Cercador
Dona
Un relat de: llu6na6- Compartir:
Em busco en el ressó d'impalpables paraules,
feta de joncs i d'aigua, de lluita i rebel·lia,
mirall trencat de temps irisat de perquès.
I em cerco en les desferres de guerres i venjances,
en el respir agònic de tantes flors sacasades,
en gorcs secrets de mi, desconcertada, em cerco.
I nedo al llac sens fons del ulls del nin que em mira,
i em faig de plastilina, dansarina, pallasso,
joguina dels seus dits plens de riures i llàgrimes.
I, sento tebiors de niu i de tendresa;
les mans plenes de llum, dolça,
gronxo la vida.
Comentaris
-
rere el fons de color lila[Ofensiu]Bonhomia | 09-03-2006 | Valoració: 9
jo crec que la vida és molt subjectiva. ja pot ser el dia de l'home o de la dona, que si no ets tu mateix/a caus al parany dels sense-sentits
una abraçada des de Sabadell
Sergi -
gronxar la vida...[Ofensiu]ROSASP | 08-03-2006
En aquesta continua recerca sense fi. Fent i desfent, perdent i retrobant; sentint cada moviment que belluga la naturalesa inquieta, tendra i intuitiva de la dona.
Un constant renéixer i ser en les branques més secretes de la llum (traducció en català d'un fado que parla de la lluna).
Un poema que belluga el gronxador de la vida!
Petonets de tot cor! -
et [Ofensiu]jaumesb | 08-03-2006 | Valoració: 10
busques i et trobes
molta sort he d'anar a treballar -
Recerca[Ofensiu]Leela | 08-03-2006
Lluna, el què més m'ha agradat del teu poema, a part de les boniques i acuradíssimes paraules que hi has posat, és les idees de recerca i de plasticitat que has sabut transmetre.
M'ha agradat l'enfoc d'una vida com a recerca, i el reconeixement de què és una vida plàstica, mutant, plena de matissos, i a l'hora que també, malgrat ser variable, és capaç de donar llum.
Una abraçada!
Leela -
Connexió[Ofensiu]98765 | 07-03-2006
No sé el perquè, ja que això de la poesia és molt particular, però connecto bé amb els teus poemes. Més, siusplau!
-
No paris de gronxar-te[Ofensiu]roda03 | 07-03-2006 | Valoració: 10
Hola llu6na6,
Acabo de llegir el teu poema i com sempre que ho faig no em deixa indiferent. Paraules acurades, un sentiment immens i sobretot aquest regust d'una forta dosi de poesia viva.
Sé que som molts el que a través de l'escriptura ens gronxem en la corda del temps.
Es meravellos tancar els ulls i sentir com el vent s'afua rera la teva esquena mentre els minuts et gronxen i et porten fins al límit.
No creus que som uns afortunats?
Brindo per la corda del temps i per la'amistat,
Roda03
Valoració mitja: 9.67