Cercador
Cascades
Un relat de: llu6na6- Compartir:
Escolta amb mi - i esglaia't! -
el degoteig del temps,
que gota a gota brolla almívars amargants
de la deu invisible.
I adona't com ofega, com, a glops, van creixent
i s'esdevenen cascada, milers de dies nus,
turbulents, imparables, que fent un salt titànic
s'esbalcen dalt a baix,
i pertot m'arrosseguen, perduda en el seu crit,
arrebassant de mi: records, còdols, presències,
fets pluja sinuosa
d'un llampegant per què.
Comentaris
-
lu6na6[Ofensiu]Ze Pequeño | 07-04-2006 | Valoració: 9
feia molt temps que no venia pel teu racó. I ara m'ha fet ràbia.
Llegint aquestes cascades m'he sentit dins d'un temps que avança ràpidament, sense donar-nos temps ni tan sols a assumir el seu pas.
Els dies van passat, i no tenim temps a vegades ni tan sols de viure'ls.
Francament, el fet identificar el pas dels dies, del temps, com una cascada, m'ha semblat encertadíssim. Caient, l'un rera l'altre, ràpidament, imparables.
I al mig de tot això, nosaltres, les persones, intentant sobreviure sense saber ben bé a què.
Xiqueta, un poema excel·lent.
Una abraçada.
Salz. -
El temps rellisca[Ofensiu]angie | 22-03-2006
netejant-nos... com una cascada. No ha de ser un arrossegament feixuc, pot ser també un deixar-se anar aigües avall, intentant no donar-nos cops amb els entrebancs que ens regala la vida.... Més val que la cascada no deixi mai de fluïr...
Per molts anys, maca!
angie -
Gotes de passat, present i futur[Ofensiu]Nanit | 05-03-2006 | Valoració: 9
Ben cert, com l'aigua, el temps ens arrossega amb força riu avall. Fins al mar. On dipositarà les nostres despulles en un delta ple d'aus migratòries, de plumatges lluents, que s'alimentaran del nostre record.
Nadem doncs i disfrutem de la baixada. O remuntem com carpes. -
Ai, Teresa![Ofensiu]cassigall blau | 04-03-2006 | Valoració: 10
No el pararem pas, el temps, sino es amb un poema indescriptible i contagiòs.
Petons mil!
pere -
Toca molt endins...[Ofensiu]ROSASP | 03-03-2006
Imatges molt impactants i profunden, que colpegen com la força d'aquesta imparable cascada del pas del temps.
Una intensitat punyent que esquitxa cada mot.
Té regust d'impotència, d'una infinita melangia, embolcallat amb un vel de tristesa per tot allò que ja no es pot tornar a reviure.
Malgrat els records emmagatzemats, les sensacions i els sentiments, cada instant té vida pròpia i és únic i irrepetible des del principi fins a la fi.
Una abraçada molt gran!
-
Pas del temps[Ofensiu]98765 | 03-03-2006 | Valoració: 10
M'ha agradat molt tot el poema, sobretot les imatges que relacionen el temps amb l'aigua, la sensació de pressa i desbordament. Molt bo.
-
potser paranys de la imaginació [Ofensiu]Bonhomia | 03-03-2006 | Valoració: 10
com pots tenir tanta imaginació i escriure coses tan tristes?
en canvi, a mi em fas ésser conscient del valor que té el mal per desfer-se'n
no creus que et preocupes massa pel que passa al teu voltant?
una abrassada molt forta i endavant!!!
sergi -
no et pesi[Ofensiu]jaumesb | 02-03-2006 | Valoració: 10
el pas del temps, gaudeix-ne
Valoració mitja: 9.67