Cercador
Poema per la Naila
Un relat de: 98765- Compartir:
Poema per la Naila
Dins la flor nova d'ametller
la mort destil·la una certesa
Ets primavera que no esclata,
gota de gel sobre el roser,
pors i malsons dins d'un estel.
Pel camí breu
dolces petjades.
L'adéu cavalca
damunt l'onada.
Sigui'ns el mot llarga abraçada.
Comentaris
-
resposta tardana a Eulàlia Molins[Ofensiu]98765 | 16-06-2008
El poema el vaig escriure dedicat a una alumna meva que es va suicidar un mes de març. Per això era "primavera que no esclata", etc.
Gràcies pel comentari,
Carme -
MOLT BONIC![Ofensiu]EULALIA MOLINS ARAGALL | 01-05-2007 | Valoració: 9
AMB AQUESTA NUMERACIÓ NO SE PAS QUI ETS NI DE QUIN SEXE, A MI HEM SEMBLES MASCULÍ, SUPOSO, PERÒ HO ESCRIUS MOLT BONIC. T'HE TROBAT MIRANT LA LLISTA ESCRIPTORS I T'HE VIST AL FINAL DE TOT, I HE PENSAT, AVIAM QUI ES...! MOLT DE GUST DE LLEGIR-TE