MENTIR

Un relat de: POBLET


MENTIR

Tinc un costum rutinari
que aflora al posar-me a escriure
intentant fer plorar o riure,
si un verb em causa desvari
miro prest el diccionari.

El verb és imprescindible
per donar l'acció a una frase
la digui un savi o un ase,
la frase esdevé païble
si hom empra un verb digerible.

I per acabar us vull dir
que el verb conjugat millor,
pels polítics, amb bafor
i amb tranc bord i sibil•lí
és el verb més lleig: mentir.
___________

Josep Maria Poblet

Barcelona 28 de febrer del 2017






Comentaris

  • Merci ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 08-03-2017 | Valoració: 10

    ... pel comentari. Ja fas bé, ja. Mil cops he pensat que podríem viure millor, sense polítics. I molt millor, segur.


    Sergi : )

  • Ben cert![Ofensiu]
    Pallars | 07-03-2017

    Certament un dels verbs, aquest que esmentes en el títol del poema, que més s'escau a un nombre ben elevat de polítics. També en podríem afegir d'altres com timar, enganyar..
    Tot plegat seria per plorar però més val donar un toc d'humor al tema com veig que fas en els teus escrits.
    Salutacions.

  • Pura realitat![Ofensiu]
    jomagi | 04-03-2017 | Valoració: 10

    Les mentides suren amb una prepotència escandalosa. Crec mai havíem estat tant a prop del principi del gran final.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de POBLET

POBLET

1219 Relats

1217 Comentaris

631766 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Què puc dir-vos?

Sóc nat al Penedès. Des de fa molts anys, la meva vila natal roman encerclada de voluptuoses vinyes on són presents el xarel·lo, el macabeu i altres varietats de raïm emprades en l'elaboració dels millors caves del món.
La prematura mort del meu pare (jo encara no tenia tres anys) va obligar-me a fer un itinerari variat per diverses contrades de les províncies de Lleida i Tarragona, principalment per la Segarra i la Conca de Barberà, residint en pobles molts petits. Després d'una breu estada a Barbastre (un curs escolar), vaig tornar a Catalunya, a la comarca de l'Urgell, durant una llarga temporada (set anys). En un col·legi -internat d'una població urgellenca- vaig realitzar a ple rendiment els estudis d'Humanitats, equivalents al batxillerat de l'època. Allí vaig tenir la sort impagable de tenir un professor de Literatura, segurament la persona que més ha influït en la meva educació escolar. Com ens instruïa en Jaume Picó, sacerdot mallorquí! Ho recordaré per sempre. Ell ens va atiar com ningú a endinsar-nos en el món de les lletres. Va aconseguir, malgrat la meva patent timidesa, fer-me actuar amb regularitat en el quadre escènic de l'internat; va consolidar-me com a rapsode oficial de la casa i com a solista de la coral del col·legi; ah!, ho oblidava, també em va fer porter titular de l'equip de futbol del col·le…, això, en l'època, es valorava moltíssim. Recentment acabats els estudis, aprovo unes oposicions que em permeten treballar com a empleat d'una prestigiosa institució financera, en la qual romandria 42 anys, quasi des del primer dia en contacte directe amb els clients de l'entitat. Quantes vivències! Quin bagatge d'experiències gratuïtament adquirides! I com vaig fruir en la meva feina! Un dia en què segurament havia explicat, durant el dinar familiar, alguna d'aquelles vivències fruïdes a tota màquina…, la meva filla gran em va dir: "Pare, tu hauries de pagar, no cobrar, per la feina que fas". Moltes d'aquestes vivències professionals m'han dat tema per a algunes odes i sonets, on sempre he procurat palesar amb fidelitat els sentiments copsats en cada ocasió.
Moltes odes i sonets fets al llarg de la meva vida, amb una finalitat concreta, s'h
an perdut o romanen simplement abandonats.
Finalment en la meva joiosa jubilació laboral, no pas de la vida i de les il·lusions que, per sort, sempre m'han fet costat, decideixo construir l'arxiu de les meves dèries i cabòries, i posar un xic d'ordre en la meva "producció" pretesament literària, que duc a terme amb l'únic objectiu de lliurar tots els gripaus que de tant en tant volen sortir a prendre l'aire. Puc assegurar-vos que el plaer que em produeix el meu amistós contacte, quasi diari, amb aquest món meravellós de les lletres no té preu.

Voleu parlar-ne? .................jmbisbal@hotmail.com
Visita la meva página Poesia en vìdeo: https://thodicenvers.wordpress.com/