Te(cn)ologia

El missatges interactius anaven xifrats amb una clau de 1024 bits tal com recomanen les normes tècniques de la litúrgia dels sagraments per Internet.
No en debades havia pujat un Papa comprensiu amb les noves tecnologies, i per aquestes contrades lla transició havia continuat amb un neojuancarlofranquisme molt més edulcorat, i tant! Ara sí!
El robot-mossèn es va encallar en un passatge del meu missatge confessió, legal a ulls de deu a tots els efectes. Era aquella frase que jo havia reproduït del moment a l'ascensor amb la espectaCular senyora Maria, del tercer segona, i que feia així: "la respectaré, senyora"
Tinc un certs remordiments al respecte, perquè es va posar nerviosa, encesa, però jo diria que només li vaig dir el que faria, i era bo.

El robot-mossèn, però, no m'entenia, al•legava que jo havia dit que NO la respectaria, que la frase era de broma. Està molt avesat a les confessions aquest cony de robot!
Argumentava que segons la semàntica computacional és igual dir “que la respectaria” i “que no la respectaria”. I jo em refermava en que no estava en pecat perquè ni tan sols hauria indicat com i en què la respectaria: les idees, els sentiments, altres parts,...?
Caldrà, potser, recórrer a algun alt tribunal eclesiàstic d’Internet i demanar-li que per favor reclami per a estudi, el passatge gravat d’aquell dia pel dispositiu espia de l’ascensor (“l’Internet de les coses” li diuen) el qual informa directament i rutinària, les bases de dades del pentaexàgon a través dels bits que escolen pel simple i senzill cable elèctric?