A dos amants que solien amar-se

Un relat de: Paula Przybylowicz Vidal
Allà on l'orgull faci créixer les arrels
estrenyerà dins seu els vostres cors
i un pit-roig trencat, sense so,
no tornarà a volar.

Comentaris

  • Passat[Ofensiu]

    Em recorda al passat que crèiem futur, però que es quedà al passat, malgrat les nostres esperances. Molt bonic!!

  • A volar![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-10-2015 | Valoració: 10

    És llastimós veure un pit-roig que no pot volar. Aquests dies tardorals, tan plens de tota mena de piuladissa als boscos, no em puc imaginar el silenci a les branques. Si n'hi ha, malament. Tant com la distància entre els dos amants. Una forta abraçada.

    Aleix

  • allan lee | 26-10-2015 | Valoració: 10

    agradat molt, és un poema amb quelcom especial.

    a

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Paula Przybylowicz Vidal

Paula Przybylowicz Vidal

17 Relats

55 Comentaris

9116 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona el 1997, d'arrels lleidatanes i poloneses, i corpresa per Girona, ciutat adoptiva. Actualment estudio filosofia a la ciutat comtal.

Escric irreflexivament i, com Ió, si se'm preguntés, no sabria respondre satisfactòriament per què. És, en tot cas, un petit oasi a la vasta academicitat crítica i auto-imposada de què es nodreixen els meus dies. Sóc mala filòsofa perquè m'enamoro fàcilment, de persones i de sensacions; el plàcid goig de l'eternitat en la bellesa, que tot ho atura, em pot. Em desenamoro també fàcilment, de persones i d'idees. Em moc, per tant, en aquest vaivé, que penso tan humà.

M'agraden els viatges en tren, passejar i la música nostàlgica (com a herència transgeneracional). M'agrada molt, molt, menjar, cuinar i que em cuinin (per a mi, no a mi, és clar). Sóc més de bosc i muntanya que de mar, tot i que llegir un bon llibre amb la remor de les onades de fons no té preu. M'agrada quan el vent mou les fulles dels pollancres, l'escorça clapejada dels plataners, la llum reflectida en l'aigua. M'agrada l'olor de pedra humida, d'esglésies i llocs antics, dels geronis, la menta i el romaní.
M'agraden els cossos masculins i els femenins. M'agraden les persones. M'agrada força tot perquè em deleito fàcilment, amb gairebé tot.

Fins aquí, és tot safareig. Els temes pràctics venen ara.

Veient els recurrents comentaris d'ànim, apunto que no sóc una persona trista, i molt menys ho veig tot de color negre. Si algun dels meus escrits desprèn certa foscor és perquè els moments de dolor, en general, són fàcil de descriure.

Estaria molt agraïda dels vostres comentaris, sempre ajuden a millorar i a compartir idees.

El meu blog personal és: https://paulaprzybylowicz.blogspot.com.es


Paula