Carme Solina i Alapont

Barcelona,

18 Relats, 54 Comentaris
25119 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75

Últims relats de Carme Solina i Alapont

  • Qualsevol temps passat va ser pitjor

    Carme Solina i Alapont - 05-08-2010 - 784 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Sempre, a totes les èpoques històriques, el nivell social ha determinat el futur, la fortuna...sempre hi pot haver, però, l'excepció que confirma la regla. més

  • El mandarí i el monjo

    Carme Solina i Alapont - 14-07-2010 - 664 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Paràbola sobre la recerca de la felicitat més

  • Ai... la meva Barceloneta

    Carme Solina i Alapont - 12-11-2006 - 1331 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    La crònica de la Barceloneta de la meva infància reflecteix, a petita escala, la història de la postguerra. Els seus personatges, en el meu record, han assolit dimensions quasi bé heroiques en la seva senzillesa i humanitat. Aquesta és només una pinzellada de l'immens mural que conforma. més

  • Oblit

    Carme Solina i Alapont - 16-01-2006 - 1517 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    La nostra paperera de reciclatge és plena de vivències que no volem recordar. més

  • Gènesi

    Carme Solina i Alapont - 15-01-2006 - 1466 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un poema és una flor que mai no es marceix. més

  • Estimat Merlot

    Carme Solina i Alapont - 11-01-2006 - 1535 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    M'agradaria reencarnar-me en ocell, no hi ha éssers més dolços, febles i forts a la vegada. Al meu barri n'hi ha de diferents espècies i cada una d'elles té un encant diferent. No m'agraden engabiats sinó lliures, pregonant la seva joia de viure. més

  • Oda a Foster

    Carme Solina i Alapont - 06-12-2005 - 2127 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El somni de la raó produeix arbres d'acer, fonts de vidre i flors de plàstic...i ens agraden! més

  • Homenatge

    Carme Solina i Alapont - 06-12-2005 - 1961 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Els ideals són sovint subjectes de sospita. Perillosos si el seu objectiu s'assoleix mitjançant l'odi. Són però a la base dels nostres desitjos, impulsos, raonaments... més

  • Prou de sentiments exaltats

    Carme Solina i Alapont - 01-11-2005 - 1543 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Reflexió inoportuna i fins i tot ximple al sentir-me embafada pel lirisme sentimental. més

  • Migdia a la platja

    Carme Solina i Alapont - 01-11-2005 - 1408 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El contrast entre la llum intensa d'un migdia a la platja i l'ombra de l'interior de la casa s'assembla a la dualitat de sentiments que a vegades coexisteixen dins nostre. més

  • Sortida del laberint

    Carme Solina i Alapont - 01-11-2005 - 1581 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sortida del laberint " Res no és mesquí ni cap hora és isarda..." I tot és ple de llum i de bellesa d'ençà que s'esqueixaren les ombres atapeïdes de la por. No et neguis el somni, no et mutilis. El teu preciós esperit, que tant estimo, no ha de témer mostrar-se a la clara llum dels meus ulls. No tractis d'encabir-lo en l'àmbit massa estret d'un pretès realisme possibilista... Dóna'm la mà i estreny-me-la molt i molt fort, saltem pel damunt de les muntanyes, tot i fent equilibris damunt la ratlla de l'horitzó, rient, bevent-nos el cel i brindant amb les gavines.. l'escuma de la mar ens farà de llençol i jo et somniaré ardit i enamorat creant amb tes paraules una nova essència. Nua, com ella, (així és representada la veritat) desafio els dards. Faig un crit prolongat, un xiscle agut de dolor que ultrapassa l'espai i es perd en la vacuïtat de l'esfera que m'envolta, que em fa d'escut i de gàbia a la vegada. Descriu un sentiment d'alliberament interior que recla més

  • El sector 14

    Carme Solina i Alapont - 31-10-2005 - 1935 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 23 minuts

    Es tracta d'un relat de ficció científica, molt plausible, d'altra banda i que ens encara amb els reptes d'un futur en què defensar la nostra individualitat ens serà cada cop més dificil. més

  • Matinada a l'aeroport

    Carme Solina i Alapont - 02-10-2005 - 1729 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    De quan la realitat ens colpeja... més

  • Heretgia

    Carme Solina i Alapont - 02-10-2005 - 1064 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Reflexió des de la desorientació més

  • No digueu res

    Carme Solina i Alapont - 02-10-2005 - 1012 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Quan tot l'entorn esdevé indiferent i egoista... més

Últims comentaris de l'autor

  • Carme Solina i Alapont | 27-07-2010 | Valoració: 10

    Com hi ha Déu!!Deien els cavallers catalans en els temps de les croades i l'expressió es va mantenir com a frase feta, que significava quelcom que ningú podia posar en dubte mai.
    Ha plogut molt ,des d'aleshores.
    Jo no hi posaria la mà al foc. Però penso que si hi ha vida després de la mort millor. L'altre dia a classe, vaig dir als alumnes que no sabia si hi havia Déu o no, però que sí que hi hauria d'haver un infern per a tots els responsables de tant de dolor i desgràcies. Vaig tenir un fort i espontani aplaudiment.
    Enhorabona per aquest poema tan sentit i tan sincer. Tens un 10.

    Una vella professora

  • Carme Solina i Alapont | 22-04-2007 | Valoració: 10

    Encisador, innocent, ple de tendresa... Felcitats. Si és veritat, com afirmen els estudiosos del llenguatge, que al darrere de cada mot hi ha una intenció oculta és evident que en els noms de les nostres menges s'hi endevina el nostre passat prehistòric més o menys canibal... oi ?

  • Carme Solina i Alapont | 01-04-2007 | Valoració: 8

    ...però la nostra barca no s'allunya gaire de la costa, no duem veles ni les sabríem menar, i els corrents ens empenyen a estavellar-nos una vegada i una altra... el relat és una rebequeria a la que hi tens tot el dret. voto per l'espontaneïtat . Així doncs restem i restarem submisos i humils esperant aquesta engruna d'empatia.

  • Carme Solina i Alapont | 01-04-2007 | Valoració: 10

    Si, perquè no hi ha un Júpiter on fugir ni podem fer la tria que suggereixes. M'ho he passat molt bé llegint el teu relat. Està en la línia del que jo anomeno humor pseudobritànic o estoic-català.
    N'espero el proper...

  • Carme Solina i Alapont | 06-12-2006 | Valoració: 10

    El marc, el context, està magistralment descrit però el que més m'ha agradat han estat les imatges de la mar escolant-se pel fossat del castell... He vist, en aquell precís instant, el combat cos a cos, he sentit l'angúnia dels ferits i altra vegada m'ha sorprès la paradoxa de la immutabilitat de l'entorn natural envers les tragèdies humanes. M'ha arribat l'olor salabrosa i fresca de l'escuma de les ones i les pampallugues que que hi fa el reflex del sol i m'ha semblat veure, també, el retorn rosat de l'aigua del fossat cap a mar. Gràcies.

  • Carme Solina i Alapont | 26-09-2006 | Valoració: 8

    T'adones que el títol del poema podria ser: La mare, L'àvia... i tindria ple significat. Només discrepo en algun dels atributs com ara : "no t'immutes,"..." no canvies"... fins i tot els objectes inerts envelleixen, acusen el maltracte, s'esquincen...

  • Carme Solina i Alapont | 24-02-2006 | Valoració: 10

    Et passa com a mi quan intento llegir a l'aire lliure. Tot em distreu. Si sóc a mar : la brisa és massa forta i em passa les pàgines del llibre, el sol reflectit al blanc dels fulls em fa aclucar els ulls, la sorra de la platja no s'amotlla al meu cos i tot se'm clava. Si soc a la muntanya les formigues em pugen per les cames i les que pugen soca amunt pel tronc on em recolzo se'm despengen coll avall, els ulls se m'omplen de brosses... Ho has descrit amb ritme i gràcia.

  • LA LLIBERTAT ÉS ONA, FERA, CRIT, PERILL, UTOPIA , li anem al darrera sempre i la il·lusió d'assolir-la ens manté vius. Expresses amb molta claredat i amb un lirisme preciós aquests sentiments ambivalents que ens turmenten. Gràcies.

  • És tan apassionat aquest poema que quasi voldria ésser cremada per aquest foc...
    Molt bo.



  • L'he entès molt bé aquest poema i el seu rerafons perquè jo també he experimemtat aquest sentiment més d'una vegada i penso que com a animals que som gaudim d'una força primitiva que ens manté en la lluita...però em sembla que hem de fer un pas endavant...
    No t'has de sentir com a fera sinó com a home engabiat. Al llegir el teu relat m'has fet pensar en el Manelic de Terra Baixa, fastiguejat per la corrupció de la sociatat humana (terra baixa) i atret de bell nou per la puresa dels cims i dels prats de muntanya on cada cosa és el que sembla, malgrat la seva despietada violència. Però ell associa el llop a l'home de la terra baixa: traïdor, agressiu, que mata i fereix, a vegades sense necessitat, i a dalt, a les terres altes és on rau l'home lliure per afirmar la seva plena identitat , no com a bèstia sinó com a persona.
    Gràcies pels teus poemes que sempre em fan reflexionar i perdona si els meus comentaris són a voltes, massa crítics.

  • És aquest l'ordre: .."et necessito, et desitjo, t'estimo."..?has expressat ingènuament l'ordre de prioritats...? Mira que en som, tots plegats de devoradors/es..!! Quan li diguis a ella, inverteix l'odre per favor.

  • Carme Solina i Alapont | 06-11-2005 | Valoració: 9

    ...perquè té ritme, música i ganes de seguir lligat a això que tant estima i que per això li dol el seu menynsteniment. Anem perdent poc a poc les coses que ens fan ser millors i més humans, però cal resistir-s'hi i denunciar-ho com tu molt bé fas. Ànim, valor i tossuderia!!!

  • Carme Solina i Alapont | 01-11-2005 | Valoració: 10

    No us passa que quan veieu una pobra persona vençuda, torturada i malmesa per la vida, penseu si estigués aquí sa mare i el veiés, com en treuria de força d'allà on fos ! i el besaria, el rentaria, el duria a casa l'amanyagaria i el faria recobrar l'orgull i la confiança amb amor. Aquest formidable poema m'hi ha fet pensar en aquesta nostalgia que sentim tots aquells que ja hem perdut la mare, de la seva incondicional fe en nosaltres...
    Meravellós, de veres.

  • Carme Solina i Alapont | 30-10-2005 | Valoració: 8

    El poema és ple d'imatges suggeridores d'espais plens de bellesa, de moments de plenitud vital. Molt bell. No hi ha res millor que ser jove i gaudir-ne.

  • Les ànimes apassionades cerquen la llibertat amb fruició i jo et veig així a tu en els teus poemes. La passió d'estimar i de donar sense que ens retornin el mateix que hem dat ens porta a l'esgotament sentimental i somniem un estat impossible d'insensibilitat per protegir-nos del dolor de la no dependència real...no sé si m'explico gaire. Sé que no t'agradaria la llibertat a aquest preu