DRAMA PER A UNA NINA DE PELUIX

Un relat de: Sergi Elias Bandres
El primer que vaig trobar dins aquell contenidor lila va ser una nina de peluix, que em somreia, amb els ulls atents. Es va anar desfent en pluja de goma elástica i em vaig quedar sorprès. Potser no havia trobat el propietari adequat? Potser esperava una nena que esclatés d’alegria per sentir-se mimada?
Jo crec que sóc massa lleig, que no li vaig agradar. Des de llavors no suporto les nines de peluix i n’evito els aparadors. Hauria de rectificar i ser més conseqüent. Però què dic… m’estic tornant boig???

Sergi
27-08-2012

Comentaris

  • Imaginatiu![Ofensiu]
    Nil | 14-04-2018 | Valoració: 10

    La nina de peluix que trobà el teu personatge, intueixo, que és un missatge, un simbolisme, una metàfora del conflicte d'amor o desamor que té ell amb les dones.
    És digne de posseir-les? N'ha ferit alguna? Hi ha una que se'n vol apartar? Només
    l'ànima de qui li don vida ho sap...Acabo amb un "enhorabona" per aital magnífic
    relat que no m'ha deixat pas indiferent. Salut, Nil.

  • Perquè ?[Ofensiu]
    Annalls | 04-06-2013

    Ens estimem tan poc? La nina senzillament estava vella i trencada... res a veure amb la baixa autoestima del protagonista de l'historia! Es així, qui més , qui menys... ara si , ara també... tenim histories semblants a la que expliques.

  • La seva mirada no anava gaire lluny[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-09-2012 | Valoració: 10

    Potser semblava que tenia els ulls atents, aquesta nina de peluix... però evidentment, la seva mirada no anava gaire lluny, no anava més enllà del vidre del seu aparador, o de la tapa del seu contenidor.

    Crec que el teu narrador fa bé en evitar els aparadors, ja que estan pensats per atreure’ns com a consumidors, per provocar el nostre desig a partir d’un instint bàsic gens elaborat, gens racional, gens proporcionat.
    Malgrat això, també crec que cal donar una mirada de tant en tant, quan et sents bé i no resultes tan influenciable, per saber què s’està maquinant per allà, per la cuina del mercat d'ofertes i del disseny... i que no ens agafi desprevinguts, no creus?

    T’envio una abraçada per celebrar el nostre retrobament entre mots, just quan comença la tardor,
    Unaquimera

  • De nou al contenidor[Ofensiu]
    Pau Mora | 23-09-2012 | Valoració: 10

    Malïda nina de peluix sense sentiments, no et mereixes la vida. O potser sí? No sé, m'ho rumiaré durant un parell d'anys i si no ho esbrino demanaré ajut a un psicòleg.

  • Marteta | 20-09-2012

    moltes gràcies pel comentari Sergi de veritat, m'ha fet treure aquest somriure que surt sense pensaro com be tu dius!
    Segurament sigui problema de la societat, però jo m'he d'adaptar a ella, sino se'm farà tan difícil aquesta vida...!!

    Gràcies de tot cor!


    Marta(una altra fan teva)

  • Salutació i agraïment[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 17-09-2012


    Moltes gràcies pel teu comentari a la meva metàfora sobre la LLIBERTAT.

    Els ocells no haurien de conèixer les gabies i els humans... hauriem de ser lliures!

    Una abraçada Sergi.

  • Marteta | 10-09-2012 | Valoració: 9

    No sempre somriuen les nines de peluix, i també cal dir que no totes elles són iguales, no tens perquè evitar els aparadors... simplement aquella nina que es va desfer en els teus ulls no sabia apreciar el que veia.

    una besada!

  • La nina lila...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 05-09-2012 | Valoració: 10


    Una nina de peluix no té cap importància.

    Si fos una nina o un osset que haguessis tingut tota la vida, sí que seria normal que t'entristís haver-ho perdut, però una nina de peluix que no t'era res, no t'ha de portar cap preocupació.

    El dia que vegis una nina que veritablement t'interessi, no precisament de peluix, intenta conquistar-la i procurar formar una parella plena d'amor i felicitat.

    Una abraçada.

    Gemma

  • Força interior[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-09-2012 | Valoració: 10

    La teva força interior arriba fins a escriure relats com aquest, magnífic, sincer i ple d'ànima. Estima que arribarà Sergi, n'estic segur. Si no, mira'm a mi, amb 52 anys, em fa molta il.lusió comentar-te que aquest dissabte dia 8 em caso! Serà a Ribes de Freser, amb l'Olga. Sóc feliç i també estic boig, però en un altre sentit. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Segurament[Ofensiu]
    allan lee | 30-08-2012

    una pobra nina de peluix no pot assimilar la força, la creativitat i la vida que portes a dins, estimat Sergi; necessites un sparring de més nivell. Una abraçada

    a

  • Aquesta nina de peluix[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 30-08-2012

    no tenia cor, sino no hauria volgut separar-se de tu i s'hagués aferrat al teu coll perquè no l'abandonessis.
    Una abraçada amic Sergi.

  • O una de dues...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 29-08-2012

    O tu no et valores o la nina no sap valorar. El que s'esdevingui arrel de cada opció és cosa potser de més relats...potser una trilogia o una petita enciclopèdia...
    Si fos el cas, fes-ho saber! .-D

    Mena

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

623 Relats

1737 Comentaris

390327 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi