L'amabilitat dels sastres

Un relat de: Xavier Valeri

L'amabilitat dels sastres.

Tot just passades les festes de Nadal, la gent començava a pensar en la roba del Ram. La causa és que en la major part dels casos la roba s'havia de fer. Llavors no hi havia l'oferta actual de roba bona i feta i els preus de les peces fetes segons la mesura del client encara eren competitius. En el cas dels nens, les mares es dirigien a cal Sastre al carrer Sant Antoni número 2, on en Josep agafava amb cinta mètrica i guix agavafa les primeres anotacions dels futurs pantalons i americanes. Al sector de la Canya, la gent anava a la sastreria d'en Pere Jordà, on el procés era similar. També hi va haver un sastre a les galeries comercials de l'Eixample Cisteller.

Els sastres de Sant Joan i la Canya per l'ambient que havien viscut en el seu aprentatge i per la seva pròpia personalitat eren i són persones d'una amabilitat extraordinària. La causa és que havien de saber fer estar quiets els nens en tant que els prenien les mesures. En ocasions això era molt difícil. Això dotava d'una paciència infinita els professionals de les tissores. El cas és que a l'obrador del sastre el client es submergia dins una atmosfera d'una cordialitat ara difícil de trobar.

La confecció necessitava de més d'una visita. Calia, doncs, fer estar quiet el nen una o dues vegades. Quan la peça estava feta, el sastre feia la darrera prova davant dels pares i lliurava la peça perquè la família es pugués passejar ben mudada sota el primer abric de l'any proporcionat pel sol. Això en cas que no plogués.



Comentaris

  • Sastres[Ofensiu]
    Sakarisker ~* | 02-12-2010 | Valoració: 8

    Com han evolucionat les coses, oi? Molt entranyable!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: