El llapis i el dibuixant

Un relat de: Àlex Casanovas Boada

Un fabricant de llapis, va prendre un dia un llapis que havia fabricat especialment, per a un dels dibuixants més importants de tot el País, però just abans de ficar-lo en el seu estoig, li va donar uns consells. Li va dir, - Escolta el que et vaig a dir i no ho oblidis mai: Hi ha 5 coses que deus saber abans que t'enviï a la teva destinació. I recorda-les sempre si vols estar a l'altura del personatge per al qual has estat fabricat. Les 5 coses són les següents: 1- Sempre faràs coses meravelloses, però solament si et deixes sostenir i guiar per la mà d'ell... 2- Experimentaràs el dolor en algunes ocasions que et treguin punta, però serà necessari perquè cada vegada dibuixis millor... 3- Tindràs errors, però tindràs un esborrany per a corregir-los tots... 4- La part més important de tu és la qual duus dintre, no la destrueixis fent mal ús d'ella... 5- En qualsevol superfície que siguis usat, deixaràs la teva marca. No importen les circumstàncies o les condicions, que siguis utilitzat; no et resisteixis, es dòcil en les mans de l'artista, i amb la teva petjada col·laboraràs en la seva glòria. El llapis mentre es deixava introduir dintre del seu preciós estoig, li va prometre recordar sempre aquestes 5 coses i li va assegurar que tenia un ferm propòsit en el seu cor de ser útil. Ara podríem posar-nos nosaltres en el lloc del llapis i deixar ressonar aquests 5 consells en el nostre cor... 1- Sempre faràs coses grans per Déu, si et deixes sostenir per la seva mà i guiar pel seu Esperit... 2- Experimentaràs el dolor en algunes ocasions de les lluites i *tribulaciones, però serà necessari perquè siguis més fort i valent cada vegada i et mantinguis més fidel i unit a Ell... 3- Tindràs errors, però tindràs humiltat per a corregir-los tots i créixer per mitjà d'ells... 4- La part més important de tu és la qual duus dintre del cor, no l'espatllis .. 5- En qualsevol superfície que caminis, hauràs de deixar la teva marca. No importen les circumstàncies o les condicions, deuràs continuar servint a Déu a cada moment , com i on El vulgui, amb obediència i humilitat i sol per a la seva Glòria. Recorda sempre, que servir a Déu és un dels privilegis més bells que té el creient. Hem estat creats per a ESTIMAR-LO, ADORAR-LO i SERVIR-LO. I que Déu va voler i va fer a l'home cooperador de la seva Creació, de la seva Obra i que Déu compte amb nosaltres, amb la nostra col·laboració en l'extensió del seu Regne... Però de nosaltres depèn el com ho fem...

El temps, s'encarregarà de sanar les ferides, si se li és permès. El temps, farà realitat els somnis, si en veritat s'ha lluitat per ells. El temps, omplirà tots els buits, si estem realment oberts i així ho volem. El temps, ens retornarà la pau que havíem perdut, si fem una mica per recuperar-la. Per això, cal donar-li temps al temps. El temps, pot encendre de nou la flama de la il·lusió, si així ho somiem. El temps, ens ensenyarà a viure sense el que s'havia perdut; si volem aprendre'l. El temps, posarà en les nostres mans els fruits del que hem estat i viscut, perquè és el que realment ens ofereix el temps; per això, solament d'un mateix depèn que siguem els seus amics o enemics. Cal saber donar-li temps al temps. El temps, pot enfortir o matar un amor, sense ser culpable del que ocorri; El temps, retorna o lleva la il·lusió; depenent de la nostra força interior; El temps, assoleix que alguns caiguin en la rutina, segons com visquin la vida; No depèn del temps el que ens passi; fem part del temps, però se'ns dóna la llibertat de saber-lo aprofitar o simplement deixar-lo passar. El temps no es retorna, ni es deté; camina al seu ritme; encara que de vegades sembli que voli o s'estanci, segons el moment que vivim. El temps sana o fereix, treu o ofereix, mata o dóna vida, omple o buida, sense ser culpable del que al seu pas ocorri, perquè no és ell qui realment actua, som nosaltres els quals vivim en el temps. El temps, transforma, renova o envelleix; perd o recobra el seu valor segons com li utilitzem, es guanya i multiplica quan vam viure intensament el que porta amb si en cada segon que se'ns regala; hi ha temps mal invertit, que se'ns escapa encara sense haver-lo viscut, és el temps que moltes vegades pansa desapercebut i quan se'ns acaba sense avisar, ens lamentem pel que es va poder fer, pensar i sentir i no ho vam fer. Som part del temps, som el resultat del que en el vivim o vam generar; som els quals potser ens detenim creient interrompre la seva marxa , quedant-nos en un passat al que ens aferrem, o un present que pel que sembla no avança i allunya de nosaltres la visió del futur que se'ns ve; oblidant que el temps no es deté, perquè passi el que passi el rellotge segueix corrent, al mateix ritme, marcant el pas que solament li dóna el temps.

Comentaris

  • Fantàstic![Ofensiu]
    olgalvi | 24-04-2017 | Valoració: 10

    No sóc creient però si que hi crec en el bé, en els valors i en l'amor. El relat és deliciós

  • M'encantaria donar-li temps al temps[Ofensiu]
    Siena | 20-02-2006

    M'encantaria saber donar-li temps al temps. M'encantaria tenir prou força interior per dominar el temps. M'encantaria poder creure que no depèn del temps el que ens passi. Pero a mi se m'està passant el temps. M'ha agradat llegitr aquest text, però m'ha deixat una mica "tocada"!
    Siena

  • Perfecte[Ofensiu]
    brideshead | 05-08-2005

    Només li treuria la part tan dedicada a la religió, però per a la resta, un relat per tenir en compte, unes instruccions a seguir...

    Bon relat, Àlex. I com segurament també sabrà el llapis, deixa't estar d'opinions mesquines.

    Un petó.

  • no m'interessa[Ofensiu]
    foster | 05-08-2005

    i no només per les apologies tremendistes sobre Ell i el Temps; em sembla un relat carregós, forçat amb l'anècdota del llapis; el que en un inici tenia certa gràcia, m'ha semblat al final una mena de meeting o de panflet.
    Ho sento si fereixo els teus sentiments, però he llegit molts relats i mai no havia tingut aquesta reacció de rebuig i crec que l'haig de deixar sortir.
    foster