Sopar d'amics (Infidelitat)

Un relat de: Jam Malson

La Júlia i el Marc tenen aquesta nit a la Renée i el Pierre a sopar. El primer dissabte de cada mes, si és possible, es troben per fer petar la xerrada i explicar-se les últimes novetats, és un costum que dura ja fa un any. Avui, però, és una mica especial. Celebraran el vint-i-set aniversari de la Renée.

La Renée i el Pierre són originaris de la Bretanya i s'establiren a Manresa fa un parell d'anys. Són una parella molt extravertida amb un fi sentit de l'humor. Les dues parelles ho passen d'allò més bé en aquests sopars.

La Júlia i el Marc, després de mitja tarda remenant per la cuina ja tenen el sopar preparat. Amanida de salmó i gambes, Vetes arrissades amb pebrot i albergínies, Ànec amb peres, i Mousse de llimona, tot regat amb un bon vi de la terra, jove i lleuger. Coneixen els seus amics i saben que quedaran bé.

Sona el timbre.

La Júlia, després d'allisar-se el vestit amb la mà, obra la porta. Alegre de veure'ls altre cop els dóna la benvinguda fent-los dos petons. El Marc surt del dormitori un minut després i content de veure'ls fa el mateix.

El sopar passa ràpid, divertit, es fan un tip de riure amb els comentaris irònics de la Renée, que avui està d'allò més fina.

Quan arriba l'hora de desparar la taula els homes s'ofereixen amablement a fer-ho, només faltaria! El Marc agafa els plats i els coberts i el Pierre les copes. Una vegada a la cuina mentre el Pierre deixa les copes sobre la pica, el Marc, lliure de mans, li prem apassionadament una natja amb tot el palmell de la mà. El Pierre somriu amb complicitat mirant la porta de la cuina que no els sorprengui ningú.

Al menjador les noies riuen alegres. La Júlia mentre mira la porta de la cuina, que no en surti ningú, deixa acariciar-se amorosament l'entrecuix humit, excitada, evitant cloure els ulls.

Comentaris

  • Sopar[Ofensiu]
    1101ilime | 10-12-2006 | Valoració: 6



    sense ser molt original,

    queda molt be, semble que hi puguis participar

    Fins un altre

  • Ben escrit.[Ofensiu]
    Jeremias Soler | 02-12-2006

    Es llegeix suau. Descriu bé l'escena. fa venir ganer de continuar llegint. I arriba a un punt trencador, que trencar els resultats convencionals. Es fa fàcil d'imaginar les imatges, i a banda de tot està molt ben escrit.
    Per cert, m'encanta la foto que tens, a mi també m'agraden molt els banys de fang.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

194 Relats

167 Comentaris

101969 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!
........................................................................

1 d'octubre de 2017


DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.


------------------------------------------------


I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO


Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.