge de plaers i petits detalls encisadors, els detalls que fan de la vida un gran misteri i fan desitjar-la.

Que vagi molt bé!
ens veiem per aquí! (tot i que te'n vagis! jejeje)

Ciao!
Gemm@

Després de llegir lentament el teu relat i sentir-lo des de molt endins, m'emociono amb aquesta contemplació contínua que va més enllà dels teus ulls.
Es fa estrany poder percebre les ínfimes vibracions i els moviments gairebé ingràvids i sentir-se part d'ells.
No sé si ha resposta a totes les preguntes, però aquesta veu que ens explica amb estranyes melodies que la bellesa existeix fins hi tot als llocs més insignificants.
Jo no crec algunes coincidències siguin casuals i he après que els missatges més profunds i subtils apareixen quan menys t'ho esperes. Cada cop crec més en les coses que no es veuen a simple vista, no estic parlant d'una necessitat sinó d'una evidència...
Les papallones per mi són més que un símbol d'aliatge amb el vent, de bellesa sublim, de força constant i alhora efímera. No sé quina veu les guia, però no crec que sigui molt diferent a la que tu descrius...

Que el vent et sigui molt favorable!
Petons!

El vent et guis lliurement, en la teva llibertat indomable i insubornable.
Jo espero wue tornis, de debò, si més no per un temps, que hem de tornar a fer unes guiness com déu mana, a la irlandesa: fins que cantem i irem els deus de la pluja, que deus haver trobat per aquí.
I ara què que vas al país del sandino i de la desil.lusió sandinista, vas al ying i al yang centreamericà.
Espero que tinguis molta sort, la que et mereixes.
Una abraçada molt empèticament forta.
PS: has abandonat l'ateïsme!!!! hippie! hehehe
PS2: m'estàs dient que Lock tenia raó i la propietat privada forma part de l'estat natural de l'home? i jo que em pensava que hauries trobat el bon salvatge rosseaunià...
PS3: el 10, te'l mereixes per la globalitat de la teva literatura fins ara.

Saps...? et podríem envejar sanament. I alguns ho fem.
-Viatjar, qui no ho voldria? Qui no voldria volar com una papallona a mercè del vent...? Sí, "amb les papallones només hi ha una opció..." car elles, en algun indret, són emblema de dona, de la felicitat, -sigui quina sigui- i d'una lleugeresa subtil: són esperits lliures i viatgers -com tu- on anuncien una visita... i, sobretot, un viatge. També indiquen una metamorfosi, deixant colors i poesia pel camí.
Aquest "me'n vaig" al·ludeix una mirada cap un altre horitzó, un desig per aprendre, cap una cerca d'alguna veritat per conèixer sempre.
-Que tinguis un bon viatge; els nicas, t'acolliran -no ho dubto- amb els braços oberts.

Una abraçada!

Mon

i el teu relat, tal i com vas dir, ens obre a les rutes dibuixades pel teu tarannà, les teves inquietuds i el teu amor a la vida.

La prosa poètica l'has brodat junt amb uns sentiments molt personals, on la melangia i la incertesa van dins aquestes maletes atapeïdes ben segur de bons amics i experiències gratificants.

Bon viatge, maca i que deixis el teu encantador missatge allà on vagis.

Aquí t'esperarem,

angie

Sentir que estàs en una cruïlla de camins, en un lloc que no és el teu, i plantejar-te encara anar més lluny. Descrius molt bé aquesta sensació que es té quan s'està fora de casa i has fet teua una casa forastera, els vincles que es formen, la manera d'afrontar els canvis. A més ho fas amb una prosa molt rica, es nota la mà de la poetessa a darrera, i com sempre ho amaneixes amb el teu toc tropical. M'ha agradat. Ah! i m'has fet descobrir com s'escriu buguenvíl.lea, que crec que mai no ho hauria escrit així.

Apa, que vagi bé el viatge!

La teva prosa o poesia (fet i fet en tu només es diferencia pels versos, perquè en la meva opinió sempre escrius poèticament) és suau i melosa com poques; crec que ja t'ho he dit, però cada cop que et llegeixo m'hi reafirmo. Llisquen pels nostres ulls cada una de les teves paraules ben trobades i ben distribuides; et felicito per aquests punts t'han ben posat que ens poses en algun moment, que només tanquen frases amb un adjectiu, amb un mot, un color. Aquests mots cauen com pluja fina en la teva literatura...

Ja ho saps: un plaer llegir-te.

Que tinguis un profitós i feliç 2006, maca; i et desitjo molts èxits amb la teva literatura: segur que en recolliràs, si vas a buscar-los.

-Filladelvent-