Naturalment

Un relat de: Jam Malson
Voldria buidar-me de la meva vida,
ni el regust d'allò viscut no voldria,
com si avui, naturalment,
fos el nostre primer dia.
I ser un bon fill
i un bon germà
i un bon amic
i un bon amant
i un bon marit
i un bon pare
i un bon avi.
I omplir-me de vosaltres.

Comentaris

  • Molt maca[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-09-2019

    Trobo que és preciosa la teva poesia, no l’havia vist fins ara que t’he buscat per fer un comentari sobre el meu relat Estralls. Però primer comento el teu poema.
    Estaria bé que el cos humà funcionés com un ordinador, el disc dur del qual podem esborrar i començar de nou, amb les millors intencions. Però jo crec que no cal fer tanta neteja. Podem fer punts i seguits, fins i tot punts i a part. El viscut sempre serà allà, però ens podem esmenar, o no. Els altres també hi compten, no som màquines. Interactuem i tot va com va. Avui podria ser el primer dia, sense necessitat de renunciar al viscut. Tots ens equivoquem... L’altre dia vaig escriure en un comentari a un altre relataire que el passat i el futur són morts, que només tenim un ara continu. M’ha encantat això de buidar-te per omplir-te dels éssers que estimes. Segurament ja és així, n’estàs ple dels teus éssers estimats, tot el demés són residus que es van depositant al fons, deixem que s’hi quedin... Escrivint el que has escrit ja ets un bon comunicador...

    Sobre el meu relat: Saps què, Jam? Sí, la vida és d’una crueltat despietada. I la vida és d’una bellesa captivadora. Tot depèn amb qui ens toqui ballar cada dia. Per això tots, o casi tots, volem continuar aquí, encara que a mesura que passin els anys ens toqui ballar molt més dies amb el/la més lleig/lletja. El dia del que parlo al relat va anar com va anar... Jo sempre li dono la culpa al temps, que corre massa i no deixa marge a fer-se a la idea hahaha. Gràcies per comentar.

  • Equivalència[Ofensiu]
    Jam Malson | 21-09-2019

    L'únic que vull expressar amb aquest poema és que, a hores d'ara i a tot estirar, el pes de la meva vida equival a un gram de penediment.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

232 Relats

245 Comentaris

132925 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.