El poble sobre l'horta

Un relat de: Narhianant
Sovint m'agrada pensar en com es devia apreciar Santa Eugènia de Ter des d'un lloc suficient alt que et donés una bona visibilitat. Vull dir fa molts d'anys. Abans que, per exemple, s'acabes la carretera principal paral·lela a la séquia Monar, que estigués la Rodona, o el pont de pedra que salvava el Güell als Maristes. Em refereixo al període previ a què veiessis l'edifici de la Marfà i els habitacles adjacents. Quan Girona encara no havia sortit del Mercadal, ni enderrocat la muralla, quan l'antiga estació de tren no hi era, o no s'havia ni iniciat a urbanitzar l'àrea més propera a la Devesa. Anteriorment al fet que les dues poblacions inevitablement s'anessin acostant. Per què la panoràmica no hauria de variar gairebé gens fins a arribar la industrialització. Primerament ja en el s. XIX, amb la posada en marxa formal de la fàbrica, o si no en fer les locomotores i els vagons del trenet d'Olot en uns terrenys propietat de Santa Eugènia de Ter, més la catenària i el pas elevat del ferrocarril a tocar de l'estimat del Dimoni; probablement es va començar a transformar el que va ser la forma originària del terme municipal. Després vindrien, com a obres prou grans per ser contemplades des de lluny, l'última canalització del Güell, la plaça de braus, l'eixamplament amb els immobles del carrer Bassegoda, Montseny, o Montnegre, i la dessecació de la riera Maçana amb la pèrdua del traçat que tenia la seva conca. En aquest ràpid interludi a un entorn més semblant a l'actual, del traspàs d'una localitat generalment relacionada amb les feines de pagès, a uns habitants més adaptats a les exigències de l'època; es va anar canviant la denominació que tenia. Perquè la vila ha tingut tres noms. Tres maneres de diferenciar-la. A la república se la coneixia com a Pla de Ter. Abans, i enguany com a barri annexionat, amb el topònim de Santa Eugènia de Ter. I durant la pila d'anys precedents a la modernització, emprant igualment el mateix apel·latiu, però amb la distinció Sobrehorta. A mi m'agrada imaginar-me-la així tal qual es definia, sobre les hortes. Segur que si l'haguessis vist d'una ubicació força alta quan la zona era un conglomerat de parcel·les sembrades, el campanar de la parròquia, les casetes del voltant, els quatre masos més destacables i els petits i bonics molins d'aigua, haurien de ressaltar entre els conreus. L'apreciació li esqueia perfecte. Totalment literal. Era el poble el qual la seva modesta silueta de còdols grisencs sobresortia sensiblement per damunt de la vivor rutilant que exhibien les hortalisses d'aquesta plana.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: