ACRÒSTIC ACTUAL

Un relat de: POBLET


ACRÒSTIC ACTUAL


Q ue avui plana sobre el món
U na tifa colossal
I una manca de moral
N o és pas cap secret pregon
A lgú sap com fer-hi front?

M arbrem el món de justícia.
E mpalem tota imperícia.
R efusem nocius costums.
D ecorem el món amb llums.
A nhelem pau i carícia.
_____________
Josep Maria Poblet

15 de març del 2017

Comentaris

  • Una tifa colossal![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 02-04-2017 | Valoració: 10

    No sé si em faig vella (com tothom, suposo), però cada dia veig el món més enrevessat, més complicat, més hipòcrita i més desesperançat. Tant de bo, seguim els teus consells i fem front a tota aquesta gran MERDA.
    Per cert, feia temps que no llegia cap acròstic. T'ha sortit molt bé.

  • QUINA TROBALLA ![Ofensiu]
    kefas | 02-04-2017 | Valoració: 10

    Quina troballa !. M’agrada molt. I tal com m’han aconsellat, de benvinguda et poso un deu.


     


    Seguint la petja d’un relator amb nom de poble escollit m’he topat amb aquesta petita joia de la indignació acrostificada. Fins on sé jo, que no és gaire, som pocs els que quedem de tots els que un dia varen escollir la servitud de l’estructura  acròstica, afegida a la de la rima i la mètrica, per escampar pel mon de manera sorprenent, musical i concisa les pròpies inquietuds i afectes en forma de malabarismes verbals.


     Tan bon punt l’he llegit els dits s’ha posat a escriure. Això és el que ha sortit *


     


    ACRÒSTIC PER INDIGNATS RADICALS


     


        Què farà una ànima pura


        Ultratjada pel greu mal


        Infligit per la conjura


        Negra del gran capital


        En conxorxa amb l’estructura


        Sibil·lina i amoral,


     


       Gavanyada per la usura,


       A la que el bé social


       No li importa ni figura


       En el seu afany vital ?


       Si pugues tindria cura


       D’ENVIAR TOT A RODAR


     


    * No tinc massa clar què és això del capital i l’estructura, però la saviesa popular ve a dir que, ara, de bé no en fan.


     Abans de fer el verset no sabia que vol dir gavanyada. Vol dir feta malbé.


  • La teva força[Ofensiu]
    Montseblanc | 01-04-2017

    Ja fa dies que et vull escriure per dir-te que admiro el teu cervell, la teva força i el teu sentit de l’humor. Tant de bo jo em vagi fent gran així, però ho dubto, perquè ara mateix ja no tinc aquesta empenta i positivitat teves. Per això encara valoro més que ho comparteixis.
    Salut!

  • Valentia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-03-2017 | Valoració: 10

    No tothom té la valentia de dir les coses pel seu nom. I en Josep Maria Poblet té els pebrots per dir-ho i, a més, amb un acròstic magnífic! I és que el que és poeta ho és de veritat, sigui el tema que sigui. Una abraçada, mestre!

    Aleix

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de POBLET

POBLET

1212 Relats

1198 Comentaris

616656 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Què puc dir-vos?

Sóc nat al Penedès. Des de fa molts anys, la meva vila natal roman encerclada de voluptuoses vinyes on són presents el xarel·lo, el macabeu i altres varietats de raïm emprades en l'elaboració dels millors caves del món.
La prematura mort del meu pare (jo encara no tenia tres anys) va obligar-me a fer un itinerari variat per diverses contrades de les províncies de Lleida i Tarragona, principalment per la Segarra i la Conca de Barberà, residint en pobles molts petits. Després d'una breu estada a Barbastre (un curs escolar), vaig tornar a Catalunya, a la comarca de l'Urgell, durant una llarga temporada (set anys). En un col·legi -internat d'una població urgellenca- vaig realitzar a ple rendiment els estudis d'Humanitats, equivalents al batxillerat de l'època. Allí vaig tenir la sort impagable de tenir un professor de Literatura, segurament la persona que més ha influït en la meva educació escolar. Com ens instruïa en Jaume Picó, sacerdot mallorquí! Ho recordaré per sempre. Ell ens va atiar com ningú a endinsar-nos en el món de les lletres. Va aconseguir, malgrat la meva patent timidesa, fer-me actuar amb regularitat en el quadre escènic de l'internat; va consolidar-me com a rapsode oficial de la casa i com a solista de la coral del col·legi; ah!, ho oblidava, també em va fer porter titular de l'equip de futbol del col·le…, això, en l'època, es valorava moltíssim. Recentment acabats els estudis, aprovo unes oposicions que em permeten treballar com a empleat d'una prestigiosa institució financera, en la qual romandria 42 anys, quasi des del primer dia en contacte directe amb els clients de l'entitat. Quantes vivències! Quin bagatge d'experiències gratuïtament adquirides! I com vaig fruir en la meva feina! Un dia en què segurament havia explicat, durant el dinar familiar, alguna d'aquelles vivències fruïdes a tota màquina…, la meva filla gran em va dir: "Pare, tu hauries de pagar, no cobrar, per la feina que fas". Moltes d'aquestes vivències professionals m'han dat tema per a algunes odes i sonets, on sempre he procurat palesar amb fidelitat els sentiments copsats en cada ocasió.
Moltes odes i sonets fets al llarg de la meva vida, amb una finalitat concreta, s'h
an perdut o romanen simplement abandonats.
Finalment en la meva joiosa jubilació laboral, no pas de la vida i de les il·lusions que, per sort, sempre m'han fet costat, decideixo construir l'arxiu de les meves dèries i cabòries, i posar un xic d'ordre en la meva "producció" pretesament literària, que duc a terme amb l'únic objectiu de lliurar tots els gripaus que de tant en tant volen sortir a prendre l'aire. Puc assegurar-vos que el plaer que em produeix el meu amistós contacte, quasi diari, amb aquest món meravellós de les lletres no té preu.

Voleu parlar-ne? .................jmbisbal@hotmail.com
Visita la meva página Poesia en vìdeo: https://thodicenvers.wordpress.com/